Com fer un acord de col·laboració entre empreses?
El més prudent és fer-lo per escrit i a mida, perquè la llei no regula un contracte general de col·laboració entre empreses i gairebé tot depèn del que pactin. Abans de redactar-lo convé decidir si n'hi ha prou amb un contracte o si el projecte demana una figura amb regles pròpies, com una unió temporal d'empreses o una societat conjunta. Convé que el contracte fixi almenys l'objectiu, el que aporta cada empresa, com es prenen les decisions, com es reparteixen les despeses i els resultats, a qui pertany el que es creï i com s'acaba. Si les empreses competeixen entre elles, l'acord no pot servir per fixar preus ni per repartir-se clients o mercats.
Alburquerque Abogados
Abans de redactar-lo
Convé començar per tres decisions. La primera és l'objectiu, que s'ha de descriure amb precisió, perquè marca fins on arriba la col·laboració i què en queda fora. La segona és la forma. N'hi ha prou amb un contracte per a col·laboracions concretes en què cada empresa continua actuant en nom propi. Si han de treballar juntes davant de tercers, fer inversions comunes o contractar personal per al projecte, pot convenir una figura amb regles pròpies, com la unió temporal d'empreses o una societat conjunta. La tercera és quina informació compartiran. Si per negociar cal ensenyar dades sensibles, el més prudent és signar abans un acord de confidencialitat.
L'acord no necessita notari ni una forma especial, perquè els contractes obliguen, en general, sigui quina sigui la forma en què se celebrin. Tot i així, convé signar-lo per escrit, ja que sense un document és molt difícil provar què es va pactar.
El que ha de dir el contracte
Com que la llei gairebé no regula aquests contractes, el que no es pacti s'haurà de resoldre amb les regles generals dels contractes, que no responen bé a molts dels dubtes que sorgeixen. Aquests són els punts que no hi haurien de faltar:
- L'objectiu i l'abast de la col·laboració.
- El que aporta cada empresa i quan, siguin diners, personal, mitjans materials, clients o coneixements.
- Com es prenen les decisions, qui dirigeix el dia a dia i quins assumptes necessiten l'acord de totes.
- Com es reparteixen les despeses, els ingressos i les pèrdues i com es reten comptes entre les empreses.
- La titularitat del que es creï durant la col·laboració, com dissenys, programes o marques, amb el que cada empresa podrà utilitzar en acabar.
- La confidencialitat i, si es pacta, l'exclusivitat o la prohibició de competir, limitades al que és necessari per al projecte.
- Qui respon davant de tercers i entre les empreses si alguna cosa surt malament, amb les assegurances que hagi de tenir cadascuna.
- La durada, les causes per acabar abans, el preavís per sortir i què passa amb els treballs en curs.
- Com es resolen els desacords, per exemple mitjançant una mediació o un arbitratge. Si alguna empresa és estrangera, també quina llei s'aplica.
Els límits que cal respectar
La llibertat per pactar té límits. El primer és la competència. Si les empreses competeixen en el mateix mercat, la Llei de defensa de la competència prohibeix en general els acords que serveixin per fixar preus, limitar la producció o repartir-se el mercat, encara que es presentin com una col·laboració. Per això convé que la informació que s'intercanvien es limiti a la que necessita el projecte.
El segon és no crear sense voler una societat. Si les empreses posen en comú diners o béns per repartir-se els guanys, el seu acord es pot considerar una societat encara que no l'anomenin així, amb el risc que responguin juntes dels deutes comuns. Convé deixar clar en el contracte quin tipus d'acord és, que cada empresa actua en nom propi i com es reparteixen entre elles les responsabilitats davant de tercers. Aquest repartiment obliga les empreses que el signen, però no impedeix que un tercer reclami a qui la llei faci responsable.
Si sorgeix un conflicte i cal anar al jutge, la llei exigeix, en general, intentar arribar a un acord abans de demandar.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.