La intel·ligència artificial pot millorar substancialment la gestió de grans volums de documents i expedients, però la seva utilitat depèn de distingir entre automatitzar tasques i delegar decisions jurídiques. Classificar informació, detectar incidències o preparar esborranys pot aportar eficiència; valorar la prova, assumir riscos o definir una estratègia continua exigint supervisió i criteri professional.
La intel·ligència artificial té una aplicació especialment evident quan el treball jurídic implica grans volums d'informació. Classificar documents, extreure determinades dades, comparar expedients, localitzar clàusules, identificar comunicacions, preparar esborranys o detectar possibles incidències són tasques en què aquestes eines poden reduir significativament el temps dedicat a actuacions repetitives.
En la gestió jurídica en massa, aquesta capacitat pot produir una millora considerable. Quan un equip treballa amb centenars o milers de procediments, fins i tot una petita reducció del temps necessari per a determinades tasques es pot traduir en una diferència important en termes d'eficiència i capacitat de control.
Però la incorporació d'intel·ligència artificial obliga a respondre prèviament una qüestió molt més important que la purament tecnològica: quines tasques volem automatitzar i quines decisions han de continuar sota la responsabilitat directa d'un advocat.
La qüestió adquireix a més una particular actualitat el 2026. El Reglament europeu d'Intel·ligència Artificial ha anat desplegant progressivament el seu règim i des del 2 d'agost de 2026 ha començat a resultar aplicable el gruix de les seves disposicions, sens perjudici de les regles sotmeses a calendaris específics. La utilització professional d'aquestes eines s'ha de contemplar ja no només des de la seva utilitat, sinó també des de la governança, la supervisió i les responsabilitats associades al seu ús.
Aquesta distinció hauria de constituir el punt de partida.
Un sistema pot analitzar centenars de documents i identificar la data d'un contracte, la quantia d'una factura, el número d'una pòlissa o determinades referències dins d'una resolució. Això no equival a decidir si una acció ha prescrit, si hi ha cobertura, si una persona és responsable o si convé iniciar un procediment.
En el primer supòsit utilitzem tecnologia per localitzar i organitzar informació. En el segon estaríem traslladant a una eina una conclusió jurídica.
Confondre tots dos plans pot generar una falsa sensació d'eficiència i seguretat.
Un advocat utilitza contínuament informació per prendre decisions. La intel·ligència artificial pot ajudar a trobar-la, estructurar-la, resumir-la o comparar-la. Però que pugui participar en aquestes fases no significa que hagi d'assumir automàticament la valoració posterior.
La diferència resulta especialment important quan hi ha factors que no es poden reduir fàcilment a una regla. Una prova pot semblar suficient en termes documentals i, tanmateix, presentar debilitats quan s'analitza en el context complet del litigi. Una proposta d'acord pot ser raonable atenent únicament la quantia i resultar inconvenient si el client té altres interessos que s'han de protegir.
L'estratègia jurídica combina variables que no sempre són susceptibles d'automatització.
Les aplicacions més útils es poden trobar precisament en aquelles tasques que consumeixen temps sense requerir per si mateixes una decisió jurídica final.
La classificació documental constitueix un exemple clar. Una cartera pot contenir milers de contractes, factures, pòlisses, informes, comunicacions i resolucions. Identificar i ordenar manualment tots aquests documents pot consumir una quantitat important de recursos.
Una eina capaç d'efectuar una primera classificació permet que l'advocat arribi abans a la informació rellevant.
El mateix succeeix amb l'extracció de dades. Si una data, una quantitat o una referència ja apareix dins d'un document, pot resultar ineficient introduir-la de nou manualment en un altre sistema. La intel·ligència artificial pot ajudar a localitzar-la i proposar-ne la incorporació.
També es pot utilitzar per comparar grans grups de documents, detectar diferències respecte d'un model, localitzar determinades clàusules o assenyalar expedients en què falta una documentació esperada.
Aquestes capacitats són especialment interessants en una gestió per excepció.
Si la majoria dels expedients segueixen un patró comú, la tecnologia pot ajudar a localitzar aquells que se n'aparten per dirigir-hi l'atenció professional.
La intel·ligència artificial generativa presenta una característica especialment rellevant per al treball jurídic: pot produir un resultat formalment convincent i materialment incorrecte.
Un text pot estar perfectament redactat, utilitzar terminologia jurídica adequada i contenir, tanmateix, una data equivocada, atribuir a un document una cosa que no diu o incorporar una referència incorrecta.
En un expedient individual, aquest risc exigeix revisió.
En una cartera de diversos milers, exigeix un sistema de control.
Un percentatge d'error aparentment reduït pot afectar un nombre considerable d'assumptes quan l'eina s'utilitza a gran escala.
I el problema es pot agreujar si la sortida generada per un sistema s'utilitza posteriorment com a entrada d'un altre procés automatitzat. Una classificació incorrecta pot determinar que l'expedient segueixi un circuit que no li correspon. Una dada mal extreta es pot incorporar a un document. Una data errònia pot produir una alerta equivocada.
L'automatització pot generar cadenes de decisions en què un error inicial es propaga.
Per això, com més gran sigui l'impacte d'una eina sobre les fases posteriors de l'expedient, més gran ha de ser el nivell de validació.
No n'hi ha prou d'afirmar que tot resultat d'intel·ligència artificial serà revisat posteriorment per un advocat.
Cal determinar com es realitzarà aquesta revisió.
Si l'eina extreu vint dades de cada expedient i el professional ha de tornar a comprovar manualment les vint, pot passar que l'eficiència sigui molt reduïda. Si no se'n comprova cap, es pot assumir un risc innecessari.
La solució consisteix a dissenyar controls adaptats a la importància de la informació.
Determinades dades es poden contrastar automàticament amb fonts estructurades. D'altres es poden sotmetre a controls per mostres. Les incoherències poden produir alertes. I aquelles variables amb conseqüències jurídiques especialment rellevants poden exigir validació humana expressa.
La supervisió no és una activitat genèrica que s'afegeix al final. Forma part de l'arquitectura del procés.
Això exigeix determinar també quin grau de fiabilitat necessitem en cada tasca. Classificar inicialment un document té un risc diferent de calcular un termini. Generar un resum intern no té les mateixes conseqüències que incorporar automàticament una afirmació a una demanda.
No totes les aplicacions s'han de sotmetre al mateix nivell de control.
La preparació de documents constitueix una altra utilització evident.
Quan una cartera comparteix una estructura jurídica comuna, no té sentit redactar des de zero cada escrit. La intel·ligència artificial pot ajudar a adaptar models, integrar informació de l'expedient i produir una primera versió.
Però la facilitat amb què aquests sistemes generen textos d'aparença professional es pot convertir precisament en un dels seus riscos més grans.
Un text clarament defectuós obliga a revisar-lo. Un text fluid, coherent i tècnicament plausible pot transmetre una confiança que no mereix.
La revisió ha d'atendre allò que diu i no únicament com ho diu.
Els fets han de coincidir amb l'expedient. Les quanties han de ser correctes. La pretensió ha de respondre a la situació jurídica. Les referències utilitzades han d'existir i resultar pertinents. I les circumstàncies excepcionals han d'haver estat identificades.
La intel·ligència artificial pot preparar un esborrany. La responsabilitat sobre el document que finalment s'utilitza continua sent professional.
Una de les aplicacions més interessants consisteix a comparar expedients i localitzar desviacions respecte d'un patró.
El sistema pot detectar que una clàusula presenta una redacció diferent, que un document no apareix o que una comunicació conté termes poc habituals.
Aquesta capacitat pot resultar extraordinàriament útil.
Però identificar que alguna cosa és diferent i determinar quina transcendència jurídica té aquesta diferència són operacions diferents.
Una modificació d'una paraula pot ser irrellevant. Una altra aparentment petita pot alterar completament l'abast d'una obligació. Una documentació absent pot resultar secundària en un assumpte i essencial en un altre.
L'eina pot cridar l'atenció sobre la diferència. L'advocat ha de decidir què significa.
Aquest repartiment de funcions resulta especialment adequat en gestió en massa. La tecnologia pot reduir dràsticament l'univers d'assumptes que requereixen revisió, i permet que el coneixement jurídic es concentri precisament en aquells en què hi ha una possible incidència.
Els expedients jurídics contenen sovint informació reservada, dades personals, documentació empresarial i comunicacions sotmeses a obligacions de confidencialitat.
La utilització d'intel·ligència artificial no modifica aquestes obligacions.
Abans d'incorporar informació de clients a una eina cal conèixer com es processa, on s'emmagatzema, qui hi pot accedir, durant quant de temps es conserva i quina utilització posterior es pot fer de les dades.
En una organització que treballa amb grans volums, aquesta qüestió no pot dependre exclusivament de les decisions individuals de cada usuari.
Han d'existir criteris comuns sobre quines eines es poden utilitzar, amb quina informació i per a quines finalitats.
La comoditat tecnològica no hauria de convertir la documentació de l'expedient en informació disponible indiscriminadament per a qualsevol sistema extern.
La formació mateixa de les persones que utilitzen aquestes eines resulta també essencial. No tots els advocats necessiten conèixer en profunditat el seu funcionament tècnic, però sí que n'han d'entendre les capacitats i les limitacions.
Saber que un resultat pot ser incorrecte encara que estigui redactat de manera convincent és una condició bàsica per utilitzar responsablement la tecnologia.
La intel·ligència artificial pot aportar també valor sobre la cartera en el seu conjunt.
Pot ajudar a identificar quins tipus d'oposició apareixen amb més freqüència, quins documents falten sistemàticament, quins arguments es repeteixen en determinades resolucions o quins grups d'expedients presenten característiques comunes.
Aquesta informació pot servir per revisar l'estratègia.
Però una correlació no constitueix per si sola una conclusió jurídica.
Que una determinada categoria d'assumptes produeixi un resultat diferent pot respondre a una variable que encara no hem identificat. L'eina pot ajudar a detectar el fenomen. L'advocat n'ha d'investigar la causa i determinar-ne la rellevància.
Les dades permeten formular millors preguntes, però no eliminen la necessitat d'interpretar-les.
Aquesta distinció resulta important per evitar una visió excessivament quantitativa de la pràctica jurídica. La decisió correcta no sempre és la que produeix el resultat estadísticament més freqüent. S'han de considerar els fets, la prova, els interessos del client i el context de cada assumpte.
Hi ha decisions que, per la seva pròpia naturalesa, no s'haurien de confondre amb tasques automatitzables.
Determinar si convé demandar, acceptar un acord, desistir, modificar una pretensió, assumir un determinat risc processal o valorar si la prova disponible és suficient exigeix integrar fets, Dret, prova, economia i objectius del client.
La intel·ligència artificial pot aportar informació per ajudar a prendre aquestes decisions. Pot organitzar documents, resumir antecedents, comparar expedients o mostrar possibles incidències.
Però la responsabilitat sobre la decisió continua corresponent al professional.
En responsabilitat civil, per exemple, un sistema pot organitzar informes i documentació, però valorar jurídicament la relació entre una conducta i un determinat dany pot exigir comprendre qüestions tècniques i probatòries complexes.
En assegurances, l'eina pot localitzar les clàusules rellevants d'una pòlissa, però determinar-ne l'abast respecte d'un sinistre concret pot requerir una anàlisi contractual i jurídica més àmplia.
La finalitat no hauria de ser automatitzar el màxim nombre possible d'actuacions pel simple fet que tècnicament ho puguem fer.
La pregunta adequada és quines tasques no necessiten realment criteri jurídic i es poden executar de manera més eficient mitjançant tecnologia.
Si una eina pot revisar milers de documents i localitzar en pocs minuts els expedients que presenten una possible incidència, la seva utilitat és evident. Si pretenem que aquesta mateixa eina decideixi sense supervisió quins s'han de demandar o quin acord s'ha d'acceptar, estem plantejant una qüestió completament diferent.
La veritable transformació no consisteix a substituir l'advocat per un sistema capaç de produir documents. Consisteix a construir una organització en què la tecnologia gestioni millor la informació i les tasques repetitives perquè el professional pugui dedicar més temps a allò que únicament es pot resoldre mitjançant coneixement, experiència i criteri.
En la gestió jurídica en massa aquest equilibri resulta especialment important. La tecnologia permet treballar a escala i la intel·ligència artificial amplia considerablement les eines disponibles per fer-ho. Però l'estratègia, la valoració del risc i la responsabilitat sobre les decisions han de continuar tenint un responsable professional clarament identificat.
La qüestió rellevant, per tant, no és quant Dret podem automatitzar, sinó com podem utilitzar la tecnologia perquè el coneixement jurídic es concentri precisament allà on continua sent imprescindible.
Alburquerque AbogadosJosé Manuel Alburquerque
Veure totes les publicacions relacionades
Una cartera de centenars de procediments pot presentar una estructura comuna sense que tots els assumptes siguin jurídicament idèntics. La gestió en massa exigeix establir regles homogènies i, alhora, disposar de sistemes capaços de detectar les circumstàncies que obliguen a apartar-se'n i a sotmetre l'expedient a una anàlisi individual.
Que centenars o milers de persones es vegin afectades per un mateix problema no significa necessàriament que hi hagi una única controvèrsia col·lectiva. Identificar quines qüestions són comunes i quines necessiten una anàlisi individual resulta essencial per decidir entre una gestió coordinada de reclamacions, una estratègia col·lectiva o una combinació de totes dues.
Gestionar grans carteres jurídiques exigeix poder conèixer tant la situació global dels assumptes com la història precisa de cada expedient. La tecnologia permet automatitzar tasques i controlar grans volums, però només una correcta estructuració de la informació, unida a la supervisió professional, garanteix traçabilitat, coherència i veritable control jurídic.
L'exigència d'acudir prèviament a un mitjà adequat de solució de controvèrsies ha introduït una nova fase en bona part de les reclamacions civils. Quan es gestionen centenars o milers d'expedients, el repte consisteix a sistematitzar aquesta negociació sense buidar-la de contingut, garantint la traçabilitat, el control dels terminis i l'anàlisi de les particularitats de cada assumpte.