Què passa si una SL no pot pagar els seus deutes?

La societat continua sent deutora i respon dels seus deutes amb tot el seu patrimoni, però els socis no els paguen amb els seus propis béns, llevat que els hagin avalat o en algun cas excepcional. Els creditors li poden reclamar el pagament i embargar-li els béns. Si els impagaments es generalitzen, qualsevol d'ells pot demanar que es declari el concurs de creditors de la societat. Quan la societat ja no pot complir amb regularitat les seves obligacions, els administradors tenen dos mesos per demanar el concurs o, si és una microempresa, el procediment especial previst per a les microempreses. Dins d'aquest termini o, encara millor, abans d'arribar a aquesta situació, poden comunicar al jutjat que negocien amb els creditors, el que es coneix com a preconcurs, per intentar un acord amb ells.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Qui respon dels deutes

Una societat limitada té un patrimoni separat del dels seus socis. Els deutes són de la societat, que en respon amb tots els seus béns, presents i futurs. Els socis arrisquen el que van aportar, però no responen personalment, llevat que hagin avalat un deute concret, com solen demanar els bancs quan concedeixen un préstec. Hi ha una altra excepció si el capital de la societat és inferior a 3.000 euros. Quan, en liquidar-la, el seu patrimoni no arriba per pagar els deutes, qualsevol dels socis pot haver de pagar la diferència entre el capital i aquests 3.000 euros.

Els administradors tampoc no responen pel sol fet que la societat no pagui. La llei els fa respondre en alguns casos, sobretot si no reaccionen a temps davant d'unes pèrdues greus o davant de la insolvència, cosa que és una altra qüestió.

El que poden fer els creditors

Cada creditor pot reclamar judicialment el que se li deu i, amb una sentència o un altre títol que permeti l'execució, embargar els diners, els crèdits o els béns de la societat. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.

Quan els impagaments deixen de ser aïllats, qualsevol creditor pot demanar al jutge que declari el concurs de la societat. Per fer-ho, ha d'acreditar algun dels fets que la llei considera reveladors de la insolvència, com l'impagament generalitzat dels deutes corrents, els embargaments que afecten de manera general el seu patrimoni o l'impagament generalitzat d'impostos, quotes de la Seguretat Social o salaris durant els tres mesos anteriors.

El que han de fer els administradors

Mentre la societat encara pot pagar, tot i que prevegi que deixarà de fer-ho, els administradors poden negociar ajornaments o rebaixes amb els creditors. També poden comunicar al jutjat l'obertura de negociacions amb ells, l'anomenat preconcurs, que durant uns mesos frena bona part de les execucions sobre els béns necessaris per a l'activitat mentre es negocia un acord, que la llei anomena pla de reestructuració.

Quan la societat ja no pot complir amb regularitat les seves obligacions exigibles, es troba en insolvència actual. Els administradors han de demanar llavors el concurs de creditors dins dels dos mesos següents a la data en què van conèixer o van haver de conèixer aquesta situació. Dins d'aquest termini encara poden optar pel preconcurs, llevat que ja s'hagi admès la petició de concurs d'un creditor. Si no s'arriba a un acord i la insolvència continua, hauran de demanar el concurs dins del mes següent a l'acabament de la protecció.

No demanar el concurs a temps fa presumir, llevat de prova en contra, que hi va haver dol o culpa greu, cosa que pot comportar que el concurs es qualifiqui com a culpable, amb conseqüències personals per als administradors.

Si la societat és una microempresa, és a dir, si l'any anterior va tenir de mitjana menys de deu treballadors i té un volum de negoci inferior a 700.000 euros o un passiu inferior a 350.000 euros, la llei preveu per a ella, en lloc del concurs i del preconcurs, un procediment especial amb regles pròpies. És el que han de demanar els seus administradors en aquest termini de dos mesos i el que poden demanar els seus creditors. Abans de demanar-lo, la societat també pot comunicar al jutjat que negocia amb els seus creditors, tot i que amb terminis més curts que els del preconcurs.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.