Litigació

Som advocats especialitzats en litigació. Des del 1992 hem intervingut en més de 20 000 procediments judicials en defensa dels interessos patrimonials d'empreses i particulars davant els jutjats i tribunals de Barcelona, de Catalunya i de la resta del territori nacional.

Quan el conflicte no es pot resoldre de manera negociada, l'experiència processal pren tot el seu valor. Més de trenta anys d'exercici ens permeten analitzar amb rigor la posició jurídica del client, anticipar els riscos, valorar la prova i dirigir cada procediment amb criteri, perspectiva i sentit pràctic. Per dissenyar una estratègia eficaç no n'hi ha prou amb conèixer el procediment; cal dominar el dret que regeix el conflicte. El nostre profund coneixement del dret civil patrimonial estatal i català ens permet abordar cada litigi des d'aquesta doble vessant substantiva i processal.

Estratègia abans del litigi

Entenem que la millor defensa dels interessos del client no sempre passa per acudir als tribunals. Abans d'iniciar un procediment, explorem les possibilitats d'assolir una solució mitjançant la negociació, la mediació, la conciliació o la transacció, i valorem els avantatges, els riscos, el cost i el temps de cada alternativa. Ara bé, quan la via negociada s'esgota, la preparació esdevé determinant perquè cada procediment requereix una estratègia pròpia. Analitzem les fortaleses i les debilitats de cada posició, les pretensions que es poden exercitar, les excepcions oposables, la prova disponible i els diferents escenaris processals abans d'adoptar les decisions fonamentals del litigi.

La direcció lletrada comprèn totes les fases del procediment, incloses les actuacions prèvies, la demanda o la contestació, les mesures cautelars quan escaiguin, l'estratègia probatòria, l'audiència prèvia, el judici, els recursos i l'execució de la resolució obtinguda. Cada assumpte compta amb un advocat responsable que coneix de primera mà l'expedient i participa en la definició i l'execució de l'estratègia. La comunicació directa amb el client i una valoració jurídica clara de les diferents alternatives formen part de la nostra manera d'entendre la litigació com un servei de boutique.

Dret civil patrimonial i dret civil català

Una part essencial de la litigació civil i mercantil neix de relacions de contingut patrimonial, com els contractes, les obligacions, la propietat, la responsabilitat civil, les relacions societàries, els arrendaments, les successions o les garanties. Per això, la nostra especialització en dret civil patrimonial és la base de la nostra pràctica processal. L'estratègia d'un litigi no es pot separar del dret substantiu que determina la posició de les parts. Abans de decidir com plantejar un procediment, cal conèixer amb precisió el dret aplicable, la posició jurídica del client, els fets que s'han d'acreditar i la prova requerida per fer-ho.

A Catalunya, aquesta anàlisi exigeix, a més, conèixer a fons el dret civil català i les seves institucions pròpies quan resulten aplicables al conflicte. La integració del coneixement substantiu i processal, un dels trets que distingeixen la nostra pràctica, ens permet afrontar els litigis patrimonials amb una visió de conjunt.

Experiència en litigació civil i mercantil

La nostra experiència abasta, entre d'altres, els conflictes derivats de contractes i obligacions, com les accions de nul·litat, compliment, resolució i rescissió contractual, les reclamacions de quantitat, els incompliments contractuals, la manca de conformitat, el sanejament per evicció i vicis ocults, la rescissió per lesió ultra dimidium i les controvèrsies relatives a contractes de distribució, agència, franquícia i concessió. La nostra pràctica inclou també accions de defensa del dret de propietat, divisió de cosa comuna, accions possessòries i de retracte, arrendaments urbans, propietat horitzontal i controvèrsies relacionades amb els immobles i amb el procés constructiu.

En matèria de responsabilitat civil, intervenim en conflictes de responsabilitat contractual i extracontractual, professional i mèdica, així com en reclamacions per productes defectuosos, per danys derivats de la construcció i per accidents de circulació.

En l'àmbit societari i mercantil dirigim procediments d'impugnació d'acords socials, conflictes entre socis, responsabilitat d'administradors i consellers, competència deslleial i controvèrsies relacionades amb la propietat industrial.

Intervenim, a més, en litigis successoris sobre la validesa i la interpretació de disposicions testamentàries, llegítimes, declaracions d'hereus i accions de petició i partició d'herència.

Comptem igualment amb una àmplia experiència en l'execució de resolucions judicials i altres títols executius, reclamacions dineràries, execucions hipotecàries i procediments adreçats a fer efectius els drets reconeguts al client.

Publicacions

MASC i desnonament: criteris jurisprudencials sobre el contingut, la forma i el termini

Des del 3 d'abril de 2025, la Llei Orgànica 1/2025 ha introduït, amb caràcter general, un requisit de procedibilitat consistent en la realització prèvia d'una activitat negociadora o d'un mitjà adequat de solució de controvèrsies en els processos declaratius civils. En matèria d'arrendaments urbans, aquesta exigència ha generat problemes pràctics rellevants: identitat entre la reclamació extrajudicial i la demanda, acreditació de l'intent negociador, relació amb el requeriment que impedeix l'enervació, articulació en les reclamacions de rendes i en els desnonaments per expiració del termini contractual. A Catalunya, alguns òrgans judicials, com ara la Secció Civil de l'Audiència Provincial de Girona, han començat a perfilar criteris sobre el contingut, la forma i el termini del MASC exigible en els desnonaments, i configuren un nou mapa de pressupòsits processals de les accions arrendatícies.

Llegir-ne més

El que es va callar en el primer plet ja no es pot al·legar en el segon. Cosa jutjada i preclusió davant la reobertura d'un acord comunitari

Una societat propietària d'un habitatge va voler discutir per segona vegada, nou anys després, si la prohibició estatutària d'ús turístic del seu edifici li era aplicable. Ho va intentar amb un embolcall nou, impugnant el que s'havia dit en una junta posterior i recolzant-se en una sentència administrativa que havia obtingut entremig. El jutjat va apreciar l'excepció de cosa jutjada que va plantejar aquest despatx d'advocats de Barcelona en defensa de la comunitat de propietaris, va acordar el sobreseïment del procediment en la mateixa audiència prèvia i va imposar les costes a la demandant. El plet va acabar sense judici.

Llegir-ne més

Fins on pot limitar un professional la seva pròpia responsabilitat? Clàusules d'exoneració, honoraris i autonomia de la voluntat després de la STS 949/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 949/2026, de 18 de juny, analitza un contracte de serveis professionals d'un despatx d'advocats que limitava la responsabilitat màxima del professional a l'import dels honoraris percebuts. La Sala declara la nul·litat de la clàusula, no perquè es tracti de condicions generals davant d'un consumidor, sinó per la seva incompatibilitat amb els principis estructurals del contracte i amb la funció indemnitzatòria de la responsabilitat contractual, fins i tot en un context de contractació professional negociada. El Tribunal qüestiona que el mateix prestador pugui determinar indirectament el seu sostre de responsabilitat mitjançant els honoraris, que la limitació operi amb independència de la gravetat de l'incompliment i que pugui arribar a buidar de contingut l'obligació d'indemnitzar. Encara que el cas es refereix a advocats, la doctrina és projectable a auditors, assessors fiscals, enginyers, consultors i altres prestadors de serveis professionals.

Llegir-ne més

Herències, dependència i influència indeguda. Qui pot ser afavorit en testament després de la Llei catalana 13/2026

La Llei 13/2026 introdueix una reforma de gran abast en el règim d'inhabilitat successòria del Codi Civil de Catalunya i en modifica l'article 412‑5 per preveure expressament la posició de qui ha exercit suports formalitzats de caràcter representatiu i per reforçar les cauteles respecte de cuidadors, residències i prestadors de serveis assistencials afavorits pel causant. Aquesta reforma se situa en la confluència entre el nou model de suports a la capacitat, la protecció davant la influència indeguda i la necessitat de preservar la llibertat de testar de persones grans o en situació de dependència. Per a la pràctica privada, l'impacte és immediat en testaments atorgats per persones que viuen en residències, reben cures particulars o compten amb assistents, i obre un camp de litigiositat potencial al voltant de conflictes d'interessos, rendició de comptes i impugnació per legitimaris.

Llegir-ne més

Treballs encarregats sense contracte vàlid: què pot cobrar el contractista de l'Administració

La contractació irregular per part d'Administracions Públiques, especialment mitjançant encàrrecs verbals o contractes nuls per infracció de la normativa de contractació, planteja un conflicte clàssic entre la interdicció de la contractació al marge de la llei i la necessitat d'evitar l'enriquiment injust de l'Administració que ha rebut i aprofitat la prestació. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 15 de juny de 2026, Secció Quarta, recurs de cassació 9117/2024, delimita amb precisió la compensació procedent en aquests supòsits: el contractista pot recuperar el cost efectiu de la prestació, incloent-hi l'Impost sobre el Valor Afegit que no hagi pogut recuperar, però no les despeses generals ni el benefici industrial propis d'un contracte vàlidament adjudicat. A més, no s'aplica automàticament el règim d'interessos de demora de la Llei 3/2004, de lluita contra la morositat en les operacions comercials, sinó l'interès legal previst en la Llei General Pressupostària. La qüestió resulta especialment rellevant per a contractistes municipals i entitats públiques que, a la pràctica, continuen rebent treballs sense cobertura contractual adequada.

Llegir-ne més

Més enllà dels terminis de la LOE: responsabilitat contractual d'arquitectes i legitimació de les comunitats després de la STS 860/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 860/2026, de 4 de juny, aborda un supòsit en què una comunitat de propietaris exercita conjuntament accions de responsabilitat decennal de la Llei d'Ordenació de l'Edificació i accions contractuals de l'article 1101 del Codi Civil contra arquitecte superior i arquitecte tècnic. Les accions LOE contra els tècnics estaven prescrites, però el Tribunal Suprem confirma que això no elimina necessàriament la via contractual i reconeix la legitimació de la comunitat per exercitar les accions que originàriament corresponien a la cooperativa promotora. La resolució relativitza l'obstacle de l'article 1257 CC davant d'adquirents successius i comunitats de propietaris i permet aclarir la diferència entre terminis de garantia de la LOE, prescripció de l'article 18 LOE i prescripció de l'acció contractual.

Llegir-ne més

Notificacions electròniques administratives: com es compten els deu dies per entendre-les rebutjades

La generalització de les notificacions electròniques ha convertit el còmput de terminis en un element crític de la relació entre ciutadans, empreses i Administracions Públiques. La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, estableix en l'article 43.2 que, quan la notificació electrònica sigui obligatòria o hagi estat expressament escollida per l'interessat, s'entendrà rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició sense que s'accedeixi al seu contingut. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 12 de juny de 2026, en línia amb la crònica oficial de la Sala per al bienni 2025–2026, aclareix per primera vegada que aquests deu dies naturals es compten des de l'endemà d'aquell en què la notificació es posa a disposició de l'interessat a la seu electrònica o a l'adreça electrònica habilitada única. Transcorregut el termini sense accés, la notificació s'entén rebutjada i comencen a computar-se els terminis de recurs. La decisió té conseqüències directes per a empreses, professionals i ciutadans obligats a relacionar-se electrònicament amb l'Administració i reforça la importància de controlar regularment les bústies electròniques.

Llegir-ne més

Retribució d'administradors: una irregularitat mercantil no converteix automàticament la despesa en no deduïble

La deduïbilitat fiscal de les retribucions d'administradors ha estat tradicionalment un terreny de fricció entre societats i Administració tributària, especialment quan la remuneració no s'ajusta de manera estricta a les exigències de la Llei de Societats de Capital. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 18 de maig de 2026 (Sala del Contenciós‑Administratiu, Secció Segona, recurs de cassació 8019/2023) consolida la doctrina iniciada per la STS 1053/2024, de 13 de juny, i aclareix que una irregularitat mercantil, com ara la manca d'aprovació per la junta general de l'import màxim de la remuneració anual dels administradors, no és suficient per si sola per convertir la despesa en no deduïble a l'empara de l'article 15.f de la Llei 27/2014, de l'Impost sobre Societats. Quan els serveis són reals, la remuneració ha estat satisfeta i comptabilitzada i hi ha correlació amb l'activitat empresarial, l'Administració no pot negar la deducció simplement invocant un incompliment formal societari. La qüestió passa a ser què ha de documentar la societat per acreditar la realitat i necessitat de la despesa i en quins supòsits l'Administració encara pot rebutjar-la legítimament.

Llegir-ne més
Veure totes les publicacions relacionades