Qui està legitimat per sol·licitar la declaració de concurs?
El poden demanar el mateix deutor i qualsevol dels seus creditors. Si el deutor és una societat o una altra persona jurídica, la decisió correspon al seu òrgan d'administració o de liquidació, no a la junta de socis. Per demanar el concurs d'una societat també estan legitimats els socis que responen personalment dels seus deutes, com els d'una societat col·lectiva. No ho està, en canvi, el creditor que va adquirir d'un altre el seu crèdit, ja vençut, en els sis mesos anteriors a la sol·licitud.
Alburquerque Abogados
El deutor
El primer legitimat és el mateix deutor, sigui una persona física o jurídica, tingui o no un negoci. Pot demanar el seu concurs quan ja no pot complir regularment les seves obligacions i està obligat a fer-ho en els dos mesos següents a la data en què ho va saber o ho hauria d'haver sabut. També el pot demanar abans, si preveu que no podrà pagar amb regularitat en els tres mesos següents. Si la seva sol·licitud és la primera, el concurs és, en principi, voluntari.
En una societat, la decisió la pren l'òrgan d'administració, sigui un administrador únic, diversos administradors o un consell, o el de liquidació si la societat està en liquidació. No cal un acord de la junta. Els socis d'una societat limitada o anònima, que no responen dels seus deutes, no el poden demanar pel fet de ser socis, però sí que poden si a més són creditors de la societat.
Les administracions públiques i els altres ens de dret públic no poden ser declarats en concurs. Les microempreses no recorren al concurs sinó a un procediment especial, que és una altra qüestió.
Els creditors
Qualsevol creditor pot demanar el concurs del seu deutor. La llei no exigeix que el seu crèdit tingui un import mínim i preveu fins i tot que el demani qui té un crèdit que encara no ha vençut.
Hi ha una sola excepció. No està legitimat el creditor que, en els sis mesos anteriors a la sol·licitud, va adquirir el crèdit ja vençut per un acte entre vius que només li transmetia aquest crèdit, com una compra o una cessió. Sí que ho està, per exemple, qui el va rebre en una herència. La regla busca evitar que es comprin crèdits per forçar el concurs d'un altre.
El creditor no es pot limitar a dir que no li paguen. Ha d'aportar els documents del seu crèdit i fonamentar la seva sol·licitud en algun dels fets que la llei considera reveladors de la insolvència, com els embargaments que afecten de manera general el patrimoni del deutor o l'impagament generalitzat dels seus deutes. Com es tramita la seva sol·licitud és una altra qüestió.
Els socis que responen dels deutes i el Ministeri Fiscal
Per demanar el concurs d'una societat també estan legitimats els seus socis que responguin personalment dels deutes socials. És el cas dels socis d'una societat col·lectiva i dels socis col·lectius d'una comanditària, que responen amb tots els seus béns, però no el dels socis d'una limitada o d'una anònima.
El Ministeri Fiscal no demana el concurs. Si en un procés per delictes contra el patrimoni o contra l'ordre socioeconòmic apareixen indicis que algun investigat és insolvent, demana al jutge penal que ho comuniqui als creditors que constin en la causa, perquè el puguin sol·licitar ells. Si ja hi ha un concurs en marxa, demana que es comuniqui també al seu jutge.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.