Què és un contracte de comptes en participació?

És un contracte pel qual una persona o una empresa, el partícip, aporta diners o altres béns al negoci d'un empresari, el gestor, a canvi de participar en els seus resultats, siguin guanys o pèrdues, en la proporció que pactin. No crea una societat ni un patrimoni comú, perquè el que s'aporta s'integra en el negoci del gestor, que continua actuant en nom propi i és l'únic que respon davant de tercers. El partícip queda ocult i només té drets davant el gestor, que li ha de retre comptes. El Codi de Comerç el regula en cinc articles, de manera que gairebé tot depèn del que digui el contracte.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Com funciona

El Codi de Comerç permet a un comerciant, que és com anomena l'empresari, interessar-se en les operacions d'un altre aportant la part de capital que acordin i participant dels seus resultats “pròspers o adversos”. Encara que parla de comerciants, s'admet que el partícip no ho sigui. Les seves regles són poques:

  • No exigeix cap forma. Val de paraula o per escrit, sense notari ni inscripció al Registre Mercantil. Es prova per qualsevol mitjà.
  • No es pot adoptar un nom comú a tots els partícips. El negoci es fa a nom del gestor, sota la seva responsabilitat i amb el seu sol crèdit.
  • Els qui contracten amb el gestor només poden reclamar-li a ell i no al partícip. El partícip tampoc no pot reclamar a aquests tercers, tret que el gestor li cedeixi formalment els seus drets.
  • En acabar les operacions, el gestor fa la liquidació i rendeix compte justificat dels resultats.

El partícip no dirigeix el negoci. Depèn de la gestió i de la solvència del gestor, sense més garanties que les que pacti.

En què es diferencia d'un préstec i d'una societat

Qui presta diners té dret a recuperar-los amb els seus interessos vagi com vagi el negoci. El partícip, en canvi, comparteix la seva sort. Si hi ha guanys, cobra la seva part. Si hi ha pèrdues, les suporta en la proporció pactada i pot perdre el que ha aportat.

Tampoc no és una societat. No neix una persona jurídica nova, no hi ha capital social ni òrgans i el partícip no es converteix en soci del gestor. Per això s'utilitza per finançar un negoci o una operació concreta, com una promoció o una campanya, sense donar entrada a nous socis.

El que convé pactar

Com que la llei diu tan poc, el contracte s'hauria de fer per escrit i regular, almenys, el següent:

  • Què aporta el partícip, quan ho lliura i a quin negoci o operació es destina.
  • El percentatge amb què participa en els guanys i en les pèrdues i com es calculen els resultats.
  • Si les seves pèrdues es limiten al que ha aportat, que és el més habitual, perquè el codi no ho aclareix.
  • Quina informació i quins comptes rebrà mentre duri el contracte, ja que la llei només obliga a rendir-los al final.
  • La durada, les causes per les quals acaba i la manera de liquidar-lo.

La tributació del que cobra el partícip és una altra qüestió, de caràcter fiscal.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.