El dret d'assegurances exigeix comprendre alhora el contracte, el risc assegurat i els fets que van donar origen al sinistre. La interpretació de la pòlissa, l'abast de les cobertures i les exclusions, la relació causal, la valoració del dany i la posició de l'assegurat i la del perjudicat, així com l'eventual existència d'altres responsables o asseguradores, poden determinar per complet l'estratègia de l'assumpte.
Assessorem i defensem entitats asseguradores, empreses i particulars en controvèrsies derivades del contracte d'assegurança i de les responsabilitats vinculades al sinistre. Intervenim en reclamacions per denegació de cobertura o per discrepàncies sobre la indemnització, en accions de recobrament i subrogació, en la defensa davant de reclamacions de companyies d'assegurances i en accions directes contra les asseguradores de responsabilitat civil.
Més de trenta anys d'experiència des de les diferents posicions del conflicte ens permeten analitzar cada controvèrsia amb una comprensió especialment completa dels interessos i els arguments previsibles de totes les parts.
El punt de partida de qualsevol controvèrsia en matèria d'assegurances és determinar amb precisió quin risc es va assegurar i quin és l'abast real de la cobertura. La pòlissa no es pot analitzar mitjançant la lectura aïllada d'una clàusula. Cal estudiar conjuntament les condicions generals i particulars, les garanties contractades, els límits quantitatius i temporals, les franquícies, les exclusions i les circumstàncies en què es va produir el sinistre.
La Llei de Contracte d'Assegurança exigeix que la pòlissa descrigui el risc i les cobertures i que les clàusules limitatives dels drets de l'assegurat rebin un tractament específic. Distingir correctament entre delimitació del risc, exclusions i limitacions de cobertura pot ser determinant per resoldre una controvèrsia. Per això, abans d'adoptar una posició, analitzem la pòlissa en el seu conjunt i la relacionem amb la realitat concreta del sinistre. No n'hi ha prou a determinar què diu el contracte; cal establir com s'ha d'aplicar als fets i quines conseqüències jurídiques produeix per a cadascuna de les parts.
Des de l'any 1992 hem assessorat i defensat entitats asseguradores davant de reclamacions formulades per assegurats, perjudicats i tercers, tant en fase extrajudicial com davant dels tribunals.
La defensa exigeix determinar, en primer lloc, si el fet comunicat és un sinistre cobert i, si escau, quin és l'abast de l'obligació de l'asseguradora. Analitzem la pòlissa, la vigència i l'extensió de les garanties, les exclusions invocables, els límits de cobertura, la responsabilitat atribuïda a l'assegurat, la relació causal i la realitat i la quantificació dels danys reclamats.
Si hi ha possibilitats raonables d'assolir una solució negociada, en valorem la conveniència des d'una perspectiva jurídica i econòmica. Quan el conflicte exigeix acudir als tribunals, preparem des de l'inici la prova i l'estratègia necessàries per defensar la posició de l'asseguradora.
Després d'indemnitzar un sinistre, l'asseguradora pot estar legitimada per reclamar al tercer responsable les quantitats pagades. La subrogació li permet, dins dels límits legals, exercitar davant del responsable els drets i les accions que corresponien a l'assegurat.
L'asseguradora sol tramitar nombrosos recobraments, la qual cosa exigeix un sistema de gestió jurídica en massa en què l'escala no dilueixi la qualitat. Des del departament de gestió i processos en massa de la nostra oficina de Barcelona, integrem coneixement jurídic, organització i tecnologia aplicada al dret per gestionar de manera eficient grans volums de reclamacions i procediments judicials, mantenint en cada expedient la traçabilitat, el rigor i el control. La tecnologia ens permet optimitzar processos i gestionar volum; el coneixement jurídic i la supervisió professional garanteixen que cada actuació respongui a criteris homogenis i a una estratègia prèviament definida.
El resultat és un servei escalable i àgil, sotmès a estàndards elevats de responsabilitat, supervisió i qualitat jurídica.
També defensem empreses i particulars quan és la seva pròpia asseguradora la que rebutja, totalment o parcialment, la cobertura d'un sinistre o discrepa de l'import de la indemnització. La negativa es pot fonamentar en raons molt diferents, com les relatives a la interpretació del risc assegurat, l'aplicació d'una exclusió, els límits de la pòlissa, la declaració del risc, l'origen del dany o la quantificació de les seves conseqüències.
En aquests assumptes revisem la pòlissa i tota la documentació contractual, reconstruïm les circumstàncies del sinistre i analitzem el fonament concret que invoca la companyia per denegar la prestació. Si la controvèrsia té una dimensió tècnica o econòmica, coordinem la prova pericial necessària per determinar la causa i l'extensió del dany.
El nostre objectiu és comprovar si la negativa o la limitació de la cobertura té veritable fonament en el contracte i en la normativa aplicable. Quan no és així, reclamem el compliment íntegre de la prestació assegurada i les conseqüències que jurídicament corresponguin. La reclamació es planteja primer a partir d'una valoració completa de la documentació i de les possibilitats de solució extrajudicial. Si l'asseguradora manté una posició que considerem jurídicament injustificada, assumim la defensa de l'assegurat davant dels tribunals.
En les assegurances de responsabilitat civil, la relació entre perjudicat, assegurat i asseguradora introdueix una dimensió addicional. La Llei de Contracte d'Assegurança reconeix al perjudicat una acció directa contra l'assegurador i estableix un règim específic sobre les excepcions que aquest li pot oposar. Aquesta autonomia de l'acció directa exigeix distingir amb cura les qüestions relatives a la responsabilitat de l'assegurat de les que pertanyen pròpiament a la relació asseguradora.
Exercitem accions directes contra asseguradores en nom de qui ha patit el dany i, des de la posició contrària, defensem entitats asseguradores davant de les pretensions dels perjudicats. Aquests procediments solen exigir una anàlisi molt precisa de la causalitat, la prova tècnica i pericial, la quantificació del dany, la identificació de tots els responsables i l'eventual concurrència de diverses assegurances. L'estratègia ha de tenir en compte aquests aspectes de manera conjunta des d'abans d'iniciar el procediment.
La nostra experiència en litigació ens permet preparar aquests assumptes des de la seva fase inicial amb una visió processal de la prova, les excepcions, la quantificació del dany i la posició de cada intervinent, tant en la negociació com davant dels tribunals. Haver actuat des de posicions diferents constitueix aquí un avantatge especialment rellevant. Com que hem defensat asseguradores, assegurats, empreses reclamades i perjudicats, sabem com construeix cada part els seus arguments i podem anticipar les qüestions que probablement es convertiran en el centre del conflicte.
Una cartera de centenars de procediments pot presentar una estructura comuna sense que tots els assumptes siguin jurídicament idèntics. La gestió en massa exigeix establir regles homogènies i, alhora, disposar de sistemes capaços de detectar les circumstàncies que obliguen a apartar-se'n i a sotmetre l'expedient a una anàlisi individual.
L'entrada en aplicació general del Reglament europeu d'Intel·ligència Artificial el 2 d'agost de 2026 marca un punt d'inflexió en l'ús de sistemes algorítmics en la contractació i la tarifació d'assegurances, especialment en vida i salut. Aquests sistemes es consideren d'alt risc i queden sotmesos a requisits estrictes de governança, qualitat de dades, transparència, supervisió humana i ciberseguretat, tot i que part de les obligacions per als sistemes de l'annex III s'ha ajornat fins al 2 de desembre de 2027. El marc s'articula, a més, amb el RGPD i amb la Llei Orgànica de protecció de dades, i amb criteris d'EIOPA sobre ètica i fiabilitat de la IA, la qual cosa planteja qüestions molt actuals sobre segmentació de l'assegurat, explicabilitat de decisions automatitzades, discriminació algorítmica, rebuig de la cobertura i responsabilitat quan la decisió asseguradora deriva d'un algoritme.
La intel·ligència artificial pot millorar substancialment la gestió de grans volums de documents i expedients, però la seva utilitat depèn de distingir entre automatitzar tasques i delegar decisions jurídiques. Classificar informació, detectar incidències o preparar esborranys pot aportar eficiència; valorar la prova, assumir riscos o definir una estratègia continua exigint supervisió i criteri professional.
Que centenars o milers de persones es vegin afectades per un mateix problema no significa necessàriament que hi hagi una única controvèrsia col·lectiva. Identificar quines qüestions són comunes i quines necessiten una anàlisi individual resulta essencial per decidir entre una gestió coordinada de reclamacions, una estratègia col·lectiva o una combinació de totes dues.
Gestionar grans carteres jurídiques exigeix poder conèixer tant la situació global dels assumptes com la història precisa de cada expedient. La tecnologia permet automatitzar tasques i controlar grans volums, però només una correcta estructuració de la informació, unida a la supervisió professional, garanteix traçabilitat, coherència i veritable control jurídic.
La Sentència del Tribunal Suprem 531/2026, de 9 d'abril, qualifica com a clàusula limitativa dels drets de l'assegurat una estipulació de carència de 90 dies per a la cobertura d'infart de miocardi en una assegurança de vida, en considerar-la sorprenent respecte d'una cobertura expressament contractada. En ser limitativa, la clàusula ha de complir les exigències de l'article 3 de la Llei de Contracte d'Assegurança: destacat especial i acceptació específica per escrit. La resolució ofereix una ocasió idònia per revisar la frontera entre clàusules delimitadores, limitatives i lesives, un dels principals focus de litigació en l'àmbit assegurador.
La Sentència del Tribunal Suprem 283/2026, de 23 de febrer, torna sobre una qüestió clau en les assegurances de vida amb cobertura d'invalidesa: quan s'ha de situar la data del sinistre si la malaltia es manifesta i es tracta durant la vigència de la pòlissa, però la declaració administrativa d'incapacitat permanent es produeix després d'extingir-se el contracte. La Sala considera decisiu que, d'acord amb la pòlissa i amb les circumstàncies mèdiques, la patologia irreversible determinant de la invalidesa s'hagués manifestat durant la cobertura, de manera que la posterior resolució de l'INSS no resulta necessàriament determinant. El criteri té un alt potencial litigiós en relació amb la vigència temporal de l'assegurança, l'impagament de primes, les malalties preexistents, la tensió entre realitat mèdica i declaració administrativa i les assegurances de vida vinculades a préstecs hipotecaris.
La Llei 5/2025 ha reformat de manera profunda el règim de l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil en la circulació de vehicles de motor i ha creat, a més, una assegurança obligatòria específica per als vehicles personals lleugers, amb efectes des del 2 de gener de 2026. La reforma amplia el concepte legal de vehicle de motor, incorpora els canvis derivats de la Directiva (UE) 2021/2118 i reforça el sistema de protecció dels perjudicats, i redefineix el paper del Consorci de Compensació d'Assegurances. Aquest nou marc té un impacte directe sobre patinets, bicicletes elèctriques i altres mitjans de micromobilitat, i planteja qüestions pràctiques sobre quins vehicles s'han d'assegurar, la responsabilitat del propietari i del conductor, els accidents amb vianants i la concurrència amb assegurances de llar o de responsabilitat civil familiar.
