Fiscal

Acompanyem de manera estable empreses que necessiten un assessor que conegui la seva activitat, la seva estructura i la seva realitat econòmica. A més, integrem l'anàlisi tributària en l'assessorament mercantil, patrimonial, immobiliari, successori i transaccional quan la fiscalitat pot influir en la manera d'estructurar o executar una operació.

No concebem l'assessorament fiscal com la mera preparació de declaracions. El veritable valor apareix abans, en identificar les conseqüències fiscals d'una decisió, comparar alternatives i anticipar riscos. Una mateixa finalitat econòmica es pot assolir mitjançant estructures jurídiques diferents i produir conseqüències tributàries també distintes, de manera que la fiscalitat ha de formar part de l'anàlisi des del moment en què es dissenya qualsevol operació.

Fiscalitat integrada en l'assessorament jurídic

El dret fiscal és present, directament o indirectament, en bona part de les decisions patrimonials i empresarials sobre les quals assessorem. Una compravenda d'actius, una adquisició o transmissió de participacions, una operació immobiliària, una modificació societària, una reorganització patrimonial, una successió o una determinada estructura contractual poden produir conseqüències fiscals capaces de condicionar-ne la conveniència, el cost i la forma d'execució.

Per això, quan una operació presenta una dimensió tributària rellevant, l'anàlisi fiscal forma part de l'estratègia jurídica des de l'inici. No es tracta simplement de determinar quins impostos s'hauran de satisfer un cop tancada l'operació, sinó de comprendre com incideix la fiscalitat en les diferents alternatives disponibles i de valorar conjuntament les seves conseqüències jurídiques, econòmiques i tributàries.

Assessorament fiscal continuat a empreses

Treballem amb clients que busquen alguna cosa més que un proveïdor a qui trametre periòdicament la informació per preparar les seves declaracions. La nostra manera de prestar el servei exigeix conèixer l'activitat de l'empresa, la seva estructura, les seves operacions habituals i les qüestions que poden afectar la seva fiscalitat. Aquest coneixement continuat ens permet respondre amb més rapidesa, anticipar incidències i valorar les conseqüències fiscals de cada decisió abans que sigui irreversible.

Assumim el seguiment de les obligacions fiscals periòdiques i anuals de l'empresa, la revisió de la seva situació tributària, l'anàlisi de les consultes que sorgeixen en l'activitat ordinària i l'assessorament en operacions o circumstàncies que requereixen un tractament específic. Quan l'empresa disposa d'estructura interna pròpia, el servei comprèn així mateix el suport als seus departaments financers, fiscals i administratius.

Procediments tributaris, inspeccions i defensa davant l'Administració

L'assessorament fiscal continuat inclou també l'assistència a l'empresa en les seves relacions amb l'Administració tributària. Representem i defensem els nostres clients en procediments de gestió, comprovació i inspecció, i analitzem tant les qüestions tributàries discutides com la documentació comptable, contractual i societària de la qual deriva la posició de l'empresa.

Si una liquidació, una sanció o un altre acte tributari s'ha d'impugnar, preparem els recursos i les reclamacions economicoadministratives corresponents i, quan és necessari, intervenim en la posterior via contenciosa administrativa. En aquests procediments adquireix un valor especial la integració de la pràctica fiscal amb la nostra experiència processal i amb el coneixement previ que tinguem de l'empresa. Una inspecció tributària no sempre es pot analitzar únicament des de la norma fiscal, perquè de vegades els fets examinats procedeixen de contractes, operacions societàries, relacions amb socis, actius o decisions empresarials la interpretació jurídica correcta dels quals resulta determinant.

Publicacions

Venda de l'antic habitatge després d'una separació: quan es manté l'exempció per reinversió en l'IRPF

La transmissió de l'habitatge familiar després d'una separació, divorci o nul·litat planteja un problema recurrent en l'IRPF: pot el cònjuge que va haver d'abandonar el domicili continuar beneficiant-se de l'exempció per reinversió en habitatge habitual prevista a l'article 38 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, quan ven la seva part i adquireix un nou habitatge? La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 27 de maig de 2026, Secció Segona, recurs de cassació 6833/2024, confirma i consolida la doctrina iniciada per la STS 553/2023, de 5 de maig, i respon afirmativament: el cònjuge que abandona l'habitatge per imperatiu d'una resolució judicial pot complir el requisit d'ocupació exigit per a l'exempció quan l'altre cònjuge i els fills comuns han continuat residint-hi. La clau rau en la interpretació sistemàtica del concepte d'habitatge habitual de l'article 41 bis del Reglament de l'IRPF, aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de març, i en la consideració de l'habitatge familiar com a unitat de referència.

Llegir-ne més

Retribució d'administradors: una irregularitat mercantil no converteix automàticament la despesa en no deduïble

La deduïbilitat fiscal de les retribucions d'administradors ha estat tradicionalment un terreny de fricció entre societats i Administració tributària, especialment quan la remuneració no s'ajusta de manera estricta a les exigències de la Llei de Societats de Capital. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 18 de maig de 2026 (Sala del Contenciós‑Administratiu, Secció Segona, recurs de cassació 8019/2023) consolida la doctrina iniciada per la STS 1053/2024, de 13 de juny, i aclareix que una irregularitat mercantil, com ara la manca d'aprovació per la junta general de l'import màxim de la remuneració anual dels administradors, no és suficient per si sola per convertir la despesa en no deduïble a l'empara de l'article 15.f de la Llei 27/2014, de l'Impost sobre Societats. Quan els serveis són reals, la remuneració ha estat satisfeta i comptabilitzada i hi ha correlació amb l'activitat empresarial, l'Administració no pot negar la deducció simplement invocant un incompliment formal societari. La qüestió passa a ser què ha de documentar la societat per acreditar la realitat i necessitat de la despesa i en quins supòsits l'Administració encara pot rebutjar-la legítimament.

Llegir-ne més

Factura electrònica B2B i VERI*FACTU: dues obligacions diferents que les empreses no han de confondre

El sistema espanyol de factura electrònica obligatòria entre empresaris i professionals i el règim de sistemes informàtics de facturació VERIFACTU comparteixen protagonistes –empreses, factures i Agència Tributària– però responen a lògiques diferents i es basen en normes diferents. El Reial Decret 238/2026 ha definit el marc de la factura electrònica B2B, desplegant l'article 12 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses, mentre que el Reial Decret 1007/2023, de 5 de desembre, i la seva modificació pel Reial Decret‑llei 15/2025, de 2 de desembre, regulen els requisits dels sistemes i programes informàtics de facturació i l'estandardització de formats de registres de facturació, inclòs el sistema VERIFACTU. Són dues obligacions que se solapen en el temps i en els subjectes, però que no s'han de confondre: una afecta com s'expedeixen, s'envien i es reben les factures entre empresaris i professionals; l'altra, com es generen, es registren i, si escau, es remeten a l'AEAT les dades de facturació.

Llegir-ne més

Pot Hisenda utilitzar la taxació hipotecària per elevar el valor fiscal d'un immoble?

La utilització per part de l'Administració tributària de la taxació hipotecària incorporada a l'escriptura per elevar el valor fiscal d'un immoble ha estat objecte d'intensa discussió doctrinal i jurisprudencial. Les Sentències de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 23 i 27 de febrer de 2026, en línia amb la crònica oficial de la Sala per al bienni 2025–2026, consoliden que, en els supòsits en què escaigui una comprovació de valors, l'Administració pot acudir al valor de taxació hipotecària quan hi hagi una diferència rellevant amb el valor declarat, sense necessitat d'acreditar prèviament frau o ocultació. Ara bé, aquesta taxació no es converteix en una presumpció irrebatible: el contribuent la pot combatre mitjançant prova pericial i, si escau, a través de la taxació pericial contradictòria prevista en la Llei General Tributària. La figura s'ha de distingir clarament del valor de referència cadastral, que opera com a base imposable directa en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i en l'Impost sobre Successions i Donacions.

Llegir-ne més

Testament hològraf i Impost sobre Successions: la protocol·lització notarial no atura el termini tributari

El testament hològraf és una figura clàssica del Dret civil que exigeix, per desplegar plenament els seus efectes, un tràmit posterior d'adveració i protocol·lització. A la pràctica, molts hereus han entès que aquest tràmit “suspèn” o desplaça el moment en què neix l'obligació de declarar i pagar l'Impost sobre Successions i Donacions. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 27 de gener de 2026, Secció Segona, recurs de cassació 1845/2024, corregeix de manera clara aquesta percepció: quan la protocol·lització del testament hològraf es tramita com a jurisdicció voluntària i no es converteix en un procediment contenciós, l'impost es merita amb la defunció del causant i la protocol·lització posterior no desplaça per si mateixa l'inici del termini de sis mesos per presentar l'autoliquidació. La decisió té conseqüències pràctiques rellevants en termes de recàrrecs, interessos de demora i prescripció, i obliga a distingir entre una simple tramitació notarial o judicial de jurisdicció voluntària i una veritable controvèrsia judicial amb efectes suspensius sobre els terminis.

Llegir-ne més

El preu d'una empresa no sempre es pot fixar en signar: locked box, comptes de tancament i earn-outs

En la compravenda d'empreses, el preu poques vegades és una xifra estàtica fixada d'una vegada i per sempre en el moment de la signatura. La valoració econòmica inicial, basada en hipòtesis sobre deute, caixa, circulant i resultats, no sempre coincideix amb l'import que finalment ha de pagar el comprador. Per gestionar aquesta incertesa, la pràctica utilitza diferents mecanismes contractuals de determinació i ajust del preu, entre els quals destaquen les estructures locked box, els ajustos mitjançant comptes de tancament i els earn-outs. El que en aparença és una qüestió financera es converteix en una peça central de l'arquitectura contractual de l'operació, amb implicacions directes en l'assignació de riscos, en la definició de conceptes econòmics i en la potencial litigiositat posterior.

Llegir-ne més
Veure totes les publicacions relacionades

Equip assignat