Factura electrònica B2B i VERI*FACTU: dues obligacions diferents que les empreses no han de confondre
El sistema espanyol de factura electrònica obligatòria entre empresaris i professionals i el règim de sistemes informàtics de facturació VERIFACTU comparteixen protagonistes –empreses, factures i Agència Tributària– però responen a lògiques diferents i es basen en normes diferents. El Reial Decret 238/2026, de 25 de març, publicat al BOE el 31 de març i en vigor des del 20 d'abril de 2026, ha definit el marc de la factura electrònica B2B, desplegant l'article 12 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses, mentre que el Reial Decret 1007/2023, de 5 de desembre, i la seva modificació pel Reial Decret‑llei 15/2025, de 2 de desembre, regulen els requisits dels sistemes i programes informàtics de facturació i l'estandardització de formats de registres de facturació, inclòs el sistema VERIFACTU. Són dues obligacions que se solapen en el temps i en els subjectes, però que no s'han de confondre: una afecta com s'expedeixen, s'envien i es reben les factures entre empresaris i professionals; l'altra, com es generen, es registren i, si escau, es remeten a l'AEAT les dades de facturació.
1.La factura electrònica B2B com a obligació general de relació entre empresaris i professionals
El punt de partida de la factura electrònica B2B es troba en l'article 12 de la Llei 18/2022, que va modificar l'article 2 bis de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informació. El nou article 2 bis estableix que tots els empresaris i professionals hauran d'expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empresaris i professionals, i que el destinatari i l'emissor de les factures electròniques hauran de proporcionar informació sobre els estats de la factura. Hi afegeix que les solucions tecnològiques i plataformes ofertes per empreses proveïdores de serveis de facturació electrònica hauran de garantir-ne la interconnexió i la interoperabilitat gratuïtes, i que les solucions pròpies de les empreses emissores i receptores hauran de complir els mateixos criteris d'interconnexió i interoperabilitat gratuïta amb la resta de solucions de facturació electrònica. També imposa obligacions específiques a determinades empreses prestadores de serveis al públic en general i preveu un règim sancionador per als qui no ofereixin la possibilitat de rebre factures electròniques o no permetin l'accés a les factures emeses.
La disposició final vuitena de la Llei 18/2022 condiciona l'entrada en vigor efectiva d'aquesta obligació a l'aprovació del seu desplegament reglamentari i a l'obtenció de l'excepció comunitària als articles 218 i 232 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, relativa al sistema comú de l'IVA. Estableix que l'article 12 produirà efectes, per als empresaris i professionals la facturació anual dels quals sigui superior a vuit milions d'euros, a l'any d'aprovar-se el desplegament reglamentari, i per a la resta d'empresaris i professionals, als dos anys d'aprovar-se aquest desplegament.
Aquest desplegament reglamentari s'ha materialitzat en el Reial Decret 238/2026, que estableix el règim jurídic aplicable a la factura electrònica entre empresaris i professionals i a les plataformes d'intercanvi de factures electròniques, i modifica el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial Decret 1619/2012, de 30 de novembre. El dictamen 1203/2025 del Consell d'Estat, de 29 de gener de 2026, ja havia analitzat el projecte d'aquest reial decret, i havia destacat que el sistema espanyol de factura electrònica obligatòria B2B es conforma per les plataformes privades d'intercanvi i per una solució pública de facturació, i que els empresaris i professionals estaran obligats a emetre les factures electròniques utilitzant formats estructurats i a comunicar, a través de les plataformes o de la solució pública, l'estat de les factures, inclòs el seu pagament o rebuig.
El Reial Decret 238/2026 concreta, en línia amb el projecte analitzat pel Consell d'Estat, aspectes com els formats estructurats admesos, els requisits d'interconnexió i interoperabilitat de les plataformes privades, el funcionament de la solució pública gestionada per l'AEAT, l'obligació de comunicar determinats estats de la factura (emissió, recepció, acceptació, rebuig, pagament) i la coordinació amb el Reglament de facturació. Conforme a la Llei 18/2022, la seva aplicació efectiva començarà, a partir de la corresponent ordre tècnica que aprovi les especificacions, als dotze mesos per a qui superi vuit milions d'euros de volum d'operacions i als vint-i-quatre mesos per a la resta d'empresaris i professionals.
2.Sistemes informàtics de facturació i VERI*FACTU: un règim diferent, centrat en el control tributari
En paral·lel a la factura electrònica B2B, l'ordenament ha desenvolupat un règim específic per als sistemes i programes informàtics o electrònics que donen suport als processos de facturació d'empresaris i professionals. La base legal es troba en l'article 29.2 j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que imposa a productors, comercialitzadors i usuaris l'obligació que els sistemes i programes informàtics o electrònics que donin suport als processos comptables, de facturació o de gestió garanteixin la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les quals no quedi la deguda anotació en els sistemes mateixos, i habilita el desplegament reglamentari per establir especificacions tècniques i l'obligació de certificació i ús de formats estàndard.
Aquest desplegament s'ha concretat en el Reial Decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que donin suport als processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació, conegut com a Reglament VERIFACTU. Aquest reglament defineix què s'entén per sistema informàtic de facturació, estableix requisits tècnics sobre generació, registre, conservació i, si escau, remissió dels registres de facturació, i preveu la possibilitat que els sistemes funcionin en modalitat VERIFACTU, i remetin de manera continuada, segura, correcta, íntegra, automàtica, consecutiva, instantània i fefaent tots els registres de facturació a l'AEAT.
El Reglament de facturació, aprovat pel Reial Decret 1619/2012, ha estat modificat per coordinar-se amb VERIFACTU. En particular, l'article 6.5 b) del Reglament de facturació exigeix que, en el cas de factures expedides utilitzant els sistemes informàtics a què es refereix el Reglament VERIFACTU, s'inclogui la representació gràfica del contingut parcial de la factura mitjançant un codi QR i, si escau, la menció “Factura verificable a la seu electrònica de l'AEAT” o “VERIFACTU”, conforme a les especificacions tècniques que s'estableixin mitjançant ordre ministerial. La doctrina administrativa, com la Consulta Vinculant V0484‑26, de 3 de març de 2026, i la V0169‑26, de 29 de gener de 2026, ha aclarit l'abast d'aquestes obligacions i ha insistit que la menció VERIFACTU només s'ha d'incorporar quan el sistema remet efectivament tots els registres de facturació a l'AEAT.
3.Terminis d'adaptació de VERI*FACTU: l'ampliació a 2027
L'entrada en vigor de les obligacions de VERIFACTU ha estat objecte d'ajustos. La disposició final quarta del Reial Decret 1007/2023 va fixar inicialment determinats terminis d'adaptació, però el Reial Decret‑llei 15/2025, de 2 de desembre, pel qual s'adopten mesures urgents per afavorir l'activitat inversora de les entitats locals i de les comunitats autònomes, i pel qual es modifica el Reial Decret 1007/2023, ha ampliat aquests terminis. La nova redacció de la disposició final quarta estableix que els obligats tributaris a què es refereix l'article 3.1 a) del Reglament VERIFACTU, és a dir, els contribuents de l'Impost sobre Societats, hauran de tenir adaptats els sistemes informàtics a les característiques i requisits establerts en el reglament i en la seva normativa de desplegament abans de l'1 de gener de 2027, i que la resta d'obligats tributaris esmentats en l'article 3.1, en particular els contribuents de l'IRPF que desenvolupin activitats econòmiques, els contribuents de l'Impost sobre la Renda de no Residents amb establiment permanent i les entitats en règim d'atribució de rendes que desenvolupin activitats econòmiques, hauran de tenir operatius aquests sistemes abans de l'1 de juliol de 2027.
La doctrina administrativa ha recollit aquests terminis. El contingut divulgatiu sobre el Reglament VERIFACTU publicat l'octubre de 2024 i actualitzat després del Reial Decret‑llei 15/2025 explica que, després de la modificació, els contribuents de l'Impost sobre Societats s'hauran d'adaptar abans de l'1 de gener de 2027 i la resta d'obligats abans de l'1 de juliol de 2027. Consultes vinculants com la V0622‑26, de 18 de març de 2026, i la V0298‑26, de 12 de febrer de 2026, recorden aquests terminis i remeten al portal específic de l'AEAT sobre sistemes informàtics de facturació VERIFACTU, on s'han publicat preguntes freqüents per aclarir dubtes sobre l'abast de les obligacions.
4.Factura electrònica B2B i VERI*FACTU: subjectes, objecte i finalitat
La coincidència temporal i de subjectes pot induir a confusió, però factura electrònica B2B i VERI*FACTU són obligacions diferents. La factura electrònica B2B, regulada per la Llei 18/2022 i el Reial Decret 238/2026, se centra en la forma i el canal d'emissió, remissió i recepció de les factures entre empresaris i professionals. Obliga que les factures s'emetin en format electrònic estructurat, s'intercanviïn a través de plataformes privades o de la solució pública i se'n comuniquin els estats, inclòs el pagament o rebuig. La seva finalitat principal és la digitalització de les relacions comercials, la reducció de costos administratius, la millora de la traçabilitat de pagaments i la lluita contra la morositat, en línia amb els objectius de la Llei 18/2022 de fomentar el creixement empresarial i la transparència.
VERI*FACTU, en canvi, se centra en els sistemes interns de facturació i en la qualitat dels registres de facturació a efectes tributaris. Obliga que els sistemes i programes informàtics que generen i conserven les factures compleixin requisits tècnics d'integritat, inalterabilitat, traçabilitat i estandardització, i ofereix la possibilitat de remetre els registres de facturació a l'AEAT en temps gairebé real. La seva finalitat principal és millorar la qualitat de la informació tributària, facilitar el control de l'IVA i altres tributs, reduir el frau i simplificar les obligacions formals mitjançant l'automatització i l'estandardització dels registres.
Des del punt de vista dels subjectes, la factura electrònica B2B afecta tots els empresaris i professionals en les seves relacions comercials amb altres empresaris i professionals, amb terminis d'aplicació diferenciats segons el volum d'operacions. VERIFACTU afecta els obligats tributaris que utilitzen sistemes informàtics de facturació, amb terminis d'adaptació diferenciats segons el tipus de contribuent. A la pràctica, moltes empreses estaran subjectes a totes dues obligacions: hauran d'emetre i rebre factures electròniques B2B i, alhora, hauran d'adaptar els seus sistemes de facturació a VERIFACTU. Però el compliment d'una no supleix el compliment de l'altra.
5.Interacció pràctica i planificació empresarial
La interacció entre tots dos règims exigeix planificació. Una empresa que supera els vuit milions d'euros de volum d'operacions haurà d'estar preparada per emetre i rebre factura electrònica B2B en el termini de dotze mesos des de l'aprovació de l'ordre tècnica que desplegui el Reial Decret 238/2026, i per adaptar els seus sistemes informàtics de facturació a VERIFACTU abans de l'1 de gener de 2027 si és contribuent de l'Impost sobre Societats. Una empresa amb un volum d'operacions menor tindrà vint-i-quatre mesos per a la factura electrònica B2B i fins a l'1 de juliol de 2027 per a VERIFACTU si tributa en IRPF per activitats econòmiques o en l'Impost sobre la Renda de no Residents amb establiment permanent.
Des del punt de vista tècnic, la implantació de la factura electrònica B2B implica seleccionar o desenvolupar solucions de facturació electrònica que compleixin els formats estructurats exigits, que puguin connectar-se amb plataformes privades i amb la solució pública de l'AEAT, i que permetin comunicar els estats de les factures. L'adaptació a VERIFACTU implica revisar els sistemes de facturació interns per garantir que generen registres de facturació conforme a l'estàndard definit pel reglament, que incorporen el codi QR i, si escau, la menció VERIFACTU en les factures, i que poden remetre els registres a l'AEAT si s'opta per la modalitat verificable.
La coordinació entre tots dos projectes és recomanable. Aprofitar la implantació de la factura electrònica B2B per revisar i adaptar els sistemes de facturació a VERIFACTU pot reduir costos i evitar duplicitats. Alhora, és important no confondre els requisits: el fet d'utilitzar una plataforma de factura electrònica B2B no garanteix per si mateix el compliment de VERIFACTU, si el sistema intern de facturació no compleix els requisits del Reglament 1007/2023; i el fet d'adaptar els sistemes a VERI*FACTU no eximeix de l'obligació d'emetre i rebre factures electròniques B2B conforme al Reial Decret 238/2026.
6.Conclusió: dues peces d'un mateix moviment de digitalització, però amb lògiques diferents
La factura electrònica B2B i VERIFACTU són dues peces d'un mateix moviment de digitalització i control, però amb lògiques diferents. La primera transforma la manera com les empreses es relacionen entre si, i imposa la factura electrònica com a estàndard obligatori en les relacions B2B i articula un sistema de plataformes privades i solució pública per al seu intercanvi i seguiment. La segona transforma la manera com les empreses generen, registren i, si escau, comuniquen les seves dades de facturació a l'Administració tributària, i imposa requisits tècnics als sistemes informàtics i ofereix la modalitat VERIFACTU com a eina de control i simplificació.
Per a les empreses, la clau rau a entendre que són obligacions diferents, amb bases legals diferents –Llei 18/2022 i Reial Decret 238/2026, d'una banda; Llei General Tributària, Reial Decret 1007/2023 i Reial Decret‑llei 15/2025, de l'altra, amb terminis d'aplicació específics i amb finalitats complementàries. Confondre-les pot portar a incompliments i sancions, però integrar-les en una estratègia coherent de digitalització i compliment pot convertir un repte regulatori en una oportunitat de modernització dels processos administratius i de millora de la relació amb l'Administració tributària.
