Quina és la responsabilitat de l'administrador pels deutes de la societat?
Per regla general, cap. Els deutes d'una societat limitada o anònima els paga la societat amb el seu patrimoni, no l'administrador ni els socis. La Llei de societats de capital preveu, tanmateix, dues excepcions. L'administrador respon amb els seus béns dels deutes posteriors a una causa legal de dissolució, com les pèrdues greus, si no convoca la junta en dos mesos per dissoldre la societat o eliminar aquesta causa. Respon també quan la seva pròpia conducta ha causat directament un dany al creditor, per exemple si tanca l'empresa de fet i deixa que desapareguin els béns amb què es podia pagar.
Alburquerque Abogados
La regla general i els seus límits
La societat limitada i l'anònima tenen un patrimoni separat del dels seus socis i administradors. L'administrador signa en nom de la societat i no s'obliga personalment, tret que a més avali l'operació, com solen demanar els bancs.
Aquesta separació té dos límits a la Llei de societats de capital, que s'expliquen a continuació. Arriben a qui figura com a administrador encara que no dirigeixi l'empresa, perquè qui accepta el càrrec n'assumeix els deures. També a qui la dirigeix sense figurar-hi, l'anomenat administrador de fet.
Els deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social i la responsabilitat que es pot declarar en un concurs de creditors tenen les seves pròpies regles, que són una altra qüestió.
Si no dissol la societat quan la llei ho exigeix
La llei obliga a dissoldre la societat quan es dona alguna de les causes que enumera. La més habitual és la de pèrdues, quan deixen el patrimoni net, que a grans trets és el que la societat té menys el que deu, per sota de la meitat del capital social. Una altra és el cessament de l'activitat, que s'entén produït després de més d'un any d'inactivitat.
Quan apareix una d'aquestes causes, els administradors tenen dos mesos per convocar la junta, que haurà d'acordar la dissolució o les mesures que eliminin la causa. Si la junta no se celebra o no adopta cap d'aquests acords, tenen dos mesos més per demanar la dissolució al jutge. L'administrador que no ho fa respon amb els seus béns, juntament amb la societat, segons aquestes regles:
- Respon només dels deutes nascuts després de la causa de dissolució. La llei presumeix que el deute reclamat és posterior, de manera que és ell qui ha de provar el contrari.
- Si hi ha diversos administradors, el creditor pot reclamar tot el deute a qualsevol d'ells.
- Qui accepta el càrrec quan la causa ja existia té dos mesos des de l'acceptació per convocar la junta i, si no ho fa, respon dels deutes posteriors a aquesta acceptació.
- No respon qui, dins d'aquests dos mesos, sol·licita el concurs de la societat o comunica al jutjat que negocia amb els creditors un pla de reestructuració.
Segons el Tribunal Suprem, el termini per reclamar a l'administrador per aquesta via és el mateix que tingui el deute de la societat.
Si causa un dany directe al creditor
L'altra via és l'anomenada acció individual de responsabilitat. Permet al creditor reclamar a l'administrador el dany que aquest li hagi causat directament amb una actuació contrària a la llei, als estatuts o als deures del càrrec. No n'hi ha prou que la societat no pagui. Cal assenyalar què va fer malament l'administrador i provar que per això no es va cobrar. El termini és de quatre anys.
El cas més freqüent és el de l'empresa que tanca sense liquidar. La societat deixa de funcionar sense dissoldre's ni sol·licitar el concurs i els seus béns desapareixen. Aquest tancament de fet incompleix els deures de l'administrador, però per condemnar-lo per aquesta via els tribunals demanen al creditor que identifiqui béns concrets amb els quals, en una liquidació ordenada, hauria cobrat tot o part del seu deute. Si el deute va néixer quan ja hi havia una causa de dissolució, sol ser més senzill reclamar per la primera via, que no exigeix aquesta prova.
El creditor pot reclamar en una mateixa demanda a la societat i a l'administrador. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.