Herències, dependència i influència indeguda. Qui pot ser afavorit en testament després de la Llei catalana 13/2026
La Llei 13/2026 introdueix una reforma de gran abast en el règim d'inhabilitat successòria del Codi Civil de Catalunya i en modifica l'article 412‑5 per preveure expressament la posició de qui ha exercit suports formalitzats de caràcter representatiu i per reforçar les cauteles respecte de cuidadors, residències i prestadors de serveis assistencials afavorits pel causant. Aquesta reforma se situa en la confluència entre el nou model de suports a la capacitat, la protecció davant la influència indeguda i la necessitat de preservar la llibertat de testar de persones grans o en situació de dependència. La Llei 13/2026 es va publicar al DOGC el 4 d'agost de 2026 i entra en vigor el 4 de febrer de 2027, de manera que el seu nou règim encara no resulta aplicable. Per a la pràctica privada, l'efecte serà rellevant des d'aquesta data en testaments atorgats per persones que viuen en residències, reben cures particulars o compten amb assistents, i obre un camp de litigiositat potencial al voltant de conflictes d'interessos, rendició de comptes i impugnació per legitimaris.
1.La inhabilitat successòria en el règim anterior i la seva funció preventiva
L'article 412‑5 CCCat, en la seva redacció anterior, configurava un catàleg de persones inhàbils per succeir per raó de la seva intervenció en l'atorgament de l'instrument successori o de la seva relació amb el testador en la seva darrera malaltia. Es consideraven inhàbils el notari autoritzant, el seu cònjuge o convivent i els seus parents pròxims, els testimonis, els facultatius, els experts i els intèrprets que intervinguessin en l'atorgament, el religiós que hagués assistit el testador durant la seva darrera malaltia i el tutor abans de l'aprovació dels comptes definitius de la tutela, llevat que fos parent pròxim. L'apartat segon afegia una cautela específica per a persones físiques o jurídiques i cuidadors que prestessin serveis assistencials, residencials o de naturalesa anàloga al causant en virtut d'una relació contractual, i permetia que fossin afavorits en la successió només si aquesta s'ordenava en testament notarial obert o en pacte successori. La funció d'aquestes inhabilitats era clarament preventiva: evitar la captació de la voluntat del testador per part de persones que, per la seva posició de confiança o de dependència, poguessin influir indegudament en les seves disposicions.
La jurisprudència catalana i estatal havia interpretat aquestes normes de manera restrictiva, i n'havia subratllat el caràcter excepcional i la finalitat de protecció de la llibertat de testar. El Tribunal Suprem, en la sentència de 8 d'abril de 2016, va analitzar la inhabilitat del religiós i de la comunitat religiosa que gestiona una residència, distingint entre assistència espiritual i assistència assistencial i contractual, i va concloure que la inhabilitat no s'aplicava quan la relació era principalment assistencial i el testament s'atorgava en escriptura notarial oberta. L'Audiència Provincial de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havien insistit que la inhabilitat no es podia estendre analògicament a altres professionals, com ara els advocats, llevat que intervinguessin formalment en l'atorgament com a experts en el sentit tècnic del precepte.
2.La Llei 13/2026 i la nova inhabilitat successòria d'assistents, representants i cuidadors
La Llei 13/2026, publicada al DOGC el 4 d'agost de 2026 i amb entrada en vigor el 4 de febrer de 2027, modifica l'article 412‑5 CCCat per adaptar-lo al nou sistema de suports i per reforçar la protecció davant la influència indeguda en contextos de dependència. La reforma preveu expressament la posició de qui hagi exercit un suport formalitzat de caràcter representatiu, és a dir, de qui, en virtut d'una mesura de suport formalitzada judicialment o notarialment, hagi assumit funcions de representació en l'esfera personal o patrimonial del causant. La lògica és clara: qui ha tingut poder per actuar en nom de la persona amb suports, gestionant-ne els béns o les decisions, es troba en una posició de potencial conflicte d'interessos si resulta afavorit en la successió.
La nova redacció del precepte incorpora, al costat de les categories tradicionals d'inhàbils, referències específiques a assistents, representants i cuidadors que hagin exercit suports formalitzats. Es reforcen les cauteles respecte de residències, entitats prestadores de serveis assistencials i cuidadors particulars, de manera que la possibilitat que siguin afavorits en testament se sotmet a condicions més estrictes, com ara l'exigència de testament notarial obert, l'absència de conflicte d'interessos i, si escau, la rendició de comptes prèvia. La finalitat continua sent preventiva, però s'adapta al nou context en què la discapacitat i la dependència es gestionen mitjançant suports, no mitjançant incapacitació.
3.Suports representatius, conflicte d'interessos i successió
El nou sistema de suports distingeix entre mesures d'assistència, que complementen l'actuació de la persona, i mesures representatives, en què l'assistent o el curador assumeix la representació en determinats actes. La Llei 13/2026 considera que els qui han exercit suports representatius es troben en una posició especialment delicada en matèria successòria. Si el representant ha gestionat el patrimoni del causant, ha decidit sobre les seves despeses, inversions i donacions, i ha intervingut en l'organització de la seva vida quotidiana, el risc que influeixi en les seves disposicions testamentàries en benefici propi és evident.
La reforma de l'article 412‑5 CCCat pot establir que l'assistent o representant que hagi exercit suports representatius sigui inhàbil per succeir el causant, llevat que es compleixin determinades condicions, com ara l'aprovació dels comptes de la seva gestió, l'absència de conflicte d'interessos i l'ordenació de la successió en testament notarial obert amb judici reforçat de capacitat i d'absència d'influència indeguda. La inhabilitat pot ser absoluta, i impedir qualsevol atribució successòria, o relativa, i limitar la possibilitat de ser afavorit als supòsits en què es tracti de parents pròxims o de disposicions d'escassa entitat.
El conflicte d'interessos esdevé el criteri central. La normativa sobre suports ja exigeix que, quan hi hagi conflicte d'interessos entre la persona amb suports i el seu assistent o representant, es nomeni un defensor judicial per a l'acte concret. La reforma successòria estén aquesta lògica a l'àmbit testamentari: si l'assistent o representant és beneficiari potencial de la successió, la seva intervenció en el procés d'atorgament del testament ha de ser acuradament controlada, i la seva posició com a hereu o legatari es pot veure limitada per la inhabilitat.
4.Cuidadors, residències i prestadors de serveis assistencials
La reforma reforça també les cauteles respecte de cuidadors, residències i prestadors de serveis assistencials. L'apartat segon de l'article 412‑5 CCCat ja establia que les persones físiques o jurídiques i els cuidadors que en depenguessin, que haguessin prestat serveis assistencials, residencials o de naturalesa anàloga al causant en virtut d'una relació contractual, només podien ser afavorits en la successió si aquesta s'ordenava en testament notarial obert o en pacte successori. La Llei 13/2026 pot ampliar aquesta previsió i introduir requisits addicionals, com ara l'exigència que el notari verifiqui l'absència d'influència indeguda, la transparència en la relació contractual i la rendició de comptes de la gestió econòmica.
A la pràctica, això afecta directament les residències de gent gran, els centres de dia, els serveis d'atenció domiciliària i els cuidadors particulars. La possibilitat que el causant institueixi hereva la residència on viu, o l'entitat que li presta serveis assistencials, se sotmet a un escrutini més intens. El notari ha de valorar si la disposició respon a una voluntat lliure i agraïda, o si pot ser fruit de pressió, dependència o captació de voluntat. La inhabilitat successòria actua com a barrera davant de disposicions que afavoreixin els qui es troben en posició de poder sobre la persona dependent.
5.Impugnació per legitimaris, rendició de comptes i prova de la influència indeguda
La nova inhabilitat successòria d'assistents, representants i cuidadors obre un camp de litigiositat potencial al voltant de la impugnació de testaments per legitimaris. Els fills, descendents i altres legitimaris poden qüestionar disposicions que afavoreixin assistents, representants o cuidadors, tot al·legant la inhabilitat de l'article 412‑5 CCCat, l'existència d'influència indeguda o la manca de capacitat natural del causant. La prova se centrarà en la relació de dependència, en la posició de poder del beneficiari, en la intervenció en el procés d'atorgament i en la gestió del patrimoni.
La rendició de comptes dels assistents i representants esdevé una peça clau. La normativa de suports exigeix que els qui han gestionat el patrimoni de la persona amb suports retin comptes de la seva actuació, i l'aprovació d'aquests comptes pot ser condició perquè s'aixequi la inhabilitat successòria. Si els comptes revelen irregularitats, apropiacions indegudes o decisions contràries a l'interès de la persona, la inhabilitat es reforça i la impugnació del testament es veu facilitada. Fins i tot en absència d'irregularitats, la mera posició de poder pot justificar l'aplicació de la inhabilitat.
La influència indeguda, com a categoria jurídica, adquireix protagonisme. La impugnació es pot basar en el fet que l'assistent, representant o cuidador ha induït el causant a atorgar, revocar o modificar el testament al seu favor, aprofitant la seva situació de dependència. L'article 412‑3 CCCat ja preveu la indignitat successòria de qui ha induït el causant de manera maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament o li ho ha impedit, i la reforma pot reforçar la connexió entre indignitat i inhabilitat en contextos de suports i de cures.
6.Responsabilitat notarial i pràctica preventiva
La responsabilitat notarial s'intensifica en aquest nou context. El notari ha de ser especialment diligent quan el testament afavoreix assistents, representants o cuidadors, o residències i entitats assistencials. Ha de verificar la capacitat natural del causant, l'absència d'influència indeguda, la transparència en la relació de suport o de cura i la idoneïtat dels suports utilitzats. Ha de reflectir en l'escriptura les circumstàncies rellevants, com ara la presència o absència de l'assistent en l'atorgament, la intervenció de facultatius, l'existència de mesures de suport i la rendició de comptes.
Per a la pràctica privada, la reforma exigeix una estratègia preventiva. En testaments atorgats per persones grans, residents en centres o amb cuidadors particulars, convé analitzar acuradament la posició dels potencials beneficiaris, valorar l'existència de suports representatius i anticipar possibles conflictes d'interessos. La planificació successòria haurà de tenir en compte la inhabilitat successòria d'assistents, representants i cuidadors, tot evitant disposicions que puguin ser impugnades posteriorment i dissenyant solucions que respectin la voluntat del causant sense vulnerar les cauteles legals.
7.Conclusió
La reforma de l'article 412‑5 CCCat per la Llei 13/2026, en introduir una nova inhabilitat successòria d'assistents, representants i cuidadors i reforçar les cauteles respecte de residències i prestadors de serveis assistencials, respon a la necessitat de protegir la llibertat de testar en contextos de dependència i de suports. Herències, dependència i influència indeguda esdevenen un triangle central del dret successori català, en què la posició dels qui han exercit suports representatius o cures se sotmet a un escrutini reforçat. Per a la pràctica privada, l'impacte es produirà quan la reforma entri en vigor, el 4 de febrer de 2027, en testaments de persones grans i dependents, i aconsella des d'ara una atenció especial als conflictes d'interessos, a la rendició de comptes i a la responsabilitat notarial, en un marc en què l'autonomia de la persona amb suports s'ha de conjugar amb la protecció davant la captació de la seva voluntat.
