Es pot imposar una reestructuració a qui hi vota en contra? L'arrossegament de creditors i socis
Una de les característiques més rellevants del nou sistema de reestructuració introduït per la Llei 16/2022 i per la Directiva (UE) 2019/1023 és la possibilitat que, en determinades condicions, un pla homologat afecti creditors que no hi han donat suport i fins i tot, en certs supòsits, classes senceres de creditors o els mateixos socis. Aquest arrossegament, conegut en la terminologia anglosaxona com a cram-down o cross-class cram-down, no significa que una majoria pugui imposar lliurement qualsevol solució. Està condicionat per la correcta formació de classes, per la valoració de l'empresa, pel tractament dels creditors dissidents i per la comparació amb l'alternativa concursal. Entendre aquests elements és essencial per comprendre com s'articula el poder de decisió en una reestructuració i quins límits jurídics té la imposició de sacrificis a qui hi vota en contra.
1.L'arrossegament com a resposta a la necessitat d'evitar bloqueigs
La Directiva (UE) 2019/1023 parteix de la constatació que els marcs de reestructuració preventiva han de permetre l'adopció de plans fins i tot quan no tots els creditors hi estan d'acord, per evitar que minories de bloqueig impedeixin solucions que maximitzin el valor per al conjunt. L'article 10 de la Directiva exigeix que els estats membres garanteixin que determinats plans de reestructuració siguin vinculants per a les parts únicament si han estat confirmats per una autoritat judicial o administrativa, en particular quan afectin creditors dissidents, prevegin nou finançament o impliquin pèrdues significatives d'ocupació. L'article 11 introdueix la possibilitat de confirmar plans que no hagin estat aprovats per totes les categories de parts afectades, sempre que es compleixin condicions com ara l'aprovació per almenys una categoria que estaria “dins dels diners” en un escenari de liquidació o de millor alternativa, el respecte de la prova de l'interès superior dels creditors i l'observança d'una regla de prioritat absoluta o relativa.
La Llei 16/2022, en reformar el llibre segon del text refós de la Llei Concursal, ha incorporat aquests mecanismes. L'article 635 del text refós estableix els supòsits en què l'homologació judicial del pla de reestructuració és necessària, entre ells quan es pretén estendre'n els efectes a creditors o classes de creditors que no hagin votat a favor del pla o als socis del deutor persona jurídica, quan es pretén la resolució de contractes en interès de la reestructuració i quan es pretén protegir el finançament interí i el nou finançament davant les accions rescissòries i reconèixer-los preferències de cobrament. L'arrossegament s'articula, per tant, a través de l'homologació judicial, no de la mera votació privada.
2.Formació de classes i legitimitat de l'arrossegament
La formació de classes de creditors és el primer filtre per a un arrossegament legítim. L'article 622 del text refós disposa que els creditors titulars de crèdits afectats pel pla votaran agrupats per classes de crèdits. L'article 623 exigeix que la formació de classes atengui a l'existència d'un interès comú als integrants de cada classe, determinat d'acord amb criteris objectius, i precisa que es considera que existeix interès comú entre els crèdits d'igual rang determinat per l'ordre de pagament en el concurs de creditors. Alhora, permet separar crèdits d'un mateix rang en classes diferents quan hi hagi raons suficients que ho justifiquin, atenent a la naturalesa financera o no financera del crèdit, a possibles conflictes d'interessos o a com quedaran afectats pel pla, i obliga a constituir una classe separada per als creditors petites o mitjanes empreses quan el pla els suposi un sacrifici superior al cinquanta per cent de l'import del seu crèdit. L'article 624 estableix que els crèdits amb garantia real sobre béns del deutor constituiran una classe única, llevat que l'heterogeneïtat dels béns o drets gravats en justifiqui la separació, i l'article 624 bis, que els crèdits de dret públic constituiran una classe separada entre les classes del seu mateix rang concursal.
Aquesta estructura respon a la lògica de la Directiva 2019/1023, que exigeix que els creditors amb una comunitat d'interessos suficient en la mateixa categoria siguin tractats per igual i de manera proporcionada al seu crèdit. La correcta formació de classes és essencial perquè l'arrossegament es produeix per classes: un pla pot ser aprovat per unes classes i no per unes altres, i l'homologació en pot estendre els efectes a classes dissidents. Si les classes s'han format de manera artificiosa, agrupant creditors amb interessos divergents o fragmentant grups homogenis per facilitar majories, la legitimitat de l'arrossegament queda compromesa i el pla pot ser impugnat.
La pràctica judicial recent n'ha subratllat la importància. L'Audiència Provincial de Pontevedra, en la seva sentència 179/2023 sobre el pla de reestructuració de Xeldist Congelados, va analitzar amb detall la formació de classes i va considerar correcta la separació de determinats creditors en classes unipersonals pel seu caràcter de proveïdors estratègics i pel tracte diferenciat que rebien, però va estimar la impugnació per tracte menys favorable a la classe de creditors financers ordinaris, que suportaven quitaments del 85% davant sacrificis molt menors en altres classes del mateix rang. La Secció Mercantil del Tribunal d'Instància de Múrcia, en les seves sentències de 9 de març de 2026 sobre el pla de reestructuració de Real Múrcia CF SAD, va declarar la ineficàcia total del pla en considerar que la classe presentada com a “in the money” estava mal configurada, perquè el finançament aportat pel soci majoritari no complia els requisits de l'article 242.17 i 280.6 del text refós per ser qualificat com a crèdit amb privilegi general, de manera que no podia servir de base per a l'arrossegament d'altres classes.
3.Majories per classe i aprovació del pla
Un cop formades les classes, el poder de decisió s'articula a través de majories qualificades dins de cada classe. L'article 628 reconeix el dret de vot a tots els creditors els crèdits dels quals puguin quedar afectats pel pla, i l'article 629 estableix que el pla es considerarà aprovat per una classe de crèdits afectats si hi ha votat a favor més de dos terços de l'import del passiu corresponent a aquesta classe, i eleva la majoria a tres quartes parts quan la classe estigui formada per crèdits amb garantia real. L'article 630 regula els pactes de sindicació, tot respectant les regles contractuals sobre el procediment i l'exercici del dret de vot i aplicant les majories legals, llevat que el mateix pacte prevegi una majoria inferior per aprovar els efectes del pla.
Aquestes majories per classe són la base sobre la qual es construeix l'arrossegament. Un pla pot ser aprovat per totes les classes, cas en què l'arrossegament es produeix intraclasse i afecta els creditors que han votat en contra dins d'una classe que ha aprovat el pla. La Directiva 2019/1023 exigeix en aquests casos la prova de l'interès superior dels creditors, és a dir, que els creditors dissidents no quedin en pitjor situació que en l'alternativa de liquidació o de millor solució disponible. El text refós recull aquesta lògica en el règim d'impugnació de la interlocutòria d'homologació: l'article 654 permet impugnar la interlocutòria d'homologació d'un pla aprovat per totes les classes per motius com ara la manca de concurrència dels requisits per a l'homologació, el sacrifici manifestament superior al necessari per garantir la viabilitat de l'empresa o l'incompliment de la prova de l'interès superior dels creditors.
4.Arrossegament entre classes i condicions per al cram-down
La novetat més significativa és l'arrossegament entre classes, és a dir, la possibilitat d'homologar un pla que no hagi estat aprovat per totes les classes de crèdits afectats i estendre'n els efectes a classes senceres dissidents. El text refós, seguint la Directiva, estableix que un pla no consensual pot ser homologat si es compleixen determinades condicions. Encara que la regulació detallada es troba en els articles 639 i següents, la lògica general és la següent: el pla ha d'haver estat aprovat per una majoria de classes afectades, entre les quals almenys una sigui una classe de crèdits que, en un escenari de concurs, hauria estat qualificada com de privilegi especial o general, o per almenys una classe de la qual es pugui presumir raonablement que hauria rebut algun pagament després d'una valoració de la deutora com a empresa en funcionament. Aquesta classe “dins dels diners” és la que legitima l'arrossegament de classes de rang inferior.
La valoració de l'empresa en funcionament és, per tant, un element central. La Directiva 2019/1023 exigeix que, quan es recorri al cram-down, es determini el valor de l'empresa en funcionament i s'identifiqui quines classes de creditors rebrien pagament en un escenari de liquidació o de millor alternativa. El text refós incorpora aquesta exigència en requerir, en determinats supòsits, la intervenció d'un expert en la reestructuració que valori l'empresa i certifiqui quines classes estan “dins dels diners”. La doctrina ha subratllat que aquesta valoració no és un exercici abstracte, sinó una eina per assignar drets de vot i d'arrossegament de manera coherent amb la posició econòmica de cada classe.
L'arrossegament entre classes està sotmès a límits materials. L'article 655 del text refós regula la impugnació de la interlocutòria d'homologació d'un pla no aprovat per totes les classes i permet als creditors dissidents impugnar-la per motius com ara la manca d'aprovació per les classes necessàries; que una classe mantingui o rebi drets, accions o participacions amb un valor superior a l'import dels seus crèdits; que la classe del creditor impugnant rebi un tracte menys favorable que qualsevol altra classe del mateix rang; que la classe del creditor impugnant mantingui o rebi drets, accions o participacions amb un valor inferior a l'import dels seus crèdits si una classe de rang inferior o els socis han de rebre qualsevol pagament o conservar qualsevol dret, acció o participació, o que, en cas d'afectar el crèdit públic, el deutor no estigui al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i davant la Seguretat Social. L'apartat 3 del mateix article permet, excepcionalment, confirmar l'homologació encara que no es compleixi la regla de prioritat absoluta, quan sigui imprescindible per assegurar la viabilitat de l'empresa i els crèdits dels creditors afectats no resultin perjudicats injustificadament.
5.Arrossegament de socis i desplaçament del control
L'arrossegament no es limita als creditors; pot abastar els socis del deutor persona jurídica quan el pla afecta els seus drets. L'article 631 del text refós regula la decisió dels socis sobre l'aprovació del pla i estableix que, quan el pla contingui mesures que requereixin acord dels socis, s'estarà al que s'estableix per al tipus legal corresponent, amb especialitats quant als terminis de convocatòria, l'ordre del dia, les majories i el règim d'impugnació. En particular, es preveu que l'acord s'adopti amb el quòrum i per la majoria legal ordinaris, sigui quin sigui el seu contingut, sense que resultin aplicables quòrums o majories estatutàries reforçades, i que l'acord de la junta que aprovi el pla sigui impugnable exclusivament per la via i en el termini previstos per a la impugnació o oposició a l'homologació.
La Directiva 2019/1023 permet que, en cas d'insolvència actual o imminent, els socis no tinguin dret de preferència en la subscripció de noves accions o en l'assumpció de noves participacions, especialment quan el pla prevegi una reducció del capital social a zero o per sota de la xifra mínima legal i, simultàniament, un augment de capital. El text refós recull aquesta possibilitat en l'apartat 4 de l'article 631, i priva els socis del dret de preferència en aquests supòsits. A més, la Llei 16/2022 ha introduït la possibilitat d'arrossegar els socis en plans no consensuals, tot homologant plans que afecten els seus drets encara que la junta hagi votat en contra, sempre que es compleixin les condicions de protecció dels creditors i de viabilitat de l'empresa.
La pràctica ja ha mostrat casos paradigmàtics d'arrossegament de socis. El conegut assumpte CELSA, resolt pel Jutjat Mercantil de Barcelona i confirmat per l'Audiència Provincial, va suposar el primer cas en què es va desplaçar el control d'una gran empresa industrial dels seus socis als seus creditors mitjançant un pla de reestructuració homologat amb arrossegament de socis. La doctrina ha destacat que aquest cas il·lustra tant el potencial del nou sistema per resoldre situacions de sobreendeutament amb empreses viables com les dificultats pràctiques i registrals d'executar un arrossegament de socis sense la seva cooperació, la qual cosa ha portat a recomanar que es prioritzin les reestructuracions consensuals quan sigui possible.
6.Arrossegament i comparació amb l'alternativa concursal
L'arrossegament no es pot analitzar al marge de l'alternativa concursal. La Directiva 2019/1023 exigeix que, en la confirmació de plans que afectin creditors dissidents, s'apliqui la prova de l'interès superior dels creditors, i es compari la situació que el pla els depara amb la que tindrien en cas de liquidació de l'empresa o d'aplicació de la millor solució alternativa en absència de pla. El text refós incorpora aquesta lògica en el règim d'homologació i d'impugnació, i obliga el jutge a verificar que el pla ofereix una perspectiva raonable d'evitar el concurs i assegurar la viabilitat de l'empresa a curt i mitjà termini, i que els creditors dissidents no queden en pitjor situació que en l'alternativa concursal.
La valoració de l'empresa en funcionament i la comparació amb l'escenari de liquidació són, per tant, elements essencials per legitimar l'arrossegament. No es tracta que una majoria pugui imposar qualsevol solució, sinó que pugui imposar una solució que, encara que suposi sacrificis, sigui millor per al conjunt que l'alternativa de concurs i liquidació. La jurisprudència que es vagi consolidant sobre l'aplicació de la prova de l'interès superior dels creditors i sobre la regla de prioritat absoluta o relativa serà clau per delimitar el marge de maniobra de les majories i la protecció de les minories.
7.Conclusió: un poder d'imposició condicionat per la tècnica i les garanties
La possibilitat d'imposar una reestructuració a qui hi vota en contra, sigui creditor o soci, és un dels trets d'identitat del nou sistema de reestructuració, però no és un poder discrecional. Està condicionat per la correcta formació de classes d'acord amb els articles 622 a 624 bis del text refós, per l'obtenció de majories qualificades dins de cada classe segons l'article 629, per la valoració de l'empresa en funcionament i la identificació de classes “dins dels diners”, pel respecte de la prova de l'interès superior dels creditors i de la regla de prioritat, i per la intervenció de l'autoritat judicial en l'homologació i en la resolució d'impugnacions d'acord amb els articles 635 i 654 a 655. La pràctica judicial, com mostren les resolucions sobre Xeldist, Real Múrcia o CELSA, està començant a traçar els contorns d'aquest poder d'imposició, i sanciona estructures de classes defectuoses, tractes desproporcionadament desfavorables a determinades classes i usos abusius del cram-down.
Per als operadors, la lliçó és doble. D'una banda, l'arrossegament és una eina poderosa per superar bloqueigs i resoldre situacions de crisi amb empreses viables, però exigeix una tècnica depurada en la formació de classes, en la valoració i en el disseny del pla. De l'altra, els creditors i els socis dissidents no estan desprotegits: compten amb garanties substantives i processals que permeten impugnar plans que els perjudiquin injustificadament o que s'hagin construït sobre estructures de classes manipulades. En un Dret concursal cada vegada més orientat a la reestructuració i més connectat amb els estàndards europeus, l'arrossegament de creditors i socis és, en definitiva, un mecanisme de redistribució de poder que només pot funcionar legítimament si se sosté en una arquitectura jurídica sòlida.
