Quan és efectiu el cessament d'un administrador d'una societat?

Dins de la societat, el cessament és efectiu des que es produeix, és a dir, des que la junta de socis l'acorda o des que l'administrador comunica la seva dimissió a la societat. La inscripció al Registre Mercantil no produeix el cessament, però és la que permet oposar-lo a tercers de bona fe, cosa que només passa des que es publica al Butlletí Oficial del Registre Mercantil. Per això a l'administrador que deixa el càrrec li interessa que el cessament s'inscrigui com més aviat millor. Si era l'únic administrador i dimiteix, el Registre només inscriu la seva renúncia si acredita que ha convocat una junta perquè els socis en nomenin un altre.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Des de quan deixa de ser administrador

El cessament es produeix en un moment diferent segons la causa:

  • Si l'acorda la junta de socis, des que s'adopta l'acord.
  • Si l'administrador dimiteix, des que comunica la seva renúncia a la societat. Dimitir és una decisió lliure, que no necessita l'aprovació dels socis.
  • Si el càrrec tenia un termini, quan, un cop vençut, se celebra la següent junta o acaba el termini legal per celebrar la junta que ha d'aprovar els comptes de l'exercici anterior.
  • Si mor, des de la defunció.

A la societat limitada el càrrec és indefinit, tret que els estatuts fixin un termini, de manera que el cessament per venciment només es dona quan els estatuts ho preveuen.

El que hi afegeix la inscripció al Registre Mercantil

Segons el Codi de comerç, el cessament només es pot oposar a tercers de bona fe des que, un cop inscrit, es publica al Butlletí Oficial del Registre Mercantil. Fins llavors, per a qui contracta amb la societat o li reclama sense conèixer el cessament, continua sent administrador qui figura al Registre. Qui ha cessat però continua inscrit pot continuar rebent notificacions i reclamacions com a administrador i haurà de provar la data real del seu cessament. Per la resta, el cessament no esborra la responsabilitat pel que ha passat mentre es va ocupar el càrrec, que és una altra qüestió.

Cada causa s'inscriu amb un document diferent:

  • El cessament acordat per la junta, amb una certificació de l'acord amb les signatures legitimades per notari o amb una escriptura. Depèn, per tant, que la societat expedeixi aquest document.
  • La dimissió, amb un escrit de renúncia de l'administrador notificat de manera fefaent a la societat, és a dir, per un mitjà que faci prova de la comunicació i del seu contingut, cosa que normalment es fa per mitjà de notari al domicili social. El mateix administrador el pot presentar. Si el notari envia la renúncia per correu certificat i Correus la torna sense lliurar, això no n'hi ha prou per inscriure-la i el notari ha d'intentar també la notificació en persona.
  • La defunció, amb el certificat del Registre Civil, a petició de la societat o de qualsevol interessat.

Que la societat tingui el full del Registre tancat per no haver dipositat els comptes anuals no impedeix inscriure el cessament ni la dimissió. Sí que ho impedeix, segons la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, que és l'òrgan que resol els recursos contra les decisions dels registradors, el tancament que es produeix quan Hisenda dona de baixa la societat en el seu índex d'entitats o li revoca el número d'identificació fiscal.

Si dimiteix l'únic administrador

L'administrador pot dimitir quan vulgui, però no deixar la societat sense ningú al capdavant d'un dia per l'altre. Quan renuncia l'administrador únic, o renuncien tots els que hi ha, la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública ve exigint, per inscriure la renúncia, que l'administrador acrediti que ha convocat la junta de socis amb el nomenament de nous administradors a l'ordre del dia. No ha d'acreditar que la junta s'ha celebrat ni que ha nomenat algú. N'hi ha prou amb la convocatòria, feta com marquen la llei i els estatuts.

Si la junta no nomena ningú, qualsevol soci pot demanar al registrador mercantil del domicili social, o a la secció mercantil del tribunal d'instància, que en convoqui una altra per nomenar-lo.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.