És legal tancar una empresa amb deutes i obrir-ne una altra?
Obrir una altra societat és legal, però una societat amb deutes no es pot tancar sense més. Per extingir-la cal pagar abans els creditors i, si no els pot pagar, el que la llei exigeix és sol·licitar el concurs de creditors o, si és una microempresa, el procediment especial previst per a elles, dins el termini legal. El que no és legal és buidar la societat antiga per no pagar els seus creditors i continuar amb el mateix negoci en una de nova, a la qual es passen sense un preu real els béns, els contractes o els clients. En aquest cas els tribunals poden fer respondre dels deutes la nova societat i els qui hi ha al darrere, els administradors poden haver de pagar amb el seu patrimoni i la conducta pot arribar a ser delicte.
Alburquerque Abogados
Tancar una societat que té deutes
Tenir deutes no impedeix dissoldre una societat, però condiciona com es tanca. En la liquidació, els liquidadors han de pagar tots els creditors abans de repartir res als socis. Per atorgar l'escriptura d'extinció han de declarar que els han pagat o que han consignat el que se'ls deu.
Si el patrimoni de la societat no arriba per pagar tothom, la via no és la liquidació ordinària. La societat que no pot complir regularment les seves obligacions ha de sol·licitar el concurs de creditors o, si és una microempresa, el procediment especial previst per a elles, dins els dos mesos següents a la data en què va conèixer o va haver de conèixer la seva insolvència. El concurs ordena el pagament als creditors amb els béns que hi hagi i permet tancar la societat de manera regular. El seu detall és una altra qüestió.
El que no s'ha de fer és abandonar la societat amb els seus deutes, sense dissoldre-la ni sol·licitar el concurs. Aquest tancament de fet no extingeix els deutes i exposa els administradors a respondre'n amb els seus béns.
Obrir una altra societat
Qui ha tancat un negoci pot començar-ne un altre amb una societat nova, també en el mateix sector. Cada societat té el seu propi patrimoni i, en principi, la nova no respon dels deutes de l'antiga.
El problema apareix quan la nova societat és, en realitat, la mateixa empresa amb un altre nom. Els tribunals apliquen llavors la doctrina de l'aixecament del vel, que permet prescindir de la separació entre societats quan s'utilitza per perjudicar els creditors. El resultat pot ser que la nova societat o els seus socis hagin de pagar els deutes de l'antiga. És un remei excepcional, que exigeix provar l'abús. Solen valorar-se indicis com aquests:
- Que les dues societats tinguin els mateixos socis o administradors, o familiars seus.
- Que la nova es dediqui al mateix, al mateix local i amb els mateixos treballadors i clients.
- Que els béns, les existències o els contractes de l'antiga hagin passat a la nova sense un preu real.
- Que la nova es creés quan l'antiga ja no podia pagar els seus deutes.
Altres conseqüències
A més de l'aixecament del vel, els creditors tenen altres vies:
- Reclamar als administradors de la societat antiga. Responen dels deutes posteriors a una causa legal de dissolució si no van promoure a temps la dissolució o el concurs. Responen també dels danys que causin directament als creditors.
- Demanar al jutge que deixi sense efecte les vendes o cessions de béns fetes perquè no poguessin cobrar.
- Acudir a la via penal, perquè ocultar béns o desfer-se'n per no pagar els creditors pot ser delicte.
Si la societat antiga acaba en concurs i aquest es qualifica com a culpable, els administradors poden ser condemnats a cobrir tot o part del que quedi sense pagar. Poden ser a més inhabilitats per administrar béns aliens durant un període de dos a quinze anys, cosa que els impedeix administrar una altra societat. Hisenda, la Seguretat Social i els treballadors tenen les seves pròpies regles per reclamar a qui continua el negoci, que són una altra qüestió.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.