Què és un pla de reestructuració?

És un acord entre una empresa en dificultats i els seus creditors, regulat en el text refós de la Llei concursal, per canviar els seus deutes o la seva organització i evitar el concurs de creditors. Pot ajornar o rebaixar deutes, convertir-los en capital, vendre béns o parts del negoci o canviar la manera de treballar de l'empresa. Els creditors afectats el voten agrupats en classes i, si el jutge l'aprova, cosa que s'anomena homologació, obliga també els que no hi van votar a favor. A diferència del que passa en el concurs, l'empresa continua gestionant el seu negoci i no es nomena cap administrador concursal.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Per a què serveix i qui el pot fer servir

La llei anomena pla de reestructuració el que modifica la composició, les condicions o l'estructura de l'actiu, del passiu o dels fons propis del deutor, és a dir, dels seus béns, dels seus deutes o del seu capital i les seves reserves. Pot incloure la venda de béns, d'unitats productives o de tota l'empresa en funcionament i qualsevol canvi necessari en la seva manera d'operar. A la pràctica serveix per allargar terminis, rebaixar interessos, pactar una carència, que és un període sense retornar capital, o un quitament, que és el perdó d'una part del deute. També per convertir deute en accions o participacions de la mateixa societat.

El poden fer servir les persones i les societats que exerceixen una activitat empresarial o professional. En queden fora les microempreses, que són les que tenen menys de deu treballadors i un volum de negoci anual inferior a 700.000 euros o un passiu inferior a 350.000 euros, perquè tenen el seu propi procediment especial. També algunes entitats, com els bancs, les asseguradores i els organismes públics.

La llei permet fer-lo servir en tres situacions:

  • La probabilitat d'insolvència, quan és objectivament previsible que, sense un pla, el deutor no podrà pagar amb regularitat els deutes que vencin en els dos anys següents.
  • La insolvència imminent, quan preveu que no podrà pagar-los amb regularitat en els tres mesos següents.
  • La insolvència actual, quan ja no pot pagar amb regularitat els deutes que li vencen, sempre que no s'hagi admès a tràmit una sol·licitud de concurs presentada per un creditor.

El pla es pot negociar després de comunicar al jutjat l'obertura de negociacions amb els creditors, el que es coneix com a preconcurs, o sense aquesta comunicació.

Quins deutes pot canviar

El pla pot canviar el venciment, l'import, els interessos o les garanties de gairebé qualsevol deute, també dels que depenen d'una condició. La llei exclou aquests:

  • Les pensions d'aliments que neixen d'una relació familiar, de parentiu o de matrimoni.
  • Les indemnitzacions per responsabilitat civil extracontractual, que és la que neix d'un dany causat fora d'un contracte.
  • Els deutes que deriven de relacions laborals, llevat dels del personal d'alta direcció.

Els deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social només es poden incloure amb requisits estrictes i mai no es poden rebaixar. El pla només els pot ajornar i, en general, han de quedar pagats en els dotze mesos següents a l'homologació.

En què es diferencia del concurs de creditors

En el concurs, el jutge nomena un administrador concursal que controla o substitueix els administradors de l'empresa. En el pla de reestructuració no hi ha administrador concursal i l'empresa conserva la gestió del seu negoci. Si es nomena un expert en la reestructuració, el seu paper és ajudar en la negociació i preparar els informes que demana la llei.

La negociació és privada i el pla es formalitza davant notari. El jutge intervé sobretot per homologar-lo, quan es vol que obligui els creditors o els socis que no hi han votat a favor. La resolució que l'homologa es publica al Registre Públic Concursal. L'objectiu és que l'empresa continuï sent viable sense arribar al concurs.

En què es diferencia d'un refinançament amb el banc i quin convé en cada cas és una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.