Pot una empresa prestar diners a un soci?
Sí, però no per la sola decisió de l'administrador. En la societat limitada, cada préstec a un soci o a un administrador l'ha d'aprovar la junta amb un acord concret, en el qual el soci que el rep no vota. La llei prohibeix a més que la societat financi la compra de les seves pròpies participacions. El préstec ha de ser real, amb contracte, termini i devolució, perquè si encobreix una retirada de fons el soci continua obligat a retornar-los i l'administrador pot haver de respondre del dany. Té també conseqüències fiscals que cal estudiar a part.
Alburquerque Abogados
L'acord de la junta
En la societat limitada, avançar fons, concedir crèdits o préstecs, donar garanties o prestar qualsevol altra ajuda financera a un soci o a un administrador exigeix un acord de la junta general per a cada cas concret. No n'hi ha prou amb una autorització genèrica ni amb la decisió de l'administrador. El soci beneficiari no pot votar i les seves participacions es descompten per calcular la majoria. L'excepció és l'ajuda a una altra societat del mateix grup, que no necessita acord de la junta.
En la societat d'un sol soci, aquest decideix per si mateix, exerceix les funcions de la junta i ha de deixar constància de la seva decisió en una acta. A més, el préstec ha de constar per escrit, copiar-se al llibre registre de contractes amb el soci únic i esmentar-se a la memòria, que és el document que acompanya i explica els comptes anuals. Durant dos anys, el soci únic respon davant la societat dels avantatges que hagi obtingut en perjudici d'aquesta amb aquests contractes.
La societat anònima no té una regla general com aquesta. Però, si qui rep el préstec és administrador o una persona vinculada a ell, s'apliquen les regles del conflicte d'interessos dels administradors, que exigeixen una autorització expressa. Tampoc en l'anònima pot votar el soci a la junta sobre l'ajuda financera que ha de rebre.
Allò que la llei prohibeix
La societat limitada no pot avançar fons, concedir crèdits o préstecs, donar garanties ni prestar cap altra ajuda financera perquè algú adquireixi les seves pròpies participacions o les d'una altra societat del seu grup. És el que es coneix com a prohibició d'assistència financera. Per això la societat no pot prestar a un soci els diners amb què comprarà les participacions d'un altre. La prohibició no té excepcions i la seva infracció es pot sancionar amb una multa als administradors.
En la societat anònima regeix una prohibició semblant, amb dues excepcions. Una és l'ajuda al personal de l'empresa per comprar accions. L'altra són les operacions ordinàries dels bancs.
Que sigui un préstec de veritat
El préstec s'ha de documentar en un contracte amb l'import, el termini, la forma de devolució i l'interès, que només es deu si es pacta de forma expressa. El raonable és que les condicions siguin les que la societat oferiria a un tercer, que els diners surtin per transferència i que les devolucions es facin en les dates pactades. La societat ho anota en la seva comptabilitat com un crèdit contra el soci. La memòria ha d'informar dels avançaments i crèdits concedits als administradors i de les operacions significatives amb persones vinculades a la societat.
Un préstec sense contracte, sense termini i que mai es retorna és, en realitat, una retirada de fons. El soci continua obligat a retornar el que va rebre. Si l'operació perjudica la societat, els altres socis o els creditors, l'administrador que la va fer pot haver de respondre del dany, encara que la junta l'hagués aprovada. Si la societat arriba a ser insolvent, ha d'acudir al concurs de creditors o, si és una microempresa, al procediment especial previst per a elles, en el termini legal. En el concurs es poden anul·lar els préstecs fets a socis i administradors en els dos anys anteriors si van perjudicar els altres creditors.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.