Quan es considera que una empresa està en crisi?

La llei no defineix la crisi d'una empresa, però distingeix tres graus d'insolvència segons que l'empresa estigui més o menys a prop de no poder pagar. Hi ha probabilitat d'insolvència quan és previsible que, si no reestructura els seus deutes, no podrà atendre amb regularitat els que li vencin en els dos anys següents. Hi ha insolvència imminent quan preveu que no podrà fer-ho en els tres mesos següents i insolvència actual quan ja no pot complir amb regularitat les obligacions que li són exigibles. Cada grau obre possibilitats diferents. L'últim obliga, a més, a demanar en un termini de dos mesos el concurs de creditors o, en les microempreses, el procediment especial previst per a elles.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Els tres graus d'insolvència

La llei distingeix tres situacions, de menys a més gravetat:

  • La probabilitat d'insolvència. L'empresa encara paga, però és objectivament previsible que, si no reestructura el seu deute, no podrà atendre amb regularitat els venciments dels dos anys següents, per exemple perquè venç un préstec important que no podrà retornar ni renovar. Permet negociar amb els creditors un pla de reestructuració amb la protecció del preconcurs, que la llei anomena comunicació d'obertura de negociacions. No permet demanar el concurs.
  • La insolvència imminent. L'empresa preveu que en els tres mesos següents no podrà complir amb regularitat i puntualitat les seves obligacions. A més del preconcurs, ja pot demanar el seu propi concurs de creditors.
  • La insolvència actual. L'empresa ja no pot complir amb regularitat les obligacions que li són exigibles. No n'hi ha prou amb un retard aïllat. Des que la coneix o la va haver de conèixer, té dos mesos per demanar el concurs, tot i que dins d'aquest termini encara pot optar pel preconcurs si abans no s'ha admès la petició de concurs d'un creditor.

Si l'empresa és una microempresa, amb menys de deu treballadors de mitjana i un volum de negoci inferior a 700.000 euros o un passiu inferior a 350.000 euros, les seves possibilitats són les del procediment especial previst per a les microempreses, que és també el que ha de demanar en aquest termini.

Els senyals que té en compte la llei

Perquè un creditor pugui demanar el concurs d'una empresa, la llei exigeix algun d'aquests fets, que considera reveladors de la seva insolvència:

  • Una declaració judicial o administrativa d'insolvència anterior que ja sigui ferma.
  • Un embargament que no ha trobat prou béns lliures per pagar el deute.
  • Embargaments que afecten de manera general el seu patrimoni.
  • L'impagament generalitzat de les seves obligacions corrents.
  • L'impagament generalitzat, durant els tres mesos anteriors, dels impostos, de les quotes de la Seguretat Social o dels salaris.
  • L'ocultació dels seus béns o la seva liquidació precipitada o ruïnosa.

Si es dona algun d'aquests fets, la llei presumeix, llevat de prova en contra, que l'empresa coneixia la seva insolvència, de manera que el termini de dos mesos es pot comptar des d'aquell moment.

Un altre senyal és comptable. Si les pèrdues deixen el patrimoni net per sota de la meitat del capital social, la societat es troba, en principi, en causa de dissolució, llevat que escaigui demanar el concurs. El que han de fer llavors els seus administradors és una altra qüestió.

Per què convé detectar-la a temps

Com més aviat s'identifica la situació, més sortides hi ha. En la probabilitat d'insolvència l'empresa negocia mentre encara paga. Així conserva la seva credibilitat davant bancs i proveïdors i pot reestructurar el seu deute sense la pressió dels embargaments. En la insolvència imminent pot preparar ordenadament el seu propi concurs.

Si s'espera a la insolvència actual, el marge s'estreny. A més, endarrerir la petició de concurs més enllà del termini de dos mesos fa presumir, llevat de prova en contra, que els administradors van actuar amb dol o culpa greu, cosa que pot comportar que el concurs es qualifiqui com a culpable.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.