Com sol·licita un creditor el concurs necessari?

Amb un escrit que presenta un procurador, signat per un advocat, davant la secció mercantil del tribunal d'instància que correspon al lloc on el deutor té el centre dels seus interessos principals. S'hi ha d'explicar el crèdit, aportar els documents que l'acrediten i basar la petició en algun dels fets que, segons la Llei concursal, revelen la insolvència del deutor, amb proves que no es limitin a testimonis. Si aquest fet és una execució que no va trobar béns suficients, uns embargaments que afecten tot el seu patrimoni o una declaració d'insolvència anterior i ferma, el jutge declara el concurs sense escoltar abans el deutor. En els altres casos, el deutor s'hi pot oposar i el jutge decideix després d'una vista.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Abans de presentar-la

El pot demanar qualsevol creditor, sigui quin sigui l'import del seu crèdit. La llei no admet la petició de qui va adquirir el crèdit d'un altre, per exemple comprant-lo, després del seu venciment i en els sis mesos anteriors a la sol·licitud.

Comprovi primer si el deutor és una microempresa, és a dir, si té activitat empresarial o professional, menys de deu treballadors i un volum de negoci inferior a 700.000 euros o uns deutes inferiors a 350.000 euros. En aquest cas no correspon el concurs, sinó un procediment especial, que és una altra qüestió.

Comprovi també si el deutor ha comunicat al jutjat que està negociant amb els seus creditors, el que es coneix com a preconcurs. Mentre duren els efectes d'aquesta comunicació, que són tres mesos i es poden prorrogar fins a tres més, les sol·licituds dels creditors no s'admeten a tràmit. Si la seva es va admetre abans, la comunicació posterior no produeix efectes fins que el jutge resolgui sobre la seva sol·licitud.

Per demanar el concurs no cal intentar abans un acord amb el deutor.

On es presenta i què ha de contenir

El centre d'interessos principals és el lloc on el deutor administra els seus interessos de manera habitual i recognoscible per tercers. En una societat es presumeix que és el seu domicili social. Si el domicili és en un altre lloc d'Espanya, vostè pot optar per presentar-hi la sol·licitud.

La sol·licitud ha de recollir, com a mínim, el següent:

  • El crèdit. El seu origen, la seva naturalesa, el seu import, les dates en què es va adquirir i va vèncer i la seva situació actual, amb els documents que l'acrediten, com ara contractes, factures o una sentència.
  • El fet que revela la insolvència. La llei n'enumera diversos, com l'impagament generalitzat dels deutes, els embargaments que afecten de manera general el patrimoni del deutor, l'execució que no va trobar béns suficients o l'impagament generalitzat, en els tres mesos anteriors, d'impostos, quotes de la Seguretat Social o salaris.
  • Les proves. Cal indicar amb quins mitjans es provarà aquest fet. La declaració de testimonis no és suficient per si sola.

Si qui el demana és una societat, paga a més la taxa judicial de l'Estat, que és de 200 euros. Les persones físiques no la paguen.

El que passa després

En aquests casos d'execució sense béns, embargaments generals o insolvència ja declarada, el concurs es declara el primer dia hàbil següent. En els altres, el jutge admet la sol·licitud a tràmit i dona al deutor cinc dies per comparèixer.

Si el deutor no compareix, no s'hi oposa o accepta la sol·licitud, el jutge declara el concurs. Si s'hi oposa, pot al·legar que vostè no té dret a demanar-lo, que el fet no existeix o que no és insolvent. Si al·lega això últim, li correspon a ell provar la seva solvència. El jutjat convoca llavors una vista, que és una audiència davant del jutge, dins dels deu dies següents.

A la vista, si el seu crèdit ja ha vençut, el deutor n'ha de consignar l'import, és a dir, dipositar-lo al jutjat a disposició de vostè, o justificar per què no ho fa. Que el consigni no atura per si sol el concurs, perquè vostè pot mantenir la petició. Practicades les proves, el jutge resol per interlocutòria en tres dies.

Mentrestant, vostè pot demanar mesures cautelars, que són mesures provisionals per protegir el patrimoni del deutor. El jutge li pot exigir una fiança pels danys que causin si al final es rebutja la sol·licitud. Qui paga les costes és una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.