Quin és el termini per sol·licitar un concurs de creditors?

Dos mesos des que el deutor va conèixer o hauria d'haver conegut que estava en insolvència actual, és a dir, que no podia complir regularment les obligacions que li vencen. La llei presumeix, llevat de prova en contra, que ho coneix quan es produeix algun dels fets que permetrien a un creditor demanar-ne el concurs, com l'impagament generalitzat dels seus deutes. Si abans comunica al jutjat que negocia amb els seus creditors, el deure de demanar el concurs s'ajorna fins que acaben els efectes d'aquesta comunicació. Demanar-lo tard fa presumir que el concurs és culpable i permet que un creditor s'avanci. Les microempreses tenen el mateix termini per demanar el seu procediment especial.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Des de quan compten els dos mesos

La llei no fixa un nombre de mesos d'impagament a partir del qual calgui demanar el concurs. El termini comença quan el deutor sap, o hauria de saber, que ja no pot pagar amb regularitat el que li venç. Un retard aïllat no és el mateix que la impossibilitat general de pagar.

Per facilitar-ne la prova, la llei presumeix que el deutor coneix la seva insolvència, llevat que demostri el contrari, quan es dona algun d'aquests fets:

  • Una declaració anterior d'insolvència del deutor, judicial o administrativa, que ja és ferma.
  • Un embargament, en una execució o en un procediment de constrenyiment, del qual no van resultar prou béns lliures per pagar.
  • Embargaments que afecten de manera general el seu patrimoni.
  • L'impagament generalitzat de les seves obligacions corrents.
  • L'impagament generalitzat, durant els tres mesos anteriors, dels impostos o de les quotes de la Seguretat Social, o el dels salaris de les tres últimes mensualitats.
  • L'ocultació dels seus béns o la seva liquidació precipitada o ruïnosa.

El deutor pot demanar el concurs abans, quan preveu que no podrà pagar amb regularitat en els tres mesos següents, el que la llei anomena insolvència imminent. En aquest cas pot fer-ho, però no hi està obligat.

El preconcurs i les microempreses

Si dins d'aquests dos mesos el deutor comunica al jutjat que ha obert negociacions amb els seus creditors per assolir un pla de reestructuració, el que es coneix com a preconcurs, el deure de demanar el concurs s'ajorna. Si als tres mesos de la comunicació no ha assolit un pla, l'ha de demanar dins del mes següent, llevat que ja no sigui insolvent. Si els efectes de la comunicació s'han prorrogat, per un màxim de tres mesos més, aquest mes es compta des del final de la pròrroga.

Les microempreses, en general les que van tenir de mitjana menys de deu treballadors l'any anterior i tenen un volum de negoci anual inferior a 700.000 euros o uns deutes inferiors a 350.000 euros, no demanen el concurs sinó un procediment especial. El seu termini és el mateix, dos mesos des que van conèixer o haurien d'haver conegut la seva insolvència actual.

Què passa si es demana tard

La conseqüència més greu és que la llei presumeix, llevat de prova en contra, que el concurs és culpable. Això pot portar a la inhabilitació dels administradors i a la seva condemna a cobrir el que els creditors no cobrin, que és una altra qüestió.

A més, qualsevol creditor es pot avançar i demanar el concurs. Aleshores el concurs és necessari, l'administrador concursal substitueix en principi el deutor en la gestió dels seus béns i el crèdit del creditor que el va demanar es cobra amb preferència fins a la meitat del seu import.

Si la societat també està en causa de dissolució, per exemple per pèrdues que deixen el seu patrimoni net per sota de la meitat del capital, demanar el concurs dins dels dos mesos següents a l'aparició d'aquesta causa allibera els administradors de respondre amb els seus béns dels deutes posteriors. Aquesta responsabilitat és una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.