Com treure un immoble d'una societat limitada?

Hi ha diverses vies i cadascuna té els seus requisits. La més directa és vendre'l, a un soci, a una altra societat o a un tercer, pel seu valor de mercat. Sense vendre'l, es pot passar a una altra societat amb una escissió parcial o una segregació, si forma part d'una unitat econòmica, o lliurar als socis en reduir el capital o en liquidar la societat, cosa que exigeix en general l'acord de tots. En tots els casos cal respectar els drets dels creditors de la societat i, si l'immoble és una part important del seu patrimoni, decideix la junta de socis. Els impostos de cada via, que sovint decideixen quina convé, són una altra qüestió.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Vendre'l

La venda se signa en escriptura davant de notari i s'inscriu al Registre de la Propietat a nom del comprador. Normalment la decideixen els administradors, però la junta de socis hi ha d'intervenir en aquests casos:

  • Si l'immoble és un actiu essencial de la societat. La llei ho presumeix quan l'operació supera el 25 % del valor dels actius que figuren en l'últim balanç aprovat.
  • Si el compra un administrador o una persona vinculada a ell, com el seu cònjuge, els seus pares, els seus fills o els seus germans. L'operació necessita una autorització de la societat, que ha de donar la junta quan el seu valor supera el 10 % dels actius socials. Si l'administrador també és soci, no vota aquesta autorització.

Convé que el preu sigui el de mercat, perquè una venda per sota del seu valor pot fer respondre els administradors del dany causat a la societat. Si, a més, es fa perquè els creditors no cobrin, aquests poden demanar al jutge que la deixi sense efecte.

Passar-lo a una altra societat sense vendre'l

Per separar l'immoble de la societat que explota el negoci, es pot traspassar a una altra societat, nova o ja existent. Amb una escissió parcial, les participacions de la societat que rep l'immoble van als socis. Amb una segregació, les rep la mateixa societat, que es converteix en sòcia de l'altra. En tots dos casos l'immoble passa en bloc, amb els deutes que el projecte li atribueixi. L'operació exigeix un projecte, l'acord de la junta amb almenys dos terços dels vots de totes les participacions i la inscripció al Registre Mercantil.

La llei exigeix que el que es traspassa formi una unitat econòmica, és a dir, un conjunt capaç de funcionar per si mateix. Un o diversos immobles llogats poden arribar a ser-ho, però un immoble aïllat i sense activitat planteja més dubtes, així que convé comprovar-ho amb el notari i el registrador abans de començar.

Si no hi ha unitat econòmica, la societat pot aportar l'immoble a una altra a canvi de participacions d'aquesta, en la seva constitució o en una ampliació de capital davant de notari. És una transmissió ordinària, en la qual els deutes no passen a l'altra societat sense el consentiment del creditor.

Lliurar-lo als socis

Si l'immoble ha d'acabar en mans dels socis sense que el paguin, hi ha dos camins habituals:

  • Reduir el capital i retornar als socis les seves aportacions lliurant-los l'immoble. La regla general és que la devolució es faci en diners, així que lliurar un bé exigeix que els estatuts ho prevegin o que ho acordin tots els socis. Si el rep només un d'ells, també cal el consentiment de tots. Qui el rep respon durant cinc anys, fins al valor del que ha rebut, dels deutes de la societat anteriors a la reducció, tret que la societat doti, amb beneficis o reserves lliures, una reserva pel mateix import de la qual no pugui disposar en cinc anys.
  • Dissoldre i liquidar la societat i adjudicar l'immoble a un soci com a part del que li correspon. També aquí la regla és cobrar en diners, tret que tots els socis acceptin una altra cosa o que els estatuts ho prevegin. Abans de repartir res cal pagar tots els creditors.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.