José Manuel Alburquerque

José Manuel Alburquerque

Advocat

José Manuel Alburquerque es va graduar en Dret per la Universitat de Barcelona, on va cursar els estudis entre 1987 i 1992. Aquell mateix any va fundar Alburquerque Abogados, i durant més d'una dècada va compaginar l'exercici professional amb la seva vocació docent. Entre 1992 i 2005 va desenvolupar la seva activitat acadèmica al Departament de Dret Civil de la Universitat de Barcelona i al Màster de l'Advocacia de l'Instituto Superior de Derecho y Economía (ISDE), on va impartir docència en Dret civil. Durant aquell període va fer també diverses publicacions en matèria de Dret patrimonial i Dret d'assegurances.

Entre 1997 i 2005 va ser vocal de la Junta de Govern de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i, entre 1997 i 2001, director de la seva Escola de Pràctica Jurídica. També va ser vocal de la Junta del Tribunal Arbitral de Barcelona entre 2000 i 2008. L'any 2009 va ser nomenat Defensor del Partícip de Plans i Fons de Pensions de FIATC Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija.

L'any 2005 va decidir concentrar plenament la seva activitat en l'exercici professional i, des d'aleshores, exerceix exclusivament com a advocat i soci director del despatx. La seva pràctica professional es concentra en el Dret civil, amb especial dedicació al Dret civil patrimonial, així com en el Dret mercantil i societari, àmbit en què desenvolupa també funcions com a secretari del consell d'administració i conseller de rellevants companyies mercantils. Compta així mateix amb una àmplia experiència en litigació, especialment en l'anàlisi, el disseny i l'execució d'estratègies jurídiques i processals en assumptes d'especial complexitat.

Àrees de pràctica

Publicacions

Novetat legislativa

Novetats en matèria d'arrendaments urbans introduïdes pel Reial Decret-llei 29/2026, de 6 d'octubre

El Reial Decret-llei 29/2026, de 6 d'octubre, en vigor des del 8 d'octubre de 2026, reforma la Llei d'Arrendaments Urbans i afegeix altres mesures sobre el lloguer d'habitatge. La reforma regula per primera vegada el lloguer de temporada, que passa a anomenar-se arrendament d'habitatge temporal i que només s'admet quan hi ha una causa real que en justifiqui la temporalitat. Incorpora a la llei el lloguer per habitacions i fixa la durada màxima dels pisos turístics. Reforça la posició de l'inquilí en matèria de despeses, garanties, reparacions, desistiment i dret de compra preferent. Fora de la llei d'arrendaments, el reial decret-llei permet als inquilins demanar una pròrroga extraordinària de fins a dos anys i limita les pujades de renda fins a final de 2027. En aquest article expliquem cadascuna d'aquestes novetats, a qui afecten i què passa amb els contractes ja signats.
Llegir-ne més
Responsabilitat civil

Fins on pot limitar un professional la seva pròpia responsabilitat? Clàusules d'exoneració, honoraris i autonomia de la voluntat després de la STS 949/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 949/2026, de 18 de juny, analitza un contracte de serveis professionals d'un despatx d'advocats que limitava la responsabilitat màxima del professional a l'import dels honoraris percebuts. La Sala declara la nul·litat de la clàusula, no perquè es tracti de condicions generals davant d'un consumidor, sinó per la seva incompatibilitat amb els principis estructurals del contracte i amb la funció indemnitzatòria de la responsabilitat contractual, fins i tot en un context de contractació professional negociada. El Tribunal qüestiona que el mateix prestador pugui determinar indirectament el seu sostre de responsabilitat mitjançant els honoraris, que la limitació operi amb independència de la gravetat de l'incompliment i que pugui arribar a buidar de contingut l'obligació d'indemnitzar. Encara que el cas es refereix a advocats, la doctrina és projectable a auditors, assessors fiscals, enginyers, consultors i altres prestadors de serveis professionals.
Llegir-ne més
Mercantil i societari

Consells d'administració i representació equilibrada: com afecten les noves exigències l'organització societària

Les exigències de representació equilibrada de dones i homes en els consells d'administració han deixat de ser una recomanació de bon govern per convertir-se, en determinats casos, en un mandat legal. La Llei de Societats de Capital imposa a les societats cotitzades i, per remissió, a certes entitats d'interès públic, l'obligació d'assegurar que el consell tingui una composició que garanteixi la presència, com a mínim, d'un quaranta per cent de persones del sexe menys representat. Més enllà de la dada percentual, aquestes exigències impacten directament en l'organització societària: condicionen la planificació de nomenaments i renovacions, obliguen a revisar els procediments de selecció, exigeixen una documentació més acurada de les decisions i reforcen la dimensió de govern corporatiu del consell i de l'alta direcció.
Llegir-ne més
Dret d'assegurances

Intel·ligència artificial i assegurances el 2026: tarifació, discriminació algorítmica i noves obligacions regulatòries

L'entrada en aplicació general del Reglament europeu d'Intel·ligència Artificial el 2 d'agost de 2026 marca un punt d'inflexió en l'ús de sistemes algorítmics en la contractació i la tarifació d'assegurances, especialment en vida i salut. Aquests sistemes es consideren d'alt risc i queden sotmesos a requisits estrictes de governança, qualitat de dades, transparència, supervisió humana i ciberseguretat, tot i que part de les obligacions per als sistemes de l'annex III s'ha ajornat fins al 2 de desembre de 2027. El marc s'articula, a més, amb el RGPD i amb la Llei Orgànica de protecció de dades, i amb criteris d'EIOPA sobre ètica i fiabilitat de la IA, la qual cosa planteja qüestions molt actuals sobre segmentació de l'assegurat, explicabilitat de decisions automatitzades, discriminació algorítmica, rebuig de la cobertura i responsabilitat quan la decisió asseguradora deriva d'un algoritme.
Llegir-ne més
Mercantil i societari

Accions amb vot múltiple: quan participació econòmica i control de la societat deixen de coincidir

L'evolució recent del Dret societari europeu mostra una creixent obertura cap a estructures de capital que permeten atribuir drets de vot diferents a accions amb una participació econòmica equivalent. Les accions amb vot múltiple, juntament amb altres tècniques com les accions sense vot, les limitacions al dret de vot, les accions amb dret de veto o les loyalty shares, permeten desacoblar la propietat econòmica del control societari. El problema empresarial que aquestes estructures pretenen resoldre és clar: oferir als fundadors o accionistes de referència la possibilitat de captar capital als mercats sense perdre de manera immediata el control de les decisions estratègiques. Alhora, plantegen qüestions delicades sobre els seus límits, la protecció de la resta d'accionistes i el debat més ampli sobre fins a quin punt capital i poder han de romandre necessàriament vinculats.
Llegir-ne més
Processos i gestió en massa

Intel·ligència artificial i gestió jurídica en massa: què es pot automatitzar i què ha de continuar decidint un advocat

La intel·ligència artificial pot millorar substancialment la gestió de grans volums de documents i expedients, però la seva utilitat depèn de distingir entre automatitzar tasques i delegar decisions jurídiques. Classificar informació, detectar incidències o preparar esborranys pot aportar eficiència; valorar la prova, assumir riscos o definir una estratègia continua exigint supervisió i criteri professional.
Llegir-ne més
Fusions i adquisicions

Què ha de descobrir realment una due diligence abans de comprar una empresa

La due diligence en una compravenda d'empresa no s'hauria de concebre com una mera acumulació de documentació i troballes, sinó com un instrument de decisió. La seva funció és identificar quins riscos poden alterar el preu, condicionar l'estructura de l'operació o fins i tot desaconsellar-la. La utilitat de l'exercici no rau a detectar el nombre més gran possible d'incidències, sinó a distingir quines són rellevants per a l'operació i a traduir-les en decisions concretes sobre l'estructura de la compravenda, les condicions suspensives, les manifestacions i garanties, les indemnitzacions i les retencions de preu. Una due diligence veritablement útil és la que connecta l'anàlisi tècnica amb el disseny contractual.
Llegir-ne més
Processos i gestió en massa

Reclamacions massives i accions col·lectives: dues maneres diferents d'afrontar un mateix problema jurídic

Que centenars o milers de persones es vegin afectades per un mateix problema no significa necessàriament que hi hagi una única controvèrsia col·lectiva. Identificar quines qüestions són comunes i quines necessiten una anàlisi individual resulta essencial per decidir entre una gestió coordinada de reclamacions, una estratègia col·lectiva o una combinació de totes dues.
Llegir-ne més
Processos i gestió en massa

Gestió jurídica en massa: tecnologia, traçabilitat i control de grans volums de procediments

Gestionar grans carteres jurídiques exigeix poder conèixer tant la situació global dels assumptes com la història precisa de cada expedient. La tecnologia permet automatitzar tasques i controlar grans volums, però només una correcta estructuració de la informació, unida a la supervisió professional, garanteix traçabilitat, coherència i veritable control jurídic.
Llegir-ne més
Fiscal

Retribució d'administradors: una irregularitat mercantil no converteix automàticament la despesa en no deduïble

La deduïbilitat fiscal de les retribucions d'administradors ha estat tradicionalment un terreny de fricció entre societats i Administració tributària, especialment quan la remuneració no s'ajusta de manera estricta a les exigències de la Llei de Societats de Capital. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 18 de maig de 2026 (Sala del Contenciós‑Administratiu, Secció Segona, recurs de cassació 8019/2023) consolida la doctrina iniciada per la STS 1053/2024, de 13 de juny, i aclareix que una irregularitat mercantil, com ara la manca d'aprovació per la junta general de l'import màxim de la remuneració anual dels administradors, no és suficient per si sola per convertir la despesa en no deduïble a l'empara de l'article 15.f de la Llei 27/2014, de l'Impost sobre Societats. Quan els serveis són reals, la remuneració ha estat satisfeta i comptabilitzada i hi ha correlació amb l'activitat empresarial, l'Administració no pot negar la deducció simplement invocant un incompliment formal societari. La qüestió passa a ser què ha de documentar la societat per acreditar la realitat i necessitat de la despesa i en quins supòsits l'Administració encara pot rebutjar-la legítimament.
Llegir-ne més
Responsabilitat civil

Responsabilitat notarial a Catalunya: Codi Civil, CCCat i prescripció després de la STS 506/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 506/2026, de 7 d'abril, aborda de manera directa quin règim de prescripció s'aplica a una acció de responsabilitat contractual contra un notari per una escriptura atorgada a Catalunya. L'Audiència Provincial havia considerat aplicable el termini de deu anys del Codi Civil de Catalunya per a les accions personals, però el Tribunal Suprem revoca aquest plantejament i conclou que s'ha d'aplicar el Codi Civil estatal. El raonament es fonamenta en el fet que la responsabilitat notarial està vinculada a l'ordenació dels instruments públics, matèria de competència exclusiva de l'Estat, i en la necessitat d'una resposta uniforme amb independència del districte notarial en què es produeixi l'actuació negligent.
Llegir-ne més
Dret civil patrimonial

Incomplir no sempre permet resoldre: incompliment essencial, article 1124 CC i conseqüències de la resolució contractual

L'article 1124 del Codi Civil consagra la facultat de resoldre les obligacions recíproques en cas d'incompliment, però no tot incompliment legitima la resolució. Cal un incompliment greu o essencial que frustri la finalitat del contracte. La part complidora pot optar entre exigir el compliment o la resolució, en tots dos casos amb dret a danys i interessos. La resolució desplega conseqüències patrimonials importants, com la restitució de prestacions, interessos, fruits, dany emergent i lucre cessant, que poden interactuar amb clàusules penals i amb la retenció de quantitats lliurades. La jurisprudència recent, inclosa la STS 489/2026, mostra la rellevància pràctica d'aquestes qüestions en controvèrsies sobre resolució per incompliment i clàusules de retenció de pagaments en contractes d'obra i compravenda.
Llegir-ne més
Fiscal

Factura electrònica B2B i VERI*FACTU: dues obligacions diferents que les empreses no han de confondre

El sistema espanyol de factura electrònica obligatòria entre empresaris i professionals i el règim de sistemes informàtics de facturació VERIFACTU comparteixen protagonistes –empreses, factures i Agència Tributària– però responen a lògiques diferents i es basen en normes diferents. El Reial Decret 238/2026 ha definit el marc de la factura electrònica B2B, desplegant l'article 12 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses, mentre que el Reial Decret 1007/2023, de 5 de desembre, i la seva modificació pel Reial Decret‑llei 15/2025, de 2 de desembre, regulen els requisits dels sistemes i programes informàtics de facturació i l'estandardització de formats de registres de facturació, inclòs el sistema VERIFACTU. Són dues obligacions que se solapen en el temps i en els subjectes, però que no s'han de confondre: una afecta com s'expedeixen, s'envien i es reben les factures entre empresaris i professionals; l'altra, com es generen, es registren i, si escau, es remeten a l'AEAT les dades de facturació.
Llegir-ne més
Mercantil i societari

Quan una societat entra en dificultats: com canvia la posició de l'òrgan d'administració

Les dificultats financeres d'una societat no són només un problema econòmic. A partir d'un cert punt, activen deures jurídics específics de l'òrgan d'administració i en modifiquen de manera substancial la posició. La relació entre pèrdues, tensions de tresoreria, causa de dissolució, probabilitat d'insolvència i insolvència pròpiament dita marca diferents llindars d'actuació. La Llei de Societats de Capital i la Llei Concursal imposen deures de convocatòria de junta, de promoció de la dissolució o de sol·licitud de concurs, i el règim de reestructuració preventiva introdueix la probabilitat d'insolvència com a categoria pròpia. La documentació correcta de les decisions de l'òrgan d'administració i l'actuació primerenca amplien les alternatives per preservar l'empresa i redueixen de manera significativa els riscos de responsabilitat.
Llegir-ne més
Dret civil patrimonial

Propietat, possessió i pas del temps: reivindicació, usucapió i retard deslleial després de la STS 386/2026

La tensió entre propietat i possessió és un dels eixos centrals del Dret civil patrimonial. L'acció reivindicatòria permet al propietari recuperar la cosa davant del posseïdor sense títol, però el pas del temps pot consolidar la posició del posseïdor mitjançant la usucapió i, en certs casos, la inactivitat prolongada del titular pot ser valorada a través de la doctrina del retard deslleial. La Sentència del Tribunal Suprem 386/2026, d'11 de març, relativa al Pazo de Meirás, ofereix un marc excepcional per estudiar aquests problemes civils generals: acció reivindicatòria, usucapió extraordinària, possessió en concepte d'amo, domini públic, possible desafectació tàcita, retard deslleial i liquidació de l'estat possessori, sense necessitat de centrar-se en les circumstàncies històriques del cas.
Llegir-ne més
Dret civil patrimonial

Enriquiment injust en el Dret civil patrimonial: requisits, subsidiarietat i prescripció de l'acció

L'acció d'enriquiment injust s'ha consolidat com un instrument transversal del Dret civil patrimonial per corregir situacions en què una persona s'enriqueix a costa d'una altra sense causa jurídica que ho justifiqui i sense que existeixi una acció específica de restitució. La seva configuració exigeix la concurrència d'enriquiment, correlatiu empobriment, absència de causa i subsidiarietat davant altres vies, i la seva delimitació davant el pagament indegut, la responsabilitat civil i les accions contractuals. La STS 271/2026, de 20 de febrer, aporta un element de gran actualitat en analitzar una acció d'enriquiment injust i abordar quan un procediment penal previ pot interrompre la prescripció de la posterior acció civil, i exigeix una connexió substancial entre els fets investigats penalment i els que sustenten la reclamació civil.
Llegir-ne més
Mercantil i societari

Majories, vetos i situacions de bloqueig: com repartir el poder entre els socis sense paralitzar la societat

La distribució del poder en una societat de capital no s'esgota en el percentatge de capital que ostenta cada soci. El disseny de majories reforçades, matèries reservades, drets de veto, la composició de l'òrgan d'administració i els mecanismes per resoldre situacions de bloqueig condicionen de manera decisiva qui mana realment i com es prenen les decisions. El repte pràctic consisteix a protegir raonablement socis majoritaris i minoritaris sense construir una arquitectura que faci impossible adoptar acords quan sorgeixen discrepàncies. El Dret de societats ofereix un marc flexible, però també imposa límits per evitar abusos de majoria i de minoria, i per garantir la funcionalitat de la persona jurídica.
Llegir-ne més
Dret civil patrimonial

El crèdit canvia de creditor, però canvia l'obligació? Cessió de crèdits, accessoris i excepcions del deutor

La cessió de crèdits és una figura central del Dret d'obligacions i de la pràctica contractual. Permet que un creditor transmeti a un tercer el seu crèdit, amb les seves garanties i accessoris, sense necessitat de crear una nova obligació. El Codi Civil, a partir dels articles 1526 i següents, i la Llei Hipotecària, en els seus preceptes sobre cessió de crèdits hipotecaris, ofereixen el marc bàsic per analitzar què es transmet amb el crèdit, quin paper hi fan el consentiment i la notificació al deutor, quins efectes té el pagament al cedent, quines excepcions pot oposar el deutor al cessionari i com s'articula la compensació. La STS 22/2026, de 14 de gener, torna sobre un principi essencial: la cessió no crea una obligació nova, el cessionari adquireix el mateix crèdit, amb la seva identitat i contingut, i el canvi de creditor no equival al naixement d'un crèdit diferent. Aquest principi permet construir una doctrina àmplia sobre la identitat de l'obligació, la posició del deutor i la diferència entre cessió, subrogació i novació.
Llegir-ne més
Assumpte rellevant

Crònica d'una marmessoria de realització d'herència: llegar el que no es té

Hi ha testaments que es compleixen signant una escriptura d'acceptació d'herència i repartint el que hi ha. I n'hi ha d'altres que, per poder complir-se, exigeixen abans desmuntar l'estructura societària del causant i treure'n els béns que ell havia llegat a tercers sense ser-ne el propietari. Aquest és el segon cas. El despatx va actuar com a marmessor universal de realització d'herència i va completar l'encàrrec en poc més d'onze mesos, molt per sota del termini que el testador havia fixat. Però el treball que va fer possible aquest resultat no va començar amb la mort del causant, sinó anys abans, el dia en què se'l va ajudar a redactar el seu testament.
Llegir-ne més
Dret civil patrimonial

Què mana en un contracte: allò escrit o allò que realment van voler les parts? Les regles d'interpretació dels arts. 1281 a 1289 CC

La interpretació dels contractes és un dels nuclis del Dret patrimonial. Els articles 1281 a 1289 del Codi Civil articulen un sistema que combina el sentit literal de les clàusules, la intenció comuna dels contractants, els actes coetanis i posteriors, la interpretació sistemàtica del conjunt del contracte, la conservació del negoci, la bona fe i la regla contra qui va provocar la foscor. La jurisprudència, i en particular la STS 17/2026, de 14 de gener, ha recordat que la interpretació contractual correspon essencialment als tribunals d'instància i que la seva revisió en cassació és limitada, normalment només quan vulnera les normes legals d'interpretació o resulta manifestament il·lògica, irracional o arbitrària. Això té un impacte forense directe: no n'hi ha prou de discutir què “volia dir” una clàusula, sinó que cal construir des de la primera instància la prova sobre negociació, finalitat econòmica, comunicacions prèvies i comportament posterior.
Llegir-ne més
Mercantil i societari

Quan el pacte de socis i els estatuts diuen coses diferents: què es pot exigir realment als socis

La coexistència d'estatuts socials i pactes parasocials és una constant en la pràctica societària. Tots dos instruments poden regular, de vegades de manera divergent, qüestions essencials com l'exercici del vot, la transmissió de participacions o accions, la permanència dels socis, les obligacions de finançament o els mecanismes de sortida. La clau és entendre que els estatuts formen part de l'“ordenament intern” de la societat i són oposables erga omnes dins del seu perímetre, mentre que el pacte parasocial és un contracte entre socis, vàlid i eficaç entre les parts, però no necessàriament davant la societat ni davant tercers. Una obligació perfectament vàlida entre socis no produeix per això els mateixos efectes en el pla orgànic o registral. Quan sorgeix el conflicte, afloren problemes d'oposabilitat, d'abús de dret, d'impugnació d'acords i de responsabilitat entre socis, la qual cosa fa especialment rellevant decidir des de l'inici quins acords han de romandre al pacte i quins convé traslladar als estatuts.
Llegir-ne més
Insolvència i concursal

Probabilitat d'insolvència, insolvència imminent i insolvència actual: per què actuar a temps pot canviar el resultat

Les empreses rarament passen d'una situació de normalitat a una impossibilitat sobtada de complir regularment les seves obligacions. Entre tots dos extrems hi ha fases diferenciades que el Dret concursal reconeix i regula: probabilitat d'insolvència, insolvència imminent i insolvència actual. Cadascuna d'elles té conseqüències jurídiques diferents i obre o tanca alternatives per reestructurar deute, negociar amb creditors o reorganitzar l'activitat. La idea central és clara: el Dret de la crisi no comença només quan l'empresa deixa de pagar, sinó precisament abans, i actuar en aquestes fases primerenques pot canviar de manera decisiva el resultat per a l'empresa, els seus creditors i els seus òrgans d'administració.
Llegir-ne més