Què vol dir concurs voluntari de creditors?

És el concurs de creditors que demana el mateix deutor, sigui una empresa o un particular, abans que el demani un creditor. Si la primera sol·licitud que arriba al jutjat és la d'un creditor, el concurs és necessari. Voluntari no vol dir opcional, perquè qui ja no pot pagar amb regularitat els seus deutes està obligat a demanar-lo en els dos mesos següents a la data en què ho va saber o ho hauria hagut de saber. La diferència que més es nota és qui gestiona després el patrimoni del deutor. Per regla general, en el concurs voluntari ho continua fent el deutor, amb la intervenció d'un administrador concursal, mentre que en el necessari és l'administrador concursal qui el substitueix.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Quan és voluntari i quan necessari

La Llei concursal segueix un criteri senzill, que és qui va presentar la primera sol·licitud. Si va ser el deutor, el concurs és voluntari. Si va ser un creditor o una altra persona amb dret a demanar-lo, és necessari, encara que després el deutor també presenti la seva.

Hi ha una excepció. El concurs també és necessari si, en els tres mesos anteriors a la sol·licitud del deutor, una altra persona havia presentat la seva i s'havia admès a tràmit, encara que després la retirés, no anés a la vista o no s'hi ratifiqués.

El deutor pot demanar el seu concurs quan ja no pot complir amb regularitat les seves obligacions, que és el que la llei anomena insolvència actual. També ho pot fer abans, quan preveu que no les podrà complir en els tres mesos següents, que és la insolvència imminent. En el primer cas té el deure de demanar-lo en el termini de dos mesos. En el segon és una opció.

Les microempreses, que en general són les que tenen menys de deu treballadors i un volum de negoci anual inferior a 700.000 euros o uns deutes inferiors a 350.000 euros, no acudeixen al concurs sinó a un procediment especial, que és una altra qüestió.

Què canvia segons qui el demani

El jutge indica en la mateixa interlocutòria que declara el concurs si és voluntari o necessari. La diferència té aquestes conseqüències:

  • La gestió del patrimoni. En el concurs voluntari, el deutor continua administrant els seus béns i disposant-ne, però les seves decisions necessiten l'autorització de l'administrador concursal. En el necessari, aquestes facultats queden suspeses i les exerceix l'administrador concursal en lloc seu. El jutge pot acordar el contrari en un cas concret si n'explica el motiu.
  • La posició del creditor que el va demanar. En el concurs necessari, les costes de la seva sol·licitud es paguen amb el patrimoni del deutor com a despeses del mateix concurs. A més, el seu crèdit es cobra amb preferència sobre els creditors ordinaris fins a la meitat del seu import, llevat que sigui dels que la llei col·loca en últim lloc.
  • La documentació. En el concurs voluntari, el deutor l'aporta amb la seva sol·licitud. En el necessari, el jutge el requereix perquè la presenti en els deu dies següents a la notificació del concurs.

El que no canvia

Fora d'aquestes diferències, el procediment és el mateix. En tots dos casos el jutge nomena un administrador concursal, els creditors comuniquen els seus crèdits en el mes següent a la publicació de la declaració al Butlletí Oficial de l'Estat i el concurs es resol, en general, amb un conveni amb els creditors o amb la liquidació dels béns. El concurs sense massa, el del deutor que no té béns ni per pagar les despeses del procediment, segueix les seves pròpies regles i és una altra qüestió.

En tots dos s'obre també la secció de qualificació, en la qual el jutge examina si la insolvència es va causar o es va agreujar amb dol o culpa greu. Demanar un mateix el concurs no evita aquesta revisió. El que sí que evita demanar-lo a temps és que la llei presumeixi que el concurs és culpable per no haver-lo sol·licitat dins del termini, que és una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.