Patinets, bicicletes elèctriques i assegurança obligatòria: el nou mapa de la responsabilitat civil de la mobilitat personal el 2026

La Llei 5/2025 ha reformat de manera profunda el règim de l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil en la circulació de vehicles de motor i ha creat, a més, una assegurança obligatòria específica per als vehicles personals lleugers, amb efectes des del 2 de gener de 2026. La reforma amplia el concepte legal de vehicle de motor, incorpora els canvis derivats de la Directiva (UE) 2021/2118 i reforça el sistema de protecció dels perjudicats, i redefineix el paper del Consorci de Compensació d'Assegurances. Aquest nou marc té un impacte directe sobre patinets, bicicletes elèctriques i altres mitjans de micromobilitat, i planteja qüestions pràctiques sobre quins vehicles s'han d'assegurar, la responsabilitat del propietari i del conductor, els accidents amb vianants i la concurrència amb assegurances de llar o de responsabilitat civil familiar.

1.Nou concepte de vehicle de motor i extensió de l'àmbit de l'assegurança obligatòria

La reforma del text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor introdueix un nou concepte legal de vehicle de motor que s'aparta de la tradicional referència a l'autorització administrativa per circular. Es considera vehicle de motor tot vehicle automòbil accionat exclusivament mitjançant força mecànica que circula pel sòl i no utilitza via fèrria, sempre que la seva velocitat màxima de fabricació sigui superior a 25 quilòmetres per hora, o que el seu pes net màxim sigui superior a 25 quilograms i la seva velocitat màxima de fabricació superi els 14 quilòmetres per hora. S'hi inclouen també els remolcs i semiremolcs destinats a ser utilitzats amb aquests vehicles, tant enganxats com no enganxats. En queden exclosos els ferrocarrils, els tramvies i altres vehicles que circulin per vies pròpies, així com les cadires de rodes i altres vehicles motoritzats específics de suport a la mobilitat de persones amb mobilitat reduïda destinats exclusivament a aquestes persones, tot i que es precisa que els vehicles que compleixin la definició i hagin estat adaptats per al seu ús per persones amb mobilitat reduïda sí que es consideren vehicles de motor.

Aquest nou concepte té conseqüències directes sobre l'obligació d'assegurament. El propietari de tot vehicle de motor amb estacionament habitual a Espanya ha de subscriure i mantenir en vigor un contracte d'assegurança que cobreixi, fins als límits de l'assegurament obligatori, la responsabilitat civil derivada dels fets de la circulació. La reforma incorpora expressament a aquesta obligació determinats cicles de motor dissenyats per funcionar a pedal amb propulsió auxiliar de velocitat màxima superior a 25 quilòmetres per hora, els vehicles inclosos en la categoria L1e‑B del Reglament europeu d'homologació de vehicles de dues o tres rodes i quadricicles, i altres vehicles a pedal amb propulsió auxiliar que superin els 45 quilòmetres per hora. D'aquesta manera, una part de les bicicletes elèctriques i dels cicles de motor que per les seves prestacions s'aproximen als ciclomotors passen a estar sotmesos a l'assegurança obligatòria de l'automòbil.

El fet de la circulació també es redefineix de manera àmplia. S'entén per fet de la circulació tota utilització d'un vehicle de motor conforme amb la seva funció com a mitjà de transport en el moment de l'accident, amb independència de les característiques del vehicle, del terreny en què s'utilitzi i de si està aturat o en moviment. Aquesta concepció respon a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i pretén evitar exclusions basades en el tipus de via o en usos no estrictament viaris, i reforça la protecció de les víctimes.

2.Creació de l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil per a vehicles personals lleugers

La gran novetat en matèria de micromobilitat és la creació d'una assegurança obligatòria específica per als vehicles personals lleugers. La Llei 5/2025 estableix que han de disposar d'aquesta assegurança els vehicles personals lleugers que puguin circular perquè tenen certificat de circulació, estan inscrits en el Registre de Vehicles de la Direcció General de Trànsit i ostenten una etiqueta identificativa amb el número d'inscripció assignat o, si escau, matrícula. El propietari de cada vehicle personal lleuger que compleixi aquests requisits està obligat a subscriure i mantenir en vigor un contracte d'assegurança que cobreixi la responsabilitat civil fins a les quanties mínimes fixades.

A efectes d'aquesta assegurança, es consideren vehicles personals lleugers els que circulen pel sòl mitjançant una o més rodes, dotats d'una única plaça i propulsats exclusivament per motors elèctrics que poden proporcionar una velocitat màxima de fabricació d'entre 6 i 25 quilòmetres per hora si el seu pes és inferior a 25 quilograms, o d'entre 6 i 14 quilòmetres per hora si el seu pes és superior a 25 quilograms. Només poden estar equipats amb seient o selló si disposen de sistema d'autoequilibratge. S'exclouen d'aquesta categoria els vehicles dissenyats i fabricats per ser utilitzats exclusivament per les Forces Armades, els vehicles motoritzats o elements de suport a la mobilitat destinats exclusivament a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, i les bicicletes de pedals amb pedaleig assistit equipades amb motor auxiliar de potència nominal contínua màxima igual o inferior a 250 watts la potència de les quals disminueixi progressivament i s'interrompi abans que la velocitat assoleixi els 25 quilòmetres per hora o si el ciclista deixa de pedalar.

Els vehicles personals lleugers que circulin pel territori nacional queden subjectes, amb les adaptacions necessàries, al règim de responsabilitat civil i assegurança del text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor i del seu Reglament, però amb particularitats rellevants. Les sancions pecuniàries per manca d'assegurament es fixen en un terç de les previstes per als vehicles de motor. L'àmbit territorial de l'assegurança obligatòria de vehicles personals lleugers es limita a Espanya, de manera que no s'aplica el règim de lliure circulació de vehicles assegurats previst per a l'assegurança obligatòria de l'automòbil en el títol dedicat al control de l'assegurament a l'Espai Econòmic Europeu.

Les quanties mínimes de cobertura de l'assegurança obligatòria de vehicles personals lleugers es fixen en 6.450.000 euros per sinistre en danys a les persones, sigui quin sigui el nombre de víctimes, i 1.300.000 euros per sinistre en danys als béns. Es preveu la possibilitat d'actualitzar aquests imports per adaptar-los a la inflació o als nous mínims fixats per la normativa europea. No són aplicables els convenis d'indemnització directa de danys materials subscrits entre entitats asseguradores, i es reconeix expressament la facultat de repetició de l'assegurador, inclosa la possibilitat de repetir contra usuaris que hagin manipulat les característiques tècniques del vehicle quan aquesta manipulació hagi contribuït al sinistre o al seu agreujament.

3.Responsabilitat del propietari i del conductor en la nova mobilitat personal

L'estructura bàsica de la responsabilitat civil derivada de la circulació es manté. El conductor de vehicles de motor és responsable, en virtut del risc creat pels fets de la circulació, dels danys causats a les persones o als béns. En cas de danys personals, només queda exonerat si prova que els danys van ser deguts a la culpa exclusiva del perjudicat o a força major aliena a la conducció o al funcionament del vehicle, sense que es considerin força major els defectes del vehicle ni el trencament o la fallada de les seves peces o mecanismes. En danys materials, respon davant de tercers quan resulti civilment responsable d'acord amb el Codi Civil, el Codi Penal i la mateixa Llei.

El propietari no conductor respon dels danys ocasionats pel conductor quan hi estigui vinculat per alguna de les relacions de responsabilitat per fet aliè del Codi Civil o del Codi Penal, i aquesta responsabilitat cessa si prova que va emprar tota la diligència d'un bon pare de família per prevenir el dany. A més, el propietari no conductor d'un vehicle sense assegurança obligatòria respon civilment juntament amb el conductor dels danys ocasionats, llevat que provi que el vehicle li havia estat sostret. Aquestes regles es projecten sobre els vehicles personals lleugers en la mesura que la disposició addicional que crea la seva assegurança obligatòria els sotmet al règim de responsabilitat civil de la Llei, amb les adaptacions previstes.

A la pràctica, això significa que el propietari d'un patinet elèctric o d'un altre vehicle personal lleuger que hagi d'estar assegurat respon si no ha subscrit l'assegurança obligatòria i el vehicle causa danys, i que el conductor respon pel risc creat, amb les modulacions de culpa exclusiva o concurrent de la víctima. La manipulació del vehicle, per exemple per augmentar-ne la velocitat màxima o la potència, pot agreujar la responsabilitat i justificar la repetició de l'assegurador contra l'usuari que n'hagi alterat les característiques tècniques. La delimitació entre vehicle de motor i vehicle personal lleuger és essencial per determinar el règim aplicable, tant en termes d'obligació d'assegurament com d'àmbit territorial i d'intervenció de fons de garantia.

4.Paper del Consorci de Compensació d'Assegurances en accidents de mobilitat personal

La reforma reforça i precisa les funcions del Consorci de Compensació d'Assegurances com a fons de garantia en l'àmbit de l'assegurança obligatòria de l'automòbil i estén la seva intervenció a la nova assegurança de vehicles personals lleugers. El Consorci indemnitza danys personals quan el vehicle causant és desconegut, danys personals i materials en casos de vehicles no assegurats, vehicles donats de baixa que circulen, vehicles utilitzats en zones restringides de ports i aeroports sense assegurança equivalent, vehicles utilitzats en esdeveniments automobilístics sense assegurança específica, vehicles assegurats robats o utilitzats per causar deliberadament danys, així com danys en supòsits d'insolvència d'entitats asseguradores i determinats casos d'importació de vehicles des d'altres Estats membres.

Pel que fa als vehicles personals lleugers, la disposició addicional que crea la seva assegurança obligatòria estableix que la intervenció del Consorci se circumscriu als danys personals que requereixin atenció sanitària en cas de lesions o derivats de la defunció de la víctima, quan els danys siguin ocasionats per vehicles personals lleugers. No s'estenen automàticament les funcions de reemborsament previstes per a l'assegurança obligatòria de l'automòbil. Es preveu, no obstant això, que reglamentàriament el Govern pugui ampliar aquestes funcions a la cobertura de danys materials i als danys causats per la circulació de vehicles personals lleugers utilitzats sense complir els requisits legals per circular, sense perjudici del dret de recobrament del Consorci davant dels responsables.

Per finançar aquestes funcions com a fons de garantia, el Consorci percep recàrrecs sobre les primes de l'assegurança obligatòria de vehicles personals lleugers, aprovats per resolució de la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions. A més, es preveu la possibilitat que el Consorci assumeixi la contractació de la cobertura de riscos de vehicles personals lleugers que, tot i ser susceptibles d'assegurament, no siguin acceptats per les entitats asseguradores, en els termes que es determinin reglamentàriament. Això ofereix una via d'assegurament per a vehicles que, per les seves característiques o pel perfil dels seus usuaris, trobin dificultats en el mercat.

5.Accidents amb vianants, concurrència d'assegurances i protecció dels perjudicats

En el nou context de mobilitat personal, els accidents entre patinets, bicicletes elèctriques i vianants adquireixen una rellevància especial. La responsabilitat civil del conductor del vehicle personal lleuger davant del vianant es regeix per les regles generals de la Llei, amb la particularitat que el fet de la circulació es defineix de manera àmplia i que l'assegurança obligatòria ha de cobrir els danys personals i materials causats a tercers dins dels límits de cobertura. El perjudicat disposa d'acció directa contra l'entitat asseguradora del vehicle, sense necessitat de demandar el conductor, i l'assegurador està obligat a presentar una oferta motivada d'indemnització en el termini de tres mesos des de la reclamació, calculant els danys personals conforme al sistema de valoració de la Llei i desglossant la documentació i els informes en què es basa.

El procediment d'oferta i resposta motivada, amb la possible intervenció dels Instituts de Medicina Legal i Ciències Forenses per emetre informes pericials complementaris, reforça la protecció de les víctimes i pretén afavorir la solució extrajudicial dels conflictes. La manca d'oferta motivada en termini pot donar lloc a interessos de demora i a sancions administratives per a l'entitat asseguradora. En cas de disconformitat, el perjudicat pot acudir a mitjans adequats de solució de controvèrsies en via no jurisdiccional o a la via judicial, i ha d'acompanyar a la demanda l'oferta o resposta motivada o, si no n'hi ha, la reclamació prèvia a l'assegurador.

La concurrència amb assegurances de llar o de responsabilitat civil familiar és un aspecte pràctic rellevant. Molts usuaris de patinets o de bicicletes elèctriques disposen de pòlisses de llar que inclouen cobertures de responsabilitat civil familiar, que poden cobrir danys causats com a vianants o ciclistes no sotmesos a assegurança obligatòria. Tanmateix, quan el vehicle entra en l'àmbit de l'assegurança obligatòria, la cobertura principal ha de ser la de l'assegurança específica del vehicle, i les pòlisses de llar solen excloure els danys derivats de la circulació de vehicles de motor o de vehicles sotmesos a assegurança obligatòria. La delimitació de cobertures i la coordinació entre pòlisses es regeix per la Llei de Contracte d'Assegurança, en particular per les regles sobre concurrència d'assegurances i subrogació de l'assegurador, de manera que l'assegurador que paga la indemnització pot subrogar-se en els drets de l'assegurat davant de tercers responsables fins al límit del que ha pagat.

En cas d'accident en què intervinguin un vehicle personal lleuger assegurat i un vianant, el perjudicat pot dirigir la seva acció directament contra l'entitat asseguradora del vehicle, i l'assegurador no pot oposar davant del perjudicat exclusions diferents de les previstes legalment. Si el vehicle no està assegurat, el Consorci pot intervenir com a fons de garantia en els termes previstos per a vehicles personals lleugers, almenys per a danys personals que requereixin atenció sanitària o que derivin de defunció. La correcta identificació del tipus de vehicle, del seu règim d'assegurament i de les pòlisses concurrents serà essencial per determinar la cobertura efectiva i la via de reclamació.

6.Conclusió: un nou mapa de responsabilitat civil per a la mobilitat personal

La reforma operada per la Llei 5/2025 i l'entrada en vigor de l'assegurança obligatòria de vehicles personals lleugers des del 2 de gener de 2026 configuren un nou mapa de responsabilitat civil per a la mobilitat personal. El concepte de vehicle de motor s'amplia i incorpora determinats cicles de motor i bicicletes elèctriques d'altes prestacions al règim clàssic de l'assegurança obligatòria de l'automòbil, mentre que es crea un règim específic per a patinets i altres vehicles personals lleugers, amb requisits de certificació, registre i identificació i amb cobertures mínimes significatives.

El propietari i el conductor d'aquests vehicles assumeixen responsabilitats clares, tant pel risc creat com per l'obligació d'assegurament, i el Consorci de Compensació d'Assegurances reforça el seu paper com a fons de garantia i estén la seva intervenció als danys personals causats per vehicles personals lleugers no assegurats, desconeguts, robats o vinculats a entitats asseguradores insolvents. Els accidents amb vianants i la concurrència amb assegurances de llar o de responsabilitat civil familiar se situen en un nou context, en el qual l'acció directa del perjudicat i el procediment d'oferta motivada d'indemnització adquireixen protagonisme.

Per a la pràctica jurídica, aquest nou marc exigeix identificar amb precisió quins vehicles s'han d'assegurar, distingir entre vehicle de motor i vehicle personal lleuger, analitzar la responsabilitat del propietari i del conductor, valorar la intervenció del Consorci i gestionar la coordinació entre diferents pòlisses d'assegurança. La mobilitat personal deixa de ser un espai marginal i s'integra plenament en el sistema de responsabilitat civil i assegurança obligatòria, amb implicacions directes per a patinets, bicicletes elèctriques i altres mitjans de micromobilitat que ja formen part del paisatge urbà quotidià.

Alburquerque AbogadosAnna Montserrat

Veure totes les publicacions relacionades

Publicacions relacionades

El que es va callar en el primer plet ja no es pot al·legar en el segon. Cosa jutjada i preclusió davant la reobertura d'un acord comunitari

Una societat propietària d'un habitatge va voler discutir per segona vegada, nou anys després, si la prohibició estatutària d'ús turístic del seu edifici li era aplicable. Ho va intentar amb un embolcall nou, impugnant el que s'havia dit en una junta posterior i recolzant-se en una sentència administrativa que havia obtingut entremig. El jutjat va apreciar l'excepció de cosa jutjada que va plantejar aquest despatx d'advocats de Barcelona en defensa de la comunitat de propietaris, va acordar el sobreseïment del procediment en la mateixa audiència prèvia i va imposar les costes a la demandant. El plet va acabar sense judici.

Llegir-ne més

Intel·ligència artificial i assegurances el 2026: tarifació, discriminació algorítmica i noves obligacions regulatòries

L'entrada en aplicació general del Reglament europeu d'Intel·ligència Artificial el 2 d'agost de 2026 marca un punt d'inflexió en l'ús de sistemes algorítmics en la contractació i la tarifació d'assegurances, especialment en vida i salut. Aquests sistemes es consideren d'alt risc i queden sotmesos a requisits estrictes de governança, qualitat de dades, transparència, supervisió humana i ciberseguretat, tot i que part de les obligacions per als sistemes de l'annex III s'ha ajornat fins al 2 de desembre de 2027. El marc s'articula, a més, amb el RGPD i amb la Llei Orgànica de protecció de dades, i amb criteris d'EIOPA sobre ètica i fiabilitat de la IA, la qual cosa planteja qüestions molt actuals sobre segmentació de l'assegurat, explicabilitat de decisions automatitzades, discriminació algorítmica, rebuig de la cobertura i responsabilitat quan la decisió asseguradora deriva d'un algoritme.

Llegir-ne més

Intel·ligència artificial i gestió jurídica en massa: què es pot automatitzar i què ha de continuar decidint un advocat

La intel·ligència artificial pot millorar substancialment la gestió de grans volums de documents i expedients, però la seva utilitat depèn de distingir entre automatitzar tasques i delegar decisions jurídiques. Classificar informació, detectar incidències o preparar esborranys pot aportar eficiència; valorar la prova, assumir riscos o definir una estratègia continua exigint supervisió i criteri professional.

Llegir-ne més

Reclamacions massives i accions col·lectives: dues maneres diferents d'afrontar un mateix problema jurídic

Que centenars o milers de persones es vegin afectades per un mateix problema no significa necessàriament que hi hagi una única controvèrsia col·lectiva. Identificar quines qüestions són comunes i quines necessiten una anàlisi individual resulta essencial per decidir entre una gestió coordinada de reclamacions, una estratègia col·lectiva o una combinació de totes dues.

Llegir-ne més

Gestió jurídica en massa: tecnologia, traçabilitat i control de grans volums de procediments

Gestionar grans carteres jurídiques exigeix poder conèixer tant la situació global dels assumptes com la història precisa de cada expedient. La tecnologia permet automatitzar tasques i controlar grans volums, però només una correcta estructuració de la informació, unida a la supervisió professional, garanteix traçabilitat, coherència i veritable control jurídic.

Llegir-ne més

Períodes de carència i clàusules sorprenents en l'assegurança de vida: fins on arriba l'art. 3 LCS després de la STS 531/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 531/2026, de 9 d'abril, qualifica com a clàusula limitativa dels drets de l'assegurat una estipulació de carència de 90 dies per a la cobertura d'infart de miocardi en una assegurança de vida, en considerar-la sorprenent respecte d'una cobertura expressament contractada. En ser limitativa, la clàusula ha de complir les exigències de l'article 3 de la Llei de Contracte d'Assegurança: destacat especial i acceptació específica per escrit. La resolució ofereix una ocasió idònia per revisar la frontera entre clàusules delimitadores, limitatives i lesives, un dels principals focus de litigació en l'àmbit assegurador.

Llegir-ne més

La data del sinistre en les assegurances de vida i invalidesa: malaltia, incapacitat i declaració de l'INSS després de la STS 283/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 283/2026, de 23 de febrer, torna sobre una qüestió clau en les assegurances de vida amb cobertura d'invalidesa: quan s'ha de situar la data del sinistre si la malaltia es manifesta i es tracta durant la vigència de la pòlissa, però la declaració administrativa d'incapacitat permanent es produeix després d'extingir-se el contracte. La Sala considera decisiu que, d'acord amb la pòlissa i amb les circumstàncies mèdiques, la patologia irreversible determinant de la invalidesa s'hagués manifestat durant la cobertura, de manera que la posterior resolució de l'INSS no resulta necessàriament determinant. El criteri té un alt potencial litigiós en relació amb la vigència temporal de l'assegurança, l'impagament de primes, les malalties preexistents, la tensió entre realitat mèdica i declaració administrativa i les assegurances de vida vinculades a préstecs hipotecaris.

Llegir-ne més
Veure totes les publicacions relacionades