Que centenars o milers de persones es vegin afectades per un mateix problema no significa necessàriament que hi hagi una única controvèrsia col·lectiva. Identificar quines qüestions són comunes i quines necessiten una anàlisi individual resulta essencial per decidir entre una gestió coordinada de reclamacions, una estratègia col·lectiva o una combinació de totes dues.
Quan un mateix fet, contracte, producte o comportament empresarial afecta simultàniament moltes persones, pot sorgir la impressió que ens trobem necessàriament davant d'un únic conflicte col·lectiu. Tanmateix, que hi hagi centenars o milers de reclamacions semblants no significa que jurídicament hi hagi una sola reclamació ni que la resposta processal adequada hagi de ser sempre conjunta.
La distinció és important perquè condiciona completament l'estratègia. Una cosa és gestionar de manera coordinada una gran cartera de reclamacions individuals i una altra de diferent, articular una acció dirigida a protegir interessos col·lectius. Tots dos fenòmens poden partir d'un problema comú, però responen a lògiques jurídiques i processals diferents.
Imaginem un producte que aparentment ha causat danys semblants a nombrosos usuaris. Pot existir una qüestió comuna relativa al seu disseny, fabricació o comercialització. Tanmateix, cada perjudicat pot haver patit un dany diferent, haver utilitzat el producte de manera distinta, presentar circumstàncies pròpies o disposar d'una prova diferent sobre la relació causal.
El fet que hi hagi una causa potencialment comuna no elimina necessàriament la individualitat de les seves conseqüències.
Una cosa semblant succeeix amb determinades controvèrsies contractuals. Una mateixa clàusula pot estar inclosa en milers de contractes, però la situació de cada client pot variar quant al compliment, els pagaments efectuats, les comunicacions posteriors, la quantia econòmica afectada o fins i tot la versió contractual aplicable.
La qüestió jurídica comuna pot coexistir amb fets i conseqüències que necessiten un tractament individual.
Aquesta distinció resulta especialment important quan es pretén organitzar la defensa o la reclamació de grans grups d'assumptes. Abans de decidir com gestionar-los cal saber quina part del conflicte pertany realment a tots ells i quina part continua sent pròpia de cada expedient.
La gestió jurídica en massa permet treballar precisament amb aquesta dualitat.
Pot existir una estratègia comuna respecte d'una qüestió jurídica central i conservar-se, alhora, un expedient individual per a cada afectat. La documentació general, determinats arguments, informes tècnics o criteris de negociació es poden compartir, mentre que cada reclamació manté els seus propis fets, la seva prova i les seves circumstàncies.
Aquest model presenta avantatges importants quan l'homogeneïtat és elevada, però no absoluta. Permet aprofitar el coneixement obtingut en uns procediments, mantenir criteris coherents i reduir treballs repetitius sense prescindir de l'anàlisi d'aquelles diferències que poden alterar el resultat.
La tutela col·lectiva respon a una lògica diferent. La seva finalitat no consisteix simplement a tramitar conjuntament molts assumptes, sinó a protegir interessos que tenen una dimensió comuna o col·lectiva mitjançant els instruments que estableix l'ordenament.
En l'àmbit dels consumidors, el Dret europeu ha reforçat aquest tipus de tutela mitjançant mecanismes de representació que permeten actuar davant de determinades conductes que perjudiquen una pluralitat de persones. L'existència d'aquests instruments, tanmateix, no significa que qualsevol fenomen de gran volum s'hagi de canalitzar necessàriament a través d'aquests mecanismes.
La decisió depèn de la naturalesa del problema, de l'homogeneïtat existent entre els afectats, de la finalitat perseguida i del tipus de tutela que es pretén obtenir.
Aquesta és probablement la primera gran decisió en qualsevol cartera potencialment massiva.
Cal identificar quines qüestions es poden analitzar una sola vegada i projectar-se sobre tots els expedients i quines necessiten una prova o una valoració individual.
En responsabilitat civil la distinció resulta especialment clara. Pot existir un fet generador comú i una mateixa qüestió jurídica relativa a la responsabilitat. Però el dany patit per cada perjudicat pot ser diferent. També poden variar la causalitat, les conseqüències personals o econòmiques i la prova disponible.
L'existència d'un origen comú no permet prescindir automàticament de l'anàlisi individual del perjudici.
En assegurances pot succeir una cosa semblant. Una mateixa tipologia de sinistre pot afectar nombrosos assegurats, però les cobertures, els límits, les circumstàncies concretes o la documentació disponible poden variar. Fins i tot dins d'una mateixa cartera poden coexistir pòlisses o condicions contractuals diferents.
L'estratègia ha de separar acuradament tots dos nivells.
Pot existir una base jurídica comuna, una anàlisi tècnica compartida o una mateixa interpretació contractual. Però cada expedient ha de conservar aquelles variables capaces de modificar-ne la solució individual.
Aquest plantejament evita dos errors oposats. El primer consisteix a estudiar centenars de vegades una qüestió que és realment idèntica. El segon consisteix a assumir que una conclusió general resol automàticament tots els expedients.
Quan l'estructura es dissenya correctament, cada procediment deixa de ser un compartiment aïllat.
Una qüestió jurídica es pot analitzar en profunditat una sola vegada i posar-se a disposició de tota la cartera. Un informe tècnic comú pot servir per comprendre l'origen general d'un problema. Una determinada interpretació contractual es pot utilitzar de manera coherent en tots els expedients als quals resulti aplicable.
Això permet concentrar recursos en les parts veritablement variables de l'assumpte.
La tecnologia facilita especialment aquesta estructura. Pot mantenir documentació comuna accessible des de tots els expedients i conservar simultàniament la documentació pròpia de cadascun. Pot identificar quins assumptes comparteixen determinades característiques i quins presenten diferències.
D'aquesta manera, un canvi de criteri jurídic es pot projectar ràpidament sobre tot el grup afectat. I una incidència individual pot mantenir-se limitada a l'expedient al qual pertany.
La classificació tampoc no ha de romandre invariable durant tota la vida de la cartera. És possible que al començament considerem que hi ha dos grans tipus d'assumpte i que els primers procediments revelin una tercera categoria que no s'havia identificat inicialment.
Una gestió flexible ha de permetre incorporar aquest aprenentatge.
L'evolució dels procediments inicials pot aportar una informació molt valuosa.
Una sentència pot aclarir una qüestió jurídica comuna. Una oposició pot mostrar un argument que no s'havia valorat prou. Una prova pericial pot revelar que determinats expedients s'haurien de separar de la resta.
Però les conclusions s'han d'extreure amb cura.
Una resolució favorable en un assumpte no garanteix necessàriament el mateix resultat en tots els altres. Pot dependre de fets o de proves concretes. Una resolució desfavorable tampoc no significa necessàriament que l'estratègia general sigui incorrecta si el problema es trobava exclusivament en la documentació d'aquell expedient.
Per això no n'hi ha prou de registrar si un procediment s'ha guanyat o s'ha perdut.
Cal comprendre per què.
La gestió del coneixement exigeix identificar quina part del raonament judicial es pot traslladar a la resta de la cartera i quina part pertany exclusivament al cas concret.
Aquesta distinció permet que les primeres resolucions millorin l'estratègia sense produir reaccions excessives o incorrectes.
El cost de tramitar individualment nombrosos assumptes pot resultar desproporcionat si cada expedient exigeix reproduir manualment totes les actuacions.
L'estandardització permet reduir aquest cost i fer viable la reclamació o la defensa de situacions que, considerades de manera aïllada, podrien presentar una relació poc eficient entre quantia i esforç professional.
Però l'eficiència econòmica mai no hauria de determinar per si sola la solució jurídica.
Pot resultar molt barat produir centenars de reclamacions idèntiques i extremament costós corregir posteriorment centenars de reclamacions construïdes sobre una premissa equivocada.
Per això el treball inicial d'anàlisi té una importància especialment alta en procediments massius. Com més gran és el volum, més gran és el valor de definir correctament el criteri abans de començar a aplicar-lo.
També cal distingir entre una estratègia comuna i un resultat comú. Dos expedients poden estar correctament gestionats sota el mateix criteri i acabar de manera diferent pels seus fets, per la seva prova, per una negociació o per la decisió del tribunal.
L'homogeneïtat busca que situacions equivalents rebin un tractament equivalent. No implica que totes hagin de produir necessàriament el mateix desenllaç.
L'expressió reclamacions massives descriu fonamentalment una realitat de volum. La tutela col·lectiva respon a una forma jurídica específica d'abordar determinats interessos comuns.
Confondre totes dues idees pot conduir a dissenyar malament l'estratègia des del principi.
La pregunta rellevant no és simplement quants afectats hi ha. Cal determinar què tenen realment en comú, quines qüestions es poden resoldre de manera conjunta i quins elements continuen depenent de les circumstàncies individuals.
A partir d'aquesta resposta es pot decidir si resulta adequat utilitzar un instrument col·lectiu, gestionar una cartera de reclamacions individuals sota criteris comuns o combinar estratègies diferents per a dimensions diferents del conflicte.
La gestió en massa aporta valor precisament perquè permet treballar entre tots dos extrems. Podem tractar conjuntament el coneixement, la documentació i els criteris que realment són comuns, mentre conservem la individualitat d'aquells fets i danys que necessiten una anàlisi pròpia.
L'objectiu no és convertir molts conflictes en un de sol. És evitar que l'existència de molts expedients ens obligui a estudiar repetidament allò que ja sabem sense perdre, alhora, allò que fa jurídicament diferent cadascun d'ells.
Alburquerque AbogadosJosé Manuel Alburquerque
Veure totes les publicacions relacionades
Una cartera de centenars de procediments pot presentar una estructura comuna sense que tots els assumptes siguin jurídicament idèntics. La gestió en massa exigeix establir regles homogènies i, alhora, disposar de sistemes capaços de detectar les circumstàncies que obliguen a apartar-se'n i a sotmetre l'expedient a una anàlisi individual.
La intel·ligència artificial pot millorar substancialment la gestió de grans volums de documents i expedients, però la seva utilitat depèn de distingir entre automatitzar tasques i delegar decisions jurídiques. Classificar informació, detectar incidències o preparar esborranys pot aportar eficiència; valorar la prova, assumir riscos o definir una estratègia continua exigint supervisió i criteri professional.
Gestionar grans carteres jurídiques exigeix poder conèixer tant la situació global dels assumptes com la història precisa de cada expedient. La tecnologia permet automatitzar tasques i controlar grans volums, però només una correcta estructuració de la informació, unida a la supervisió professional, garanteix traçabilitat, coherència i veritable control jurídic.
L'exigència d'acudir prèviament a un mitjà adequat de solució de controvèrsies ha introduït una nova fase en bona part de les reclamacions civils. Quan es gestionen centenars o milers d'expedients, el repte consisteix a sistematitzar aquesta negociació sense buidar-la de contingut, garantint la traçabilitat, el control dels terminis i l'anàlisi de les particularitats de cada assumpte.