Pot un soci prestar diners a la seva empresa?

Sí, és una forma habitual de finançar una societat. És un contracte de préstec com qualsevol altre, pel qual la societat queda obligada a retornar els diners al soci en el termini i amb l'interès que s'hagin pactat. Convé signar-lo per escrit, lliurar els diners per transferència i, si el soci és també administrador o soci únic, complir alguns requisits afegits. El principal risc és que, si la societat acaba en concurs de creditors, el préstec d'un soci amb el 10 % o més del capital es cobra, en general, després que hagin cobrat els altres creditors. El préstec té, a més, conseqüències fiscals que cal estudiar a part.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

El contracte

Per regla general, la llei no exigeix una forma determinada, però entre un soci i la seva societat convé un contracte escrit que reculli l'import, el termini, la forma de devolució i si hi ha interès. Els diners han d'entrar per transferència al compte de la societat, amb un concepte que els identifiqui com a préstec. La societat l'anotarà a la seva comptabilitat com un deute amb el soci.

Convé conèixer dues regles del Codi de comerç, que és el que regeix normalment el préstec que rep una societat per a la seva activitat. El préstec només genera interessos si s'han pactat per escrit, de manera que, si el contracte no diu res, el soci només recupera el que va prestar. Si no es fixa un termini, la devolució només es pot exigir passats trenta dies des d'un requeriment fet davant de notari. Per això és millor fixar una data o un calendari de pagaments.

Prestar no és el mateix que aportar. El que el soci presta és un deute de la societat, que pot reclamar quan venci. El que aporta, en una ampliació de capital o d'una altra manera, passa a ser de la societat i només torna a ell per les vies previstes per als socis, com els dividends, una reducció de capital o la liquidació. Què convé més en cada cas és una altra qüestió.

Si el soci és administrador o és l'únic soci

Quan qui presta és administrador de la societat, o una persona vinculada a ell, com el seu cònjuge, els seus pares, els seus fills o els seus germans, el préstec és una operació amb la mateixa societat sotmesa a les regles del conflicte d'interès. L'administrador ho ha de comunicar i l'operació necessita una autorització. L'ha de donar la junta quan el valor de l'operació supera el 10 % dels actius de la societat. En els altres casos la poden donar els altres administradors, si són independents d'ell. Si hi ha un administrador únic, el prudent és que l'autoritzi sempre la junta.

En la societat d'un sol soci, la llei exigeix que els contractes entre el soci i la societat constin per escrit, es copiïn en un llibre registre que la societat ha de legalitzar i es mencionin un per un a la memòria, que és el document que acompanya i explica els comptes anuals. Si no es fa i la societat o el soci entren en concurs, el contracte no es pot fer valer davant dels altres creditors.

Si la societat va malament

Mentre la societat pot pagar, el soci cobra el seu préstec com qualsevol altre creditor. Si la societat és insolvent, ha d'acudir al concurs de creditors o, si és una microempresa, al procediment especial previst per a elles, en el termini legal, i la posició del soci canvia. En una societat que no cotitza, la llei concursal tracta en general com a subordinat, és a dir, col·loca darrere dels crèdits dels altres creditors, el préstec del soci que en concedir-lo tenia almenys el 10 % del capital. També són subordinats els crèdits dels administradors i dels qui ho hagin estat en els dos anys anteriors al concurs. Un crèdit subordinat només es cobra si abans s'han pagat tots els altres creditors, cosa que passa poques vegades.

A més, les devolucions que la societat hagi fet al soci en els dos anys anteriors al concurs poden ser anul·lades si van perjudicar els altres creditors.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.