Què cal fer quan el patrimoni net és negatiu?
Un patrimoni net negatiu vol dir que la societat deu més del que té i, en principi, que està en causa legal de dissolució. No obliga a tancar-la si els socis recomponen el patrimoni a temps. Les vies habituals són augmentar el capital, reduir-lo i augmentar-lo en el mateix acord, que els socis aportin diners sense rebre participacions a canvi o convertir en capital o en préstecs participatius el que la societat els deu. Els administradors tenen dos mesos per convocar la junta que ha de decidir. Si a més la societat no pot pagar els seus deutes, el que escau és sol·licitar el concurs de creditors o, si és una microempresa, el procediment especial previst per a elles, en el termini legal.
Alburquerque Abogados
El que significa i el termini per reaccionar
El patrimoni net és, dit de manera senzilla, la diferència entre el que la societat té i el que deu. Si és negatiu, les pèrdues han consumit el capital i les reserves. Com que queda per sota de la meitat del capital, la societat està en principi en causa legal de dissolució i els administradors tenen dos mesos per convocar la junta, amb les mesures que proposin a l'ordre del dia. Si no ho fan, responen personalment dels deutes posteriors de la societat.
Abans de decidir convé fer bé el compte. Fins al tancament de l'exercici que s'iniciï el 2026, per saber si hi ha causa de dissolució no es tenen en compte les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021, segons el Reial decret llei 7/2026, ni les causades per la dana de finals d'octubre de 2024. Les altres pèrdues sí que compten i, si no s'aprova una altra pròrroga, les excloses també comptaran després.
El patrimoni net negatiu no és el mateix que la insolvència, que consisteix a no poder pagar regularment els deutes quan vencen. Si la societat és insolvent, les mesures que segueixen no basten i cal sol·licitar el concurs de creditors o, si és una microempresa, el procediment especial previst per a elles, en el termini legal.
Les formes de recompondre el patrimoni
Hi ha diverses vies, que es poden combinar:
- Augmentar el capital amb noves aportacions de diners o de béns.
- Augmentar el capital per compensació de crèdits, és a dir, convertir en capital el que la societat deu als socis o a altres creditors que ho acceptin. No entren diners nous, però el deute baixa i el patrimoni net puja.
- Reduir el capital per compensar les pèrdues i augmentar-lo en el mateix acord, el que es coneix com a operació acordió. Reduir-lo sense més no basta quan el patrimoni és negatiu, perquè ni amb el capital a zero queden cobertes les pèrdues. La llei permet baixar-lo a zero si alhora s'augmenta fins al mínim legal o per sobre, respectant el dret de preferència dels socis. La reducció per pèrdues exigeix, com a regla, un balanç verificat per un auditor.
- Fer aportacions dels socis per compensar pèrdues. Els socis lliuren diners a la societat sense rebre participacions i sense que aquesta quedi obligada a retornar-los. Com que el capital no canvia, no cal modificar els estatuts, tot i que convé que la junta ho acordi i que tots aportin en proporció a la seva participació.
- Convertir els préstecs dels socis en préstecs participatius, que són aquells l'interès dels quals depèn de la marxa de l'empresa. Continuen essent un deute, però la llei els tracta com a patrimoni net per valorar la reducció de capital i la dissolució per pèrdues.
Els augments i les reduccions de capital necessiten, en la societat limitada, el vot a favor de més de la meitat dels vots de totes les participacions o la majoria superior que fixin els estatuts, escriptura pública davant de notari i inscripció al Registre Mercantil.
Com triar
L'elecció depèn sobretot de qui pot i vol posar diners. Cap soci no està obligat a aportar més del que ja va aportar, tret que s'hi hagi compromès. L'augment de capital i l'operació acordió canvien el repartiment del capital si algun soci no hi acudeix. Qui no participa en l'augment que segueix una reducció a zero deixa de ser soci. Les aportacions fetes en proporció i els préstecs participatius no alteren els percentatges.
Si la junta no adopta cap mesura suficient, el que escau és la dissolució. Aquestes operacions tenen també conseqüències fiscals, que són una altra qüestió.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.