Què cobreix una assegurança de responsabilitat civil de directius?

Cobreix les reclamacions que es dirigeixin contra els administradors i directius d'una empresa per errors o incompliments comesos en l'exercici del seu càrrec, dels quals responen amb el seu patrimoni personal. El més habitual és que pagui la indemnització, les despeses de defensa i les fiances que se'ls exigeixin per assegurar aquesta responsabilitat. No cobreix els danys causats a propòsit i sol excloure les multes i les reclamacions per fets que ja es coneixien en contractar. No és una assegurança obligatòria i el seu contingut depèn de cada pòlissa, perquè la llei només la regula de manera general.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Què és i a qui protegeix

També es coneix pel seu nom en anglès, directors and officers. És una assegurança de responsabilitat civil, és a dir, una assegurança per la qual l'asseguradora es fa càrrec de les indemnitzacions que l'assegurat hagi de pagar a altres. Té sentit perquè els administradors responen amb els seus propis béns, davant la societat, els socis i els creditors, dels danys que causin incomplint la llei, els estatuts o els deures del càrrec.

Allò normal és que la pòlissa la contracti i la pagui la societat i que els assegurats siguin els seus administradors i directius, també els qui ja han deixat el càrrec. La Llei de societats de capital hi compta, perquè entre les dades de la memòria dels comptes anuals inclou la prima d'aquesta assegurança que hagi pagat la societat.

El que sol cobrir i el que no

Les cobertures més habituals són aquestes:

  • La indemnització que l'administrador o el directiu hagi de pagar per una gestió negligent, fins al límit assegurat.
  • Les despeses de defensa davant la reclamació, com ara advocat, procurador i pèrits.
  • Les fiances que un jutjat li exigeixi per assegurar la seva responsabilitat civil.
  • En algunes pòlisses, els deutes tributaris de la societat que Hisenda reclami a l'administrador i les reclamacions d'empleats per tracte discriminatori.

Queden fora, per regla general, els casos següents:

  • Els danys causats a propòsit. L'asseguradora no està obligada a pagar si l'assegurat va actuar de mala fe. Si el perjudicat reclama directament a l'asseguradora, la llei preveu que aquesta li pagui i que després ho reclami a l'administrador.
  • Les multes i sancions, tret de les que la pòlissa admeti de manera expressa.
  • Les reclamacions anteriors a la contractació i les que neixen de fets que aleshores ja es coneixien.
  • Els danys personals i materials, que són propis d'altres assegurances de l'empresa.
  • Els deutes de la pròpia societat, que l'assegurança no paga. Que cobreixi la responsabilitat personal de l'administrador per aquests deutes, per exemple per no haver dissolt la societat a temps, depèn de cada pòlissa.

El que convé revisar a la pòlissa

Aquestes pòlisses solen cobrir només les reclamacions que es presenten mentre l'assegurança està en vigor. La llei admet aquesta limitació amb dues condicions. Ha d'estar destacada a la pòlissa i acceptada expressament per escrit. A més, l'assegurança ha d'abastar fets ocorreguts almenys un any abans de l'inici. Per això convé no deixar períodes sense assegurança en canviar de companyia i comunicar a l'asseguradora com més aviat millor qualsevol reclamació.

Convé revisar a més aquests punts:

  • El límit assegurat, que normalment és una quantitat per any per a tots els assegurats i totes les reclamacions.
  • La franquícia, que és la part de cada reclamació que queda a càrrec de l'assegurat.
  • Qui tria l'advocat i fins a quin import es paguen els seus honoraris.
  • Les exclusions, que canvien molt d'una pòlissa a una altra.

L'assegurança no substitueix el compliment dels deures del càrrec. Allò que la pòlissa no cobreixi o passi del límit contractat continua a càrrec de l'administrador.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.