Què és el concurs necessari de creditors?
És el concurs de creditors que es declara a petició d'algú diferent del deutor, normalment un creditor que no cobra i creu que el seu deutor no pot pagar ningú. Es distingeix del concurs voluntari, que és el que demana el mateix deutor. Qui el demana ha d'acreditar algun dels fets que, segons la Llei concursal, revelen la insolvència, com l'impagament generalitzat dels deutes o els embargaments que afecten tot el patrimoni. El deutor s'hi pot oposar. Si el jutge el declara, l'administrador concursal passa en principi a gestionar els béns del deutor en lloc seu i el creditor que el va demanar guanya preferència per cobrar la meitat del seu crèdit.
Alburquerque Abogados
Necessari o voluntari
El text refós de la Llei concursal anomena voluntari el concurs quan la primera sol·licitud presentada és la del mateix deutor. En els altres casos és necessari. El més habitual és que el demani un creditor, tot i que la llei també permet que el demanin altres persones, cosa que és una altra qüestió.
Si el deutor és una microempresa, és a dir, si té activitat empresarial o professional, menys de deu treballadors i un volum de negoci inferior a 700.000 euros o uns deutes inferiors a 350.000 euros, no se'n pot declarar el concurs, ni voluntari ni necessari. La llei el sotmet exclusivament a un procediment especial per a microempreses.
Hi ha un cas en què el concurs és necessari encara que el demani el deutor. Passa quan, en els tres mesos anteriors a la seva sol·licitud, una altra persona amb dret a fer-ho ja havia demanat el concurs i el jutge havia admès a tràmit la seva petició, encara que després en desistís, no comparegués o no la ratifiqués.
Per al deutor la diferència importa. Qui és insolvent, és a dir, qui no pot pagar amb regularitat els seus deutes, té el deure de demanar el seu propi concurs en els dos mesos següents a la data en què va conèixer o hauria d'haver conegut la seva insolvència. Si un creditor se li avança perquè el deutor va incomplir aquest deure, la llei presumeix, llevat de prova en contra, que el concurs és culpable, és a dir, que la insolvència es va causar o es va agreujar amb dol o culpa greu. Això té conseqüències per al deutor i, si és una societat, per als seus administradors, que són una altra qüestió.
Què canvia quan és necessari
Un cop declarat el concurs, aquestes són les diferències més visibles respecte del voluntari:
- La gestió dels béns. En el concurs voluntari, el deutor continua administrant els seus béns, però les seves decisions necessiten l'autorització de l'administrador concursal, que és el professional que nomena el jutge per intervenir en el concurs. En el necessari, per regla general, se li suspenen aquestes facultats i l'administrador concursal el substitueix. El jutge pot acordar el contrari en tots dos casos si n'explica el motiu.
- Els documents. El deutor té deu dies des que se li notifica la declaració per presentar els mateixos documents que hauria hagut d'aportar si hagués demanat ell el concurs, com l'inventari dels seus béns i la llista dels seus creditors.
- El crèdit del creditor que el va demanar. La meitat del seu import passa a tenir privilegi general, que li dona preferència per cobrar davant dels creditors ordinaris, llevat que sigui un dels crèdits que la llei paga en últim lloc.
Quan pot convenir al creditor
Demanar el concurs no és una via per cobrar per separat. Un cop declarat, el creditor que el va demanar cobra amb els altres i segons l'ordre que fixa la llei, amb l'avantatge del privilegi sobre la meitat del seu crèdit.
Pot tenir sentit quan el deutor continua funcionant mentre deixa de pagar tothom o quan hi ha indicis que s'està desprenent dels seus béns. El concurs posa el seu patrimoni sota el control de l'administrador concursal i permet demanar que es deixin sense efecte els actes perjudicials per als creditors que el deutor va fer en els dos anys anteriors a la sol·licitud.
També té riscos. Si el jutge rebutja la sol·licitud, el creditor pot haver de pagar les costes i indemnitzar el deutor pels danys que li hagi causat. Abans de demanar-lo convé saber quins béns té el deutor, perquè si no hi ha res a repartir el concurs no millora el cobrament.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.