Quan es pot fer una reducció de capital?

Quan l'acorda la junta de socis, amb els requisits d'una modificació d'estatuts, per a alguna de les finalitats que admet la llei. Les més habituals són retornar aportacions als socis, compensar pèrdues i dotar reserves. Cada finalitat té les seves pròpies condicions, pensades perquè la reducció no perjudiqui els creditors ni tracti de manera desigual els socis. El capital no pot quedar per sota del mínim legal, tret que en el mateix acord es decideixi augmentar-lo de nou o transformar la societat. L'acord es documenta en escriptura pública davant de notari i s'inscriu al Registre Mercantil.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Per a què es pot reduir el capital

La Llei de societats de capital admet la reducció del capital amb aquestes finalitats:

  • Retornar als socis el valor del que van aportar, en tot o en part.
  • Restablir l'equilibri entre el capital i el patrimoni net quan aquest ha disminuït per les pèrdues. El patrimoni net és, dit de manera senzilla, la diferència entre el que la societat té i el que deu.
  • Constituir o augmentar les reserves de la societat, sigui la legal o les voluntàries.
  • En la societat anònima, alliberar els accionistes de la part del capital que encara no han desemborsat.

Les condicions de cada cas

En la societat limitada, l'acord de la junta necessita el vot a favor de més de la meitat dels vots de totes les participacions, tret que els estatuts n'exigeixin més. Ha d'indicar, entre altres dades, la xifra i la finalitat de la reducció.

Si la reducció serveix per retornar aportacions, la devolució es fa a tots els socis en proporció al que cadascun té desemborsat, tret que s'acordi un altre sistema per unanimitat. Si no afecta per igual totes les participacions, en la societat limitada cal el consentiment individual dels socis afectats.

Per protegir els creditors, en la societat limitada els socis que cobren responen solidàriament amb la societat, fins a l'import que cadascun hagi rebut i durant cinc anys, dels deutes socials anteriors a la reducció. Aquesta responsabilitat no existeix si la societat dota, amb beneficis o reserves lliures, una reserva per al mateix import, de la qual no pot disposar en cinc anys. Els estatuts poden a més donar als creditors tres mesos per oposar-s'hi abans que s'executi la devolució. La devolució té també conseqüències fiscals, que són una altra qüestió.

Si la reducció és per pèrdues, no pot donar lloc a cap pagament als socis i ha d'afectar per igual totes les participacions. En la societat limitada només és possible si la societat no té reserves de cap mena. A més cal, com a regla, un balanç aprovat per la junta, tancat dins dels sis mesos anteriors a l'acord i verificat per un auditor de comptes.

Els límits i la societat anònima

El capital no pot baixar del mínim legal, que és d'un euro en la societat limitada i de 60.000 euros en l'anònima. La llei només permet reduir-lo a zero o per sota del mínim si en el mateix acord es decideix augmentar-lo fins a aquest mínim o per sobre, o transformar la societat en un altre tipus. És l'anomenada operació acordió, en què els socis conserven el seu dret de preferència per participar en l'augment.

En la societat limitada, si el capital queda per sota de 3.000 euros s'apliquen a més les regles previstes per a les societats amb aquest capital, sobre la reserva legal i sobre la responsabilitat dels socis en cas de liquidació.

En la societat anònima hi ha dues diferències importants:

  • Els creditors poden oposar-se a la reducció en el termini d'un mes, fins que se'ls garanteixin els seus crèdits, tret d'alguns casos, com la reducció per pèrdues.
  • La reducció és obligatòria quan les pèrdues deixen el patrimoni net per sota de les dues terceres parts del capital i passa un exercici sense que es recuperi.

En la societat limitada no existeix aquesta reducció obligatòria, tot i que reduir el capital és una de les maneres d'evitar la dissolució quan el patrimoni net baixa de la meitat del capital.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.