Què és l'acció individual de responsabilitat de l'administrador?

És la reclamació amb la qual un soci o un tercer, normalment un creditor de la societat, demana a l'administrador que l'indemnitzi d'un dany que aquest li ha causat directament a ell i no al patrimoni de la societat. Exigeix una actuació de l'administrador contrària a la llei, als estatuts o als deures del seu càrrec i que el dany en sigui conseqüència directa. No n'hi ha prou que la societat hagi deixat de pagar un deute. La indemnització és per a qui reclama i el termini és de quatre anys des que l'acció es va poder exercir.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

En què es diferencia de l'acció social

Els administradors responen dels danys que causin amb actes o omissions contraris a la llei o als estatuts, o incomplint els deures del seu càrrec. Si el danyat és el patrimoni de la societat, la reclamació correspon a la mateixa societat i el que s'obté és per a ella. És l'anomenada acció social.

L'acció individual protegeix qui pateix el dany en el seu propi patrimoni, sense passar pel de la societat. La pot exercir qualsevol soci o tercer perjudicat, sense un percentatge mínim de capital ni acord de la junta. El soci que només veu baixar el valor de les seves participacions per una mala gestió no pateix un dany directe, sinó el reflex del dany causat a la societat. La seva via és l'acció social.

El que cal provar

Qui reclama ha de provar diverses coses alhora:

  • Una actuació de l'administrador, per acció o per omissió, en l'exercici del seu càrrec.
  • Que aquesta actuació sigui contrària a la llei, als estatuts o a la diligència i la lleialtat que se li exigeixen.
  • Un dany directe en el seu propi patrimoni.
  • Que aquest dany sigui conseqüència de l'actuació de l'administrador.

L'impagament d'un deute de la societat no basta per si sol. Si bastés, l'administrador respondria sempre dels deutes socials, que és el contrari del que la llei vol. Cal assenyalar una conducta seva, diferent de l'impagament, que expliqui per què no es va cobrar. Els tribunals l'han apreciada, per exemple, en casos com aquests:

  • Contractar en nom de la societat quan ja era insolvent i sabent que no podria pagar.
  • Buidar el patrimoni de la societat en benefici propi o de persones o empreses vinculades.
  • Tancar l'empresa de fet, sense liquidar-la, si es prova que tenia béns concrets amb els quals s'hauria pagat tot o part del deute.

Una altra cosa és la responsabilitat de l'administrador pels deutes posteriors a una causa legal de dissolució que no va atendre. Té els seus propis requisits i és una altra qüestió.

Termini i forma de reclamar

L'acció prescriu als quatre anys des del dia en què es va poder exercir. Es dirigeix contra l'administrador, també contra qui ho és de fet sense figurar al Registre Mercantil. Si són diversos els qui hi van intervenir, responen de manera solidària.

La demanda es presenta davant la secció mercantil del tribunal d'instància. El creditor pot reclamar en la mateixa demanda el deute a la societat i la indemnització a l'administrador. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.