Vendre el negoci abans de destruir-ne el valor: transmissió d'unitats productives en situacions d'insolvència

La insolvència d'una societat no implica necessàriament que el seu negoci no tingui valor. Una activitat pot ser econòmicament viable i, tanmateix, trobar-se atrapada en una estructura financera que ja no la pot sostenir. El Dret concursal espanyol ha evolucionat precisament per permetre que, en aquests casos, el negoci se separi de la societat insolvent i es transmeti com a unitat productiva a un tercer, tot preservant actius, contractes, activitat i, quan sigui possible, llocs de treball. La clau és actuar amb prou antelació: com més es prolonga el deteriorament financer, més es destrueix el valor que s'hauria pogut transmetre.

1.La insolvència com a problema d'estructura, no necessàriament de negoci

L'article 2 del text refós de la Llei Concursal, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, defineix la insolvència com la impossibilitat de complir regularment les obligacions exigibles, i distingeix entre insolvència actual i insolvència imminent. La insolvència és, per tant, una categoria referida al deutor, no al negoci en abstracte. Una societat pot ser insolvent perquè la seva estructura de deute, els seus costos financers o les seves contingències la fan incapaç d'atendre les seves obligacions, encara que l'activitat que desenvolupa sigui rendible o tingui potencial econòmic. Aquesta distinció és essencial per entendre la lògica de la transmissió d'unitats productives: es tracta de rescatar el negoci viable d'un embolcall societari que ja no el pot sostenir.

El mateix preàmbul del text refós subratlla que el Dret concursal es reivindica com a eina fonamental per a la conservació del teixit empresarial i de l'ocupació, i que la finalitat conservativa es manifesta tant a través de normes amb vocació de permanència com mitjançant mesures urgents adoptades en contextos de crisi. La regulació de la transmissió d'unitats productives s'insereix en aquesta lògica: permetre que l'activitat continuï, encara que el titular actual no pugui fer-ho, i que els creditors obtinguin una millor satisfacció dels seus crèdits a través d'una realització ordenada del negoci.

2.Transmissió d'unitats productives en el concurs: manera de realització i preferència per la continuïtat

El text refós dedica diversos preceptes a la transmissió d'empreses o unitats productives en el concurs. L'article 215 estableix que, fins a l'aprovació del conveni o fins a l'obertura de la fase de liquidació, l'alienació del conjunt d'una empresa o d'una o diverses unitats productives es farà mitjançant subhasta electrònica, llevat que el jutge autoritzi una altra manera de realització. L'article 216 permet que, en qualsevol estat del concurs, o quan la subhasta quedi deserta, el jutge autoritzi l'alienació directa del conjunt de l'empresa o d'una o diverses unitats productives, o l'alienació a través de persona o entitat especialitzada. Aquesta flexibilitat en les maneres de realització respon a la necessitat d'adaptar la tècnica de venda a les característiques del negoci i del mercat.

L'article 219 introdueix una regla de preferència que reflecteix la prioritat de la continuïtat sobre el simple preu: en cas de subhasta, el jutge pot acordar l'adjudicació a l'ofertant l'oferta del qual no difereixi en més del quinze per cent de l'oferta superior quan consideri que garanteix en major mesura la continuïtat de l'empresa en el seu conjunt o, si escau, de la unitat productiva i dels llocs de treball, així com la millor i més ràpida satisfacció dels crèdits dels creditors. Aquesta regla s'aplica també a les ofertes de persones treballadores interessades en la successió de l'empresa mitjançant la constitució de societat cooperativa o laboral. La norma reconeix que el valor d'una unitat productiva no es mesura només en termes de preu immediat, sinó també en termes de continuïtat d'activitat i d'ocupació.

3.Successió d'empresa i efectes laborals i de Seguretat Social

La transmissió d'una unitat productiva en el concurs té efectes específics en l'àmbit laboral i de Seguretat Social. L'article 221 del text refós disposa que, en cas d'alienació d'una unitat productiva, es considerarà, als efectes laborals i de Seguretat Social, que hi ha successió d'empresa. El jutge del concurs és l'únic competent per declarar l'existència de successió d'empresa i per delimitar els actius, els passius i les relacions laborals que la componen. Pot demanar informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social relatiu a les relacions laborals afectes a l'alienació i als possibles deutes de Seguretat Social relatius a aquests treballadors, informe que s'ha d'emetre en el termini improrrogable de deu dies.

Aquesta previsió concursal es coordina amb el règim general de successió d'empresa de l'article 44 de l'Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre. Aquest precepte estableix que el canvi de titularitat d'una empresa, d'un centre de treball o d'una unitat productiva autònoma no extingeix per si mateix la relació laboral, i el nou empresari queda subrogat en els drets i les obligacions laborals i de Seguretat Social de l'anterior, inclosos els compromisos de pensions i les obligacions de protecció social complementària. A efectes de l'article 44, hi ha successió d'empresa quan la transmissió afecta una entitat econòmica que manté la seva identitat, entesa com un conjunt de mitjans organitzats a fi de dur a terme una activitat econòmica, essencial o accessòria.

En el concurs, la declaració judicial de successió d'empresa i la delimitació d'actius, passius i relacions laborals permeten adaptar aquest règim general a les particularitats de la transmissió concursal, tot equilibrant la protecció dels treballadors amb la viabilitat de l'operació. L'article 224 del text refós matisa els efectes sobre els crèdits pendents de pagament: la transmissió d'una unitat productiva no comporta obligació de pagament dels crèdits no satisfets pel concursat abans de la transmissió, ja siguin concursals o contra la massa, llevat que l'adquirent els assumeixi expressament, que així ho estableixi una disposició legal o que es produeixi successió d'empresa respecte dels crèdits laborals i de Seguretat Social corresponents als treballadors d'aquella unitat productiva en els contractes dels quals quedi subrogat l'adquirent. El jutge pot acordar que l'adquirent no se subrogui en la part de la quantia de salaris o indemnitzacions pendents de pagament anteriors a l'alienació que sigui assumida pel Fons de Garantia Salarial, de conformitat amb l'Estatut dels Treballadors.

4.Contractes, llicències i subrogació de l'adquirent

La preservació del valor del negoci no es limita als actius i als treballadors; inclou també contractes i llicències. L'article 222 del text refós estableix que, en cas de transmissió d'una o diverses unitats productives, l'adquirent quedarà subrogat en els contractes afectes a la continuïtat de l'activitat professional o empresarial que es desenvolupi en la unitat o unitats productives objecte de transmissió, sense necessitat del consentiment de l'altra part. Per excepció, la cessió de contractes administratius es produirà d'acord amb la legislació de contractes del sector públic. Quan l'adquirent continuï l'activitat en les mateixes instal·lacions, també quedarà subrogat en les llicències o autoritzacions administratives afectes a la continuïtat de l'activitat empresarial o professional que formin part de la unitat productiva.

L'article 223 afegeix que la transmissió d'una unitat productiva no implicarà la subrogació del cessionari respecte d'aquelles llicències, autoritzacions o contractes no laborals en els quals l'adquirent, en formular l'oferta, hagi manifestat expressament la seva intenció de no subrogar-s'hi. Aquesta possibilitat d'exclusió permet ajustar el perímetre de la transmissió a la lògica econòmica de l'operació, tot evitant que l'adquirent es vegi obligat a assumir contractes o llicències que no considera necessaris o que poden comprometre la viabilitat del negoci.

La combinació de subrogació automàtica en contractes i llicències afectes a la continuïtat, i de possibilitat d'exclusió en d'altres, és un dels elements que fan de la transmissió d'unitats productives un instrument eficaç per preservar el valor del negoci: l'adquirent rep un conjunt funcional d'actius, relacions laborals, contractes i autoritzacions que li permeten continuar l'activitat sense necessitat de reconstruir-la des de zero.

5.Dació en pagament, béns afectes i destinació de l'import

En moltes operacions de transmissió d'unitats productives en el concurs, el negoci està gravat per crèdits amb privilegi especial, com ara hipoteques o penyores sobre actius essencials. El text refós regula mecanismes específics per a la realització d'aquests béns afectes. L'article 211 permet que, en qualsevol estat del concurs, el jutge autoritzi la dació en pagament o per a pagament dels béns i drets afectes a crèdits amb privilegi especial al creditor privilegiat o a la persona que ell designi. La dació en pagament satisfà completament el crèdit amb privilegi especial; la dació per a pagament exigeix que la realització posterior del bé s'efectuï per un valor no inferior al de mercat, segons taxació oficial actualitzada, i que el romanent, si n'hi ha, correspongui a la massa activa, mentre que la part no satisfeta del crèdit es reconeix en el concurs amb la classificació que correspongui.

L'article 212 preveu l'alienació de béns i drets afectes amb subsistència del gravamen i subrogació de l'adquirent en l'obligació del deutor, amb la conseqüència que el crèdit queda exclòs de la massa passiva. Per excepció, no hi ha subrogació quan es tracta de crèdits tributaris i de Seguretat Social. L'article 213 estableix que, sigui quina sigui la manera de realització dels béns afectes, el creditor privilegiat té dret a rebre l'import resultant de la realització en una quantitat que no excedeixi el deute originari, i que el romanent, si n'hi ha, correspon a la massa activa, mentre que la part no satisfeta del crèdit es reconeix en el concurs amb la classificació que correspongui.

Aquests mecanismes permeten articular la transmissió d'unitats productives de manera que es respectin els drets dels creditors amb privilegi especial, es preservi el valor del negoci i es maximitzi el retorn per a la massa activa. La coordinació entre la realització de béns afectes i la transmissió de la unitat productiva és un aspecte tècnic clau en la preparació de l'operació.

6.Preparar la transmissió amb antelació: ofertes vinculants i experts

La importància d'actuar amb antelació es reflecteix en la regulació de les ofertes d'adquisició d'unitats productives i del nomenament d'experts per recaptar ofertes. L'article 224 bis permet que el deutor presenti, juntament amb la sol·licitud de declaració de concurs, una proposta escrita vinculant de creditor o de tercer per a l'adquisició d'una o diverses unitats productives. En la proposta, l'adquirent ha d'assumir l'obligació de continuar o reiniciar l'activitat amb la unitat o unitats productives durant un mínim de tres anys, amb responsabilitat per danys en cas d'incompliment. El jutge concedeix un termini per a observacions i propostes alternatives, demana informe de l'administració concursal i aprova l'oferta més avantatjosa per a l'interès del concurs, amb prioritat per a les ofertes de treballadors mitjançant societats cooperatives o laborals quan siguin iguals o superiors i atenguin l'interès del concurs.

L'article 224 ter permet que, en cas de probabilitat d'insolvència, insolvència imminent o insolvència actual, el deutor sol·liciti el nomenament d'un expert que recapti ofertes de tercers per a l'adquisició, amb pagament al comptat, d'una o diverses unitats productives de què sigui titular, encara que hagin cessat en l'activitat. L'article 224 quater regula el nomenament de l'expert, que pot ser persona natural o jurídica que reuneixi les condicions per ser expert en reestructuracions o administrador concursal, amb retribució fixada pel jutge i resolució reservada. L'article 224 quinquies recorda que el nomenament de l'expert no eximeix el deutor del deure de sol·licitar el concurs dins dels dos mesos següents a la data en què hagués conegut o hagut de conèixer la insolvència actual, d'acord amb l'article 5. L'article 224 sexies estableix que, en cas de concurs posterior, el jutge que va nomenar l'expert serà competent per declarar-lo, i podrà ratificar el nomenament i convertir l'expert en administrador concursal, i que la retribució no percebuda tindrà la consideració de crèdit contra la massa.

L'article 224 septies exigeix que qui faci l'oferta no actuï per compte del mateix deutor i que assumeixi l'obligació de continuar o reiniciar l'activitat amb la unitat o unitats productives durant un mínim de dos anys, amb responsabilitat per danys en cas d'incompliment. Aquestes normes mostren que el legislador ha volgut facilitar la preparació de la transmissió d'unitats productives abans i a l'inici del concurs, tot evitant que el deteriorament financer destrueixi el valor del negoci i permetent que les ofertes s'estructurin amb compromisos de continuïtat.

7.Conclusió: vendre el negoci a temps per salvar valor i ocupació

La transmissió d'unitats productives en situacions d'insolvència és un dels instruments més potents del Dret concursal per preservar valor i ocupació. La insolvència de la societat no significa que el seu negoci no tingui valor; significa que l'estructura financera i patrimonial actual no el pot sostenir. El text refós de la Llei Concursal i l'Estatut dels Treballadors ofereixen un marc jurídic que permet separar el negoci viable de la societat insolvent, transmetre'l a un tercer amb subrogació en contractes, llicències i relacions laborals, respectar els drets dels creditors privilegiats i limitar l'assumpció de passius anteriors.

La condició perquè aquest instrument desplegui tot el seu potencial és actuar a temps. Preparar la transmissió en fases de probabilitat d'insolvència o d'insolvència imminent, utilitzar les ofertes vinculants i el nomenament d'experts, dissenyar l'operació tenint en compte la successió d'empresa i la subrogació en contractes i llicències, i coordinar la realització de béns afectes són passos que permeten vendre el negoci abans que el deteriorament financer destrueixi allò que encara pot ser transmès. En definitiva, la transmissió d'unitats productives no és només una tècnica de liquidació; és una estratègia de conservació de valor que exigeix anticipació, planificació i un ús intel·ligent del marc jurídic concursal.

Alburquerque AbogadosAnna Montserrat

Veure totes les publicacions relacionades

Publicacions relacionades

Es pot imposar una reestructuració a qui hi vota en contra? L'arrossegament de creditors i socis

Una de les característiques més rellevants del nou sistema de reestructuració introduït per la Llei 16/2022 i per la Directiva (UE) 2019/1023 és la possibilitat que, en determinades condicions, un pla homologat afecti creditors que no hi han donat suport i fins i tot, en certs supòsits, classes senceres de creditors o els mateixos socis. Aquest arrossegament, conegut en la terminologia anglosaxona com a cram-down o cross-class cram-down, no significa que una majoria pugui imposar lliurement qualsevol solució. Està condicionat per la correcta formació de classes, per la valoració de l'empresa, pel tractament dels creditors dissidents i per la comparació amb l'alternativa concursal. Entendre aquests elements és essencial per comprendre com s'articula el poder de decisió en una reestructuració i quins límits jurídics té la imposició de sacrificis a qui hi vota en contra.

Llegir-ne més

No tots els creditors es poden agrupar com convingui: la formació de classes en els plans de reestructuració

La formació de classes de creditors en un pla de reestructuració no és una qüestió formal ni un exercici d'enginyeria al servei del deutor. És una decisió central que determina com es reparteix el poder de vot entre els diferents grups de creditors, quines majories són necessàries per aprovar el pla i, en última instància, si el pla podrà ser homologat judicialment i resistir impugnacions. El text refós de la Llei Concursal, després de la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023, ha incorporat una regulació detallada de la formació de classes, basada en l'existència d'un interès comú dins de cada classe i en criteris objectius de rang i naturalesa del crèdit. Entendre aquesta lògica és essencial per dissenyar plans viables i per evitar que una classificació incorrecta comprometi l'homologació.

Llegir-ne més

Quan una societat entra en dificultats: com canvia la posició de l'òrgan d'administració

Les dificultats financeres d'una societat no són només un problema econòmic. A partir d'un cert punt, activen deures jurídics específics de l'òrgan d'administració i en modifiquen de manera substancial la posició. La relació entre pèrdues, tensions de tresoreria, causa de dissolució, probabilitat d'insolvència i insolvència pròpiament dita marca diferents llindars d'actuació. La Llei de Societats de Capital i la Llei Concursal imposen deures de convocatòria de junta, de promoció de la dissolució o de sol·licitud de concurs, i el règim de reestructuració preventiva introdueix la probabilitat d'insolvència com a categoria pròpia. La documentació correcta de les decisions de l'òrgan d'administració i l'actuació primerenca amplien les alternatives per preservar l'empresa i redueixen de manera significativa els riscos de responsabilitat.

Llegir-ne més

La nova harmonització europea de la insolvència: cap a on es dirigeix el Dret concursal

La insolvència ha deixat de ser un fenomen estrictament nacional. Des del Reglament (UE) 2015/848 sobre procediments d'insolvència, que harmonitza competència judicial, reconeixement i llei aplicable, fins a la Directiva (UE) 2019/1023 sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, la Unió Europea ha anat construint un “dret de la crisi” comú. La nova directiva aprovada el 2026, orientada a harmonitzar determinats aspectes substantius dels procediments d'insolvència, no parteix de zero: es recolza en aquest entramat previ i l'estén a matèries com ara accions rescissòries, localització d'actius, pre-pack, deures d'administradors o intervenció de creditors. Més que un comentari article per article, interessa entendre què pretén aproximar Europa, quines matèries poden veure's afectades en els pròxims anys i per què aquestes qüestions formen part d'una tendència cap a sistemes concursals europeus cada vegada més connectats.

Llegir-ne més

Crònica d'una marmessoria de realització d'herència: llegar el que no es té

Hi ha testaments que es compleixen signant una escriptura d'acceptació d'herència i repartint el que hi ha. I n'hi ha d'altres que, per poder complir-se, exigeixen abans desmuntar l'estructura societària del causant i treure'n els béns que ell havia llegat a tercers sense ser-ne el propietari. Aquest és el segon cas. El despatx va actuar com a marmessor universal de realització d'herència i va completar l'encàrrec en poc més d'onze mesos, molt per sota del termini que el testador havia fixat. Però el treball que va fer possible aquest resultat no va començar amb la mort del causant, sinó anys abans, el dia en què se'l va ajudar a redactar el seu testament.

Llegir-ne més

Probabilitat d'insolvència, insolvència imminent i insolvència actual: per què actuar a temps pot canviar el resultat

Les empreses rarament passen d'una situació de normalitat a una impossibilitat sobtada de complir regularment les seves obligacions. Entre tots dos extrems hi ha fases diferenciades que el Dret concursal reconeix i regula: probabilitat d'insolvència, insolvència imminent i insolvència actual. Cadascuna d'elles té conseqüències jurídiques diferents i obre o tanca alternatives per reestructurar deute, negociar amb creditors o reorganitzar l'activitat. La idea central és clara: el Dret de la crisi no comença només quan l'empresa deixa de pagar, sinó precisament abans, i actuar en aquestes fases primerenques pot canviar de manera decisiva el resultat per a l'empresa, els seus creditors i els seus òrgans d'administració.

Llegir-ne més
Veure totes les publicacions relacionades