Dret civil patrimonial

El dret civil patrimonial és a l'origen del despatx i constitueix el nostre principal àmbit d'especialització. Des del 1992 assessorem empreses i particulars en l'ordenació, la protecció i la defensa dels seus interessos patrimonials, amb un coneixement construït al llarg de més de trenta anys de pràctica professional.

Aquesta branca del dret regula bona part de les relacions econòmiques de les persones i de les empreses. Comprèn, essencialment, el dret d'obligacions i contractes i el règim jurídic de la propietat i dels altres drets reals. Dominar aquesta disciplina proporciona una base jurídica transversal des de la qual abordar amb rigor moltes de les qüestions que afecten un patrimoni.

A Catalunya, aquesta especialització exigeix a més conèixer amb precisió el dret civil català i la seva interacció amb la resta de l'ordenament jurídic. La nostra pràctica continuada a Barcelona i a la resta de Catalunya ens permet integrar totes dues perspectives en l'anàlisi de cada operació, relació jurídica o conflicte.

Assessorament preventiu i estratègia patrimonial

En dret civil patrimonial, anticipar-se sol ser la millor manera de protegir els interessos del client. Una clàusula contractual inadequada, una garantia insuficient, la manca de comprovació de la situació jurídica o registral d'un immoble o una estructura contractual que no hagi valorat correctament les seves conseqüències fiscals poden derivar després en conflictes complexos i costosos. Per això, una part essencial de la nostra feina té caràcter preventiu. Abans de documentar o formalitzar una operació, analitzem la seva finalitat econòmica, els interessos de les parts, els riscos jurídics, les garanties necessàries i les conseqüències de cada alternativa.

No entenem la contractació com la simple redacció d'un document. Un contracte ha de respondre a la realitat de l'operació, preveure raonablement les seves contingències i establir mecanismes eficaços per protegir el client si les circumstàncies canvien o l'altra part incompleix.

La naturalesa transversal del dret civil patrimonial exigeix també valorar la seva relació amb altres disciplines. Quan l'operació ho requereix, integrem en l'anàlisi les seves implicacions mercantils, societàries, immobiliàries o fiscals per oferir una resposta jurídica coherent amb el conjunt dels interessos en joc.

Dret civil estatal i català

Catalunya disposa d'un dret civil propi amb una incidència notable en l'àmbit patrimonial. La propietat, la possessió, les situacions de comunitat i els drets reals limitats, així com matèries importants d'obligacions i contractes, tenen una regulació específica en el Codi Civil de Catalunya. Determinar correctament el dret aplicable no és una qüestió merament acadèmica; pot condicionar l'estructura d'una operació, el contingut i els efectes d'un contracte, l'exercici d'un dret o l'estratègia que s'hagi de seguir davant d'un eventual conflicte.

La nostra especialització en dret civil patrimonial, unida a l'experiència acumulada en l'aplicació del dret civil català, ens permet assessorar empreses i particulars en operacions i controvèrsies que requereixen un coneixement especialment precís d'aquest marc jurídic. Aquesta doble perspectiva adquireix una importància particular en matèries com la compravenda i la transmissió de béns, les opcions de compra, els drets d'adquisició preferent, la propietat i les situacions de comunitat, els drets reals, les garanties i les relacions jurídiques vinculades al patrimoni immobiliari.

Contractes, propietat i drets reals

En matèria contractual, assessorem durant tot el cicle de la relació jurídica, des de l'anàlisi i l'estructuració de l'operació, la negociació i la redacció del contracte fins a la seva modificació, compliment i interpretació i, quan resulta necessari, la seva resolució o extinció.

La nostra pràctica comprèn, entre d'altres, els contractes de compravenda, opció de compra, permuta, arrendament, traspàs, prestació de serveis, intermediació immobiliària, arrendament d'indústria, obra, préstec, mandat, dipòsit i reconeixement de deute, així com la constitució i la regulació de comunitats de béns i d'altres relacions patrimonials entre particulars o empreses.

En l'àmbit de la propietat i els drets reals, assessorem en l'adquisició, la transmissió, la protecció i l'ordenació jurídica de béns immobles, així com en situacions de copropietat i divisió de cosa comuna, possessió, tanteig i retracte, usdefruit, ús i habitació, servituds, delimitació i fitació, hipoteques i garanties pignoratícies, declaracions d'obra nova i qüestions relacionades amb el Registre de la Propietat.

De l'assessorament al litigi

La mateixa especialització que apliquem en la fase preventiva constitueix la base de la nostra actuació quan sorgeix el conflicte. Abans d'acudir als tribunals, analitzem les possibilitats de negociació, mediació, conciliació o transacció i valorem si hi ha una solució que protegeixi els interessos del client sense necessitat d'iniciar un procediment judicial.

Quan el litigi resulta inevitable, el coneixement profund del dret substantiu adquireix tot el seu valor. Les accions de compliment, resolució, nul·litat o rescissió contractual, les reclamacions de quantitat, la defensa de la propietat o de la possessió i, en general, els conflictes patrimonials exigeixen determinar primer amb precisió la posició jurídica del client per construir després l'estratègia processal adequada. És aquí on s'integren el dret civil patrimonial i la litigació, les dues especialitzacions històriques del despatx.

Publicacions

Es pot imposar una reestructuració a qui hi vota en contra? L'arrossegament de creditors i socis

Una de les característiques més rellevants del nou sistema de reestructuració introduït per la Llei 16/2022 i per la Directiva (UE) 2019/1023 és la possibilitat que, en determinades condicions, un pla homologat afecti creditors que no hi han donat suport i fins i tot, en certs supòsits, classes senceres de creditors o els mateixos socis. Aquest arrossegament, conegut en la terminologia anglosaxona com a cram-down o cross-class cram-down, no significa que una majoria pugui imposar lliurement qualsevol solució. Està condicionat per la correcta formació de classes, per la valoració de l'empresa, pel tractament dels creditors dissidents i per la comparació amb l'alternativa concursal. Entendre aquests elements és essencial per comprendre com s'articula el poder de decisió en una reestructuració i quins límits jurídics té la imposició de sacrificis a qui hi vota en contra.

Llegir-ne més

Què ha de descobrir realment una due diligence abans de comprar una empresa

La due diligence en una compravenda d'empresa no s'hauria de concebre com una mera acumulació de documentació i troballes, sinó com un instrument de decisió. La seva funció és identificar quins riscos poden alterar el preu, condicionar l'estructura de l'operació o fins i tot desaconsellar-la. La utilitat de l'exercici no rau a detectar el nombre més gran possible d'incidències, sinó a distingir quines són rellevants per a l'operació i a traduir-les en decisions concretes sobre l'estructura de la compravenda, les condicions suspensives, les manifestacions i garanties, les indemnitzacions i les retencions de preu. Una due diligence veritablement útil és la que connecta l'anàlisi tècnica amb el disseny contractual.

Llegir-ne més

Venda de l'antic habitatge després d'una separació: quan es manté l'exempció per reinversió en l'IRPF

La transmissió de l'habitatge familiar després d'una separació, divorci o nul·litat planteja un problema recurrent en l'IRPF: pot el cònjuge que va haver d'abandonar el domicili continuar beneficiant-se de l'exempció per reinversió en habitatge habitual prevista a l'article 38 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, quan ven la seva part i adquireix un nou habitatge? La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 27 de maig de 2026, Secció Segona, recurs de cassació 6833/2024, confirma i consolida la doctrina iniciada per la STS 553/2023, de 5 de maig, i respon afirmativament: el cònjuge que abandona l'habitatge per imperatiu d'una resolució judicial pot complir el requisit d'ocupació exigit per a l'exempció quan l'altre cònjuge i els fills comuns han continuat residint-hi. La clau rau en la interpretació sistemàtica del concepte d'habitatge habitual de l'article 41 bis del Reglament de l'IRPF, aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de març, i en la consideració de l'habitatge familiar com a unitat de referència.

Llegir-ne més

Incomplir no sempre permet resoldre: incompliment essencial, article 1124 CC i conseqüències de la resolució contractual

L'article 1124 del Codi Civil consagra la facultat de resoldre les obligacions recíproques en cas d'incompliment, però no tot incompliment legitima la resolució. Cal un incompliment greu o essencial que frustri la finalitat del contracte. La part complidora pot optar entre exigir el compliment o la resolució, en tots dos casos amb dret a danys i interessos. La resolució desplega conseqüències patrimonials importants, com la restitució de prestacions, interessos, fruits, dany emergent i lucre cessant, que poden interactuar amb clàusules penals i amb la retenció de quantitats lliurades. La jurisprudència recent, inclosa la STS 489/2026, mostra la rellevància pràctica d'aquestes qüestions en controvèrsies sobre resolució per incompliment i clàusules de retenció de pagaments en contractes d'obra i compravenda.

Llegir-ne més

Propietat, possessió i pas del temps: reivindicació, usucapió i retard deslleial després de la STS 386/2026

La tensió entre propietat i possessió és un dels eixos centrals del Dret civil patrimonial. L'acció reivindicatòria permet al propietari recuperar la cosa davant del posseïdor sense títol, però el pas del temps pot consolidar la posició del posseïdor mitjançant la usucapió i, en certs casos, la inactivitat prolongada del titular pot ser valorada a través de la doctrina del retard deslleial. La Sentència del Tribunal Suprem 386/2026, d'11 de març, relativa al Pazo de Meirás, ofereix un marc excepcional per estudiar aquests problemes civils generals: acció reivindicatòria, usucapió extraordinària, possessió en concepte d'amo, domini públic, possible desafectació tàcita, retard deslleial i liquidació de l'estat possessori, sense necessitat de centrar-se en les circumstàncies històriques del cas.

Llegir-ne més

Enriquiment injust en el Dret civil patrimonial: requisits, subsidiarietat i prescripció de l'acció

L'acció d'enriquiment injust s'ha consolidat com un instrument transversal del Dret civil patrimonial per corregir situacions en què una persona s'enriqueix a costa d'una altra sense causa jurídica que ho justifiqui i sense que existeixi una acció específica de restitució. La seva configuració exigeix la concurrència d'enriquiment, correlatiu empobriment, absència de causa i subsidiarietat davant altres vies, i la seva delimitació davant el pagament indegut, la responsabilitat civil i les accions contractuals. La STS 271/2026, de 20 de febrer, aporta un element de gran actualitat en analitzar una acció d'enriquiment injust i abordar quan un procediment penal previ pot interrompre la prescripció de la posterior acció civil, i exigeix una connexió substancial entre els fets investigats penalment i els que sustenten la reclamació civil.

Llegir-ne més

El crèdit canvia de creditor, però canvia l'obligació? Cessió de crèdits, accessoris i excepcions del deutor

La cessió de crèdits és una figura central del Dret d'obligacions i de la pràctica contractual. Permet que un creditor transmeti a un tercer el seu crèdit, amb les seves garanties i accessoris, sense necessitat de crear una nova obligació. El Codi Civil, a partir dels articles 1526 i següents, i la Llei Hipotecària, en els seus preceptes sobre cessió de crèdits hipotecaris, ofereixen el marc bàsic per analitzar què es transmet amb el crèdit, quin paper hi fan el consentiment i la notificació al deutor, quins efectes té el pagament al cedent, quines excepcions pot oposar el deutor al cessionari i com s'articula la compensació. La STS 22/2026, de 14 de gener, torna sobre un principi essencial: la cessió no crea una obligació nova, el cessionari adquireix el mateix crèdit, amb la seva identitat i contingut, i el canvi de creditor no equival al naixement d'un crèdit diferent. Aquest principi permet construir una doctrina àmplia sobre la identitat de l'obligació, la posició del deutor i la diferència entre cessió, subrogació i novació.

Llegir-ne més

Crònica d'una marmessoria de realització d'herència: llegar el que no es té

Hi ha testaments que es compleixen signant una escriptura d'acceptació d'herència i repartint el que hi ha. I n'hi ha d'altres que, per poder complir-se, exigeixen abans desmuntar l'estructura societària del causant i treure'n els béns que ell havia llegat a tercers sense ser-ne el propietari. Aquest és el segon cas. El despatx va actuar com a marmessor universal de realització d'herència i va completar l'encàrrec en poc més d'onze mesos, molt per sota del termini que el testador havia fixat. Però el treball que va fer possible aquest resultat no va començar amb la mort del causant, sinó anys abans, el dia en què se'l va ajudar a redactar el seu testament.

Llegir-ne més
Veure totes les publicacions relacionades