Què és millor, refinançar o reestructurar el deute d'una empresa?
Depèn de quants creditors calgui convèncer i de quant calgui canviar el deute. Refinançar sol consistir a pactar amb el banc diners nous o més termini, cosa que és ràpida i discreta, però el pacte només obliga qui el signa. Per reestructurar, que és canviar les condicions del deute, la Llei concursal ofereix a més el pla de reestructuració, que permet imposar quitaments, ajornaments o la conversió de deute en capital als creditors que no hi estiguin d'acord, amb més requisits i amb intervenció del jutge. Si el problema és en un o dos bancs disposats a negociar, sol ser suficient refinançar. Si hi ha molts creditors o algun s'hi oposa, el pla sol ser més útil.
Alburquerque Abogados
Què és cada cosa
Refinançar és obtenir finançament nou, del mateix banc o d'un altre, per pagar el deute que venç o substituir-lo per un altre amb més termini o millors condicions. Reestructurar és canviar les condicions del deute que ja existeix, per exemple amb més termini, amb una carència, que és un període sense retornar capital, amb un quitament, que és el perdó d'una part del deute, o convertint deute en participacions de la societat.
Totes dues coses es poden pactar directament amb cada creditor, que és lliure d'acceptar o no. Aquest pacte només l'obliga a ell. La Llei concursal hi afegeix el pla de reestructuració, que pot incloure finançament nou i canviar gairebé tots els deutes, també els dels proveïdors. Homologat pel jutge, obliga també els creditors que no hi van votar a favor.
Quan encaixa cadascuna
Un refinançament pactat amb el banc sol ser suficient en aquests casos:
- El deute que preocupa el tenen poques entitats i estan disposades a negociar.
- El problema és de liquiditat i no d'excés de deute, de manera que es resol amb més termini o amb diners nous.
- Es vol evitar la publicitat que té l'homologació d'un pla.
El pla de reestructuració és més útil en aquests altres:
- Hi ha molts creditors, també proveïdors, o algun es nega a negociar i pot bloquejar la solució.
- Cal rebaixar el deute, convertir-ne una part en capital, vendre una part del negoci o posar fi a contractes que són un llast per a l'empresa.
Cap de les dues vies no permet rebaixar els deutes amb Hisenda o amb la Seguretat Social. El pla només els pot ajornar amb límits estrictes. Demanar-los un ajornament per la via administrativa és una altra qüestió.
El que convé valorar abans de triar
En un refinançament, el banc sol demanar garanties noves, com una hipoteca sobre un immoble de l'empresa o l'aval personal dels socis o de l'administrador. Qui avala respon amb el seu patrimoni si l'empresa no paga, de manera que convé mesurar aquest risc abans de signar.
A més, si l'empresa entra després en concurs, es poden rescindir, és a dir, deixar sense efecte, els actes dels dos anys anteriors a la sol·licitud que perjudiquin els altres creditors. La llei presumeix aquest perjudici, llevat que es provi el contrari, en les garanties reals que es donen per assegurar deutes que ja existien o els deutes nous que els substitueixen, com passa sovint en un refinançament. El pla homologat protegeix davant la rescissió el finançament nou i els actes necessaris per complir-lo, si els crèdits afectats representen almenys el 51 % de tots els deutes de l'empresa.
A canvi, el pla exigeix reunir les majories, formalitzar-lo davant notari i, per imposar-lo als qui no l'accepten, demanar l'homologació amb advocat i procurador. Les microempreses, que són les que tenen menys de deu treballadors i un volum de negoci anual inferior a 700.000 euros o un passiu inferior a 350.000 euros, no el poden fer servir i tenen el seu propi procediment especial.
Si l'empresa ja no pot pagar amb regularitat els seus deutes, els seus administradors tenen el deure de demanar el concurs de creditors en els dos mesos següents a la data en què van conèixer o haurien hagut de conèixer aquesta situació, de manera que no convé allargar una negociació informal. El marge que dona comunicar al jutjat que es negocia amb els creditors, l'anomenat preconcurs, és una altra qüestió.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.