Anticipem, decidim,
defensem.

El que es va callar en el primer plet ja no es pot al·legar en el segon. Cosa jutjada i preclusió davant la reobertura d'un acord comunitari

Una societat propietària d'un habitatge va voler discutir per segona vegada, nou anys després, si la prohibició estatutària d'ús turístic del seu edifici li era aplicable. Ho va intentar amb un embolcall nou, impugnant el que s'havia dit en una junta posterior i recolzant-se en una sentència administrativa que havia obtingut entremig. El jutjat va apreciar l'excepció de cosa jutjada que va plantejar aquest despatx d'advocats de Barcelona en defensa de la comunitat de propietaris, va acordar el sobreseïment del procediment en la mateixa audiència prèvia i va imposar les costes a la demandant. El plet va acabar sense judici.

Crònica d'una marmessoria de realització d'herència: llegar el que no es té

Hi ha testaments que es compleixen signant una escriptura d'acceptació d'herència i repartint el que hi ha. I n'hi ha d'altres que, per poder complir-se, exigeixen abans desmuntar l'estructura societària del causant i treure'n els béns que ell havia llegat a tercers sense ser-ne el propietari. Aquest és el segon cas. El despatx va actuar com a marmessor universal de realització d'herència i va completar l'encàrrec en poc més d'onze mesos, molt per sota del termini que el testador havia fixat. Però el treball que va fer possible aquest resultat no va començar amb la mort del causant, sinó anys abans, el dia en què se'l va ajudar a redactar el seu testament.

Tres instàncies perquè una renda revisada desplegui efectes des de la data pactada: la sentència no crea el contracte, el declara

El tribunal d'instància va declarar la nul·litat del contracte en què es fonamentava la nostra demanda i va condemnar en costes el nostre client. L'Audiència Provincial va revocar aquesta resolució, va declarar la validesa del contracte i va fixar la renda interessada, però en va limitar els efectes al moment de la seva pròpia sentència, tres anys després de la data pactada. El Tribunal Suprem, en sentència de desembre de 2025, va cassar la resolució d'apel·lació i va estimar íntegrament la demanda, amb una precisió d'abast general per a les clàusules de revisió de renda: la sentència que declara l'existència d'un acord no el constitueix, es limita a reconèixer-lo, i per això l'acord desplega els seus efectes des de la data fixada per les parts.

Adoptio imitatur naturam: l'Audiència de Barcelona admet l'adopció d'un fill major d'edat per qui va exercir de pare des de la primera infància

L'Audiència Provincial de Barcelona va estimar el recurs d'apel·lació interposat per aquest despatx i va constituir l'adopció d'una persona major d'edat per qui havia estat el seu pare des que tenia menys d'un any. El Tribunal d'Instància l'havia denegada perquè entenia que no es complia el requisit legal de convivència ininterrompuda.

Dividir no és repartir la indivisió: una sentència sobre els límits de la propietat horitzontal com a forma de divisió de la cosa comuna

Ningú no està obligat a romandre en una comunitat. Aquest és el punt de partida de l'article 552-10 del Codi civil de Catalunya i la raó de ser de l'acció de divisió. D'aquí se'n segueix una cosa que sembla òbvia però que a la pràctica es discuteix sovint, una divisió que deixa els copropietaris compartint de nou els béns resultants no compleix la finalitat de l'acció. La sentència obtinguda per aquest despatx d'advocats de Barcelona ho confirma i declara la finca físicament i jurídicament indivisible davant l'oposició del copropietari majoritari, que pretenia justament això.