Quan és obligatori constituir una societat professional?
Quan una societat exercirà com a tal una professió per a la qual s'exigeix un títol universitari i estar inscrit en un col·legi professional, com l'advocacia, la medicina o l'arquitectura. El que és decisiu és que els serveis es prestin sota el nom de la societat i que sigui ella qui contracti amb el client. No és obligatòria si cada professional exerceix pel seu compte i la societat només serveix per compartir despeses, repartir guanys o fer d'intermediària. Si els estatuts esmenten activitats professionals sense aclarir-ho, el Registre Mercantil la tractarà com a societat professional.
Alburquerque Abogados
Quan és obligatòria
La llei de societats professionals de 2007 obliga a constituir-se com a societat professional les societats que tenen per objecte l'exercici en comú d'una activitat professional. Cal que es donin dues condicions:
- Que es tracti d'una professió per a la qual s'exigeix un títol universitari oficial i la inscripció al col·legi professional corresponent.
- Que els actes propis d'aquesta professió es facin directament sota la denominació de la societat i que sigui la societat la titular de la relació amb el client, amb els seus drets i les seves obligacions.
La societat professional no és un tipus diferent de societat. Pot adoptar qualsevol forma, com la societat limitada, l'anònima o la societat civil, a la qual s'afegeixen regles pròpies. En la seva denominació ha de figurar la paraula “professional” o, abreujada, la lletra “p” després de les sigles de la seva forma social, com a “S.L.P.”.
Quan no ho és
Un professional pot exercir pel seu compte sense crear cap societat. Tampoc estan obligades les societats que la mateixa llei deixa fora, que són aquestes:
- Les societats de mitjans, que serveixen per compartir instal·lacions i repartir-ne els costos mentre cada professional exerceix pel seu compte.
- Les societats de comunicació de guanys, en què els professionals posen en comú els resultats de la seva activitat individual.
- Les societats d'intermediació, que fan d'enllaç entre el client i el professional que presta personalment el servei.
Per evitar dubtes, el criteri de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, que revisa les decisions dels registradors mercantils, és que els estatuts ho diguin expressament. Si l'objecte social inclou activitats pròpies d'una professió titulada i col·legiada, com els serveis d'advocacia o d'arquitectura, sense declarar que la societat és de mitjans, de comunicació de guanys o d'intermediació, s'entén que és una societat professional sotmesa a la llei.
El que exigeix
Una societat professional ha de complir requisits que una societat corrent no té:
- El seu objecte només pot ser l'exercici de la professió, o de diverses que la llei no declari incompatibles.
- La majoria del capital i dels vots ha de pertànyer a socis professionals, que són els que exerceixen la professió a la societat.
- Si hi ha un administrador únic, ha de ser un soci professional. Si n'hi ha diversos, ho han de ser almenys la meitat més un.
- S'inscriu al Registre Mercantil i al registre de societats professionals del col·legi, que la pot sancionar.
- Ha de contractar una assegurança que cobreixi la seva responsabilitat.
Dels deutes que neixen dels actes professionals responen solidàriament, és a dir, cadascun pel total, la societat i els professionals que hagin actuat, siguin socis o no. Si es perd la majoria de socis professionals i no es recupera en sis mesos, la societat s'ha de dissoldre.
Exercir en grup sense constituir-la no evita aquesta responsabilitat. La llei aplica la mateixa regla als professionals que actuen sota una denominació comuna i, si no tenen forma de societat, tots responen solidàriament dels deutes de la seva activitat professional.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.