Herències i successions

Assessorem en la planificació i l'execució de successions i en la resolució dels conflictes que poden sorgir entre hereus, legitimaris, legataris i altres persones amb drets sobre una herència.

Planificar una successió no consisteix únicament a atorgar testament. Exigeix conèixer la composició del patrimoni, determinar quins drets s'han de respectar, ordenar les atribucions i anticipar-ne les conseqüències civils, patrimonials i fiscals. La qüestió adquireix una importància especial a Catalunya, que compta amb un dret de successions propi i amb solucions específiques en matèria de testaments, pactes successoris, llegítima, desheretament, fideïcomisos, successió intestada i partició.

La nostra especialització històrica en dret civil patrimonial ens permet abordar la successió més enllà del fenomen hereditari mateix. Darrere d'una herència hi ha immobles, drets reals, participacions societàries, empreses familiars i inversions la transmissió de les quals exigeix comprendre el patrimoni en conjunt. Quan el desacord no es pot resoldre de manera negociada, aquesta especialització s'integra amb la nostra experiència en litigació civil davant els jutjats i tribunals de Barcelona, de Catalunya i de la resta del territori nacional.

Planificació successòria, testaments, pactes successoris i fideïcomisos

Una planificació successòria adequada permet decidir anticipadament com s'ha de transmetre el patrimoni, evitar incerteses i reduir el risc de conflictes futurs entre les persones cridades a succeir. Assessorem en la preparació i la redacció de testaments notarials i hològrafs, codicils i memòries testamentàries, després d'analitzar amb el client l'estructura del seu patrimoni, les seves circumstàncies familiars i els objectius que persegueix.

Aquest assessorament comprèn la institució d'hereu, els llegats i prellegats, les substitucions, les atribucions particulars, la designació de marmessors i administradors patrimonials, les previsions sobre l'administració de determinats béns i, en general, qualsevol disposició que permeti ordenar la successió d'acord amb la voluntat del causant.

La planificació esdevé especialment rellevant quan el patrimoni comprèn una empresa familiar, participacions en societats, immobles o altres actius la divisió dels quals podria comprometre'n la continuïtat o el valor. En aquests casos no n'hi ha prou amb decidir qui succeeix; també cal determinar de quina manera pot produir-se la transmissió i com s'han de coordinar els interessos dels diferents membres de la família.

El dret civil català ofereix en aquest àmbit instruments de gran rellevància, entre els quals hi ha els pactes successoris, que permeten convenir en vida disposicions per causa de mort, com ara la institució d'hereu o les atribucions particulars. El seu caràcter vinculant els diferencia substancialment del testament i exigeix valorar-ne els efectes amb una cura especial abans de formalitzar-los.

Assessorem així mateix en la constitució, la interpretació i l'execució de fideïcomisos. Aquesta institució, de llarga tradició en el dret successori català, permet ordenar transmissions successives de determinats béns i establir un règim jurídic específic entre fiduciari i fideïcomissaris. El Codi Civil de Catalunya regula, a més, mecanismes per protegir la posició d'aquests últims davant d'actuacions que puguin comprometre els béns fideïcomesos.

En tota planificació successòria atenem des del principi les seves conseqüències fiscals. La solució civilment més adequada s'ha d'analitzar també des de la perspectiva tributària, per evitar que una estructura successòria ben concebuda produeixi efectes fiscals no previstos.

Obertura de la successió, herència testada i intestada

Després de la defunció comença una fase en què cal determinar qui té dret a succeir, amb quin títol i amb quin abast. La nostra intervenció comprèn l'obtenció i l'anàlisi dels certificats de defunció, d'últimes voluntats i d'assegurances de vida, la localització i l'estudi del testament o d'altres títols successoris i la identificació d'hereus, legitimaris, legataris i altres persones que puguin tenir drets sobre l'herència. Si hi ha testament, n'analitzem les disposicions en conjunt per precisar-ne l'abast, la posició de cada interessat i la manera d'executar-lo.

Quan una persona mor sense hereu testamentari i s'obre la successió intestada, assessorem en la determinació de les persones cridades a succeir i en la tramitació de la declaració notarial d'hereus ab intestato. El dret català estableix el seu propi ordre de crides i reconeix una posició específica al cònjuge vidu i al convivent en parella estable supervivent, als drets dels quals prestem una atenció especial. En la successió intestada, la seva posició varia segons que concorrin o no amb descendents i pot comprendre, entre altres drets, l'usdefruit universal de l'herència i determinades facultats de commutació.

Intervenim també quan algun dels cridats a una herència demora indefinidament la seva decisió d'acceptar-la o repudiar-la i aquesta incertesa paralitza la successió. El dret català permet que determinades persones interessades instin davant de notari la interpel·lació del cridat perquè es pronunciï dins del termini legal.

Acceptació, inventari, llegats i partició de l'herència

Acceptar una herència és una decisió amb conseqüències patrimonials, que s'ha de prendre després de conèixer tant els actius que la integren com els seus deutes, càrregues i obligacions. Analitzem amb l'hereu la composició de l'herència i les diferents maneres d'acceptar-la, amb una atenció especial als casos en què l'existència o l'abast dels deutes aconsella protegir el seu patrimoni personal. El dret català estableix un règim específic per a l'acceptació a benefici d'inventari. Si l'inventari es forma correctament i concorren els requisits legals, la responsabilitat de l'hereu per les obligacions del causant queda limitada als béns hereditaris i no arriba als seus béns propis.

Assessorem en la formació de l'inventari de l'herència, en la identificació i la valoració d'actius i passius i en l'anàlisi de les disposicions fetes en vida pel causant, així com de la seva possible incidència en la successió. Un cop identificat el patrimoni i determinades les persones que hi tenen drets, abordem la partició. La composició dels lots exigeix atendre no solament el valor econòmic dels béns, sinó també la seva naturalesa, la seva divisibilitat, les seves càrregues, les possibilitats d'adjudicació i la seva relació amb els drets de cada cohereu.

Assessorem i assistim en la negociació entre hereus i en la preparació i la formalització de les escriptures d'acceptació, adjudicació i partició de l'herència, així com en les posteriors actuacions registrals i fiscals. La nostra intervenció comprèn així mateix l'execució i el lliurament de llegats i prellegats i la resolució de les qüestions que puguin sorgir entre hereus i legataris.

La partició és sovint el moment en què afloren les discrepàncies que romanien latents des de l'obertura de la successió. Una valoració diferent d'un immoble, el tractament d'una donació feta en vida, l'atribució de determinats béns o la interpretació del testament poden convertir una operació inicialment consensuada en un conflicte d'una complexitat especial.

Llegítima, desheretament i conflictes successoris

La llegítima és una de les matèries que més controvèrsies successòries generen. En el dret civil català, la llegítima no es configura com una quota de propietat sobre béns concrets de l'herència, sinó com el dret de determinades persones a obtenir un valor patrimonial en la successió. Aquesta configuració permet una flexibilitat més gran en el pagament, però exigeix determinar-ne correctament la quantia, les atribucions imputables i les disposicions fetes pel causant que puguin afectar-ne el càlcul. Assessorem tant els legitimaris que pretenen obtenir el reconeixement i el pagament de la seva llegítima com els hereus que afronten reclamacions de llegítima o del seu suplement.

El desheretament requereix també una anàlisi especialment rigorosa. A Catalunya només es pot fonamentar en les causes previstes en la llei i ha de complir els requisits formals establerts. Una d'aquestes causes és l'absència manifesta i continuada de relació familiar per un motiu exclusivament imputable al legitimari. Si el desheretament s'impugna, la prova de la causa pot convertir-se en una qüestió central.

Els conflictes successoris poden tenir, tanmateix, orígens molt diversos. Intervenim en accions de nul·litat i ineficàcia de testaments i d'altres disposicions successòries, reclamacions de llegítima i del seu suplement, lliurament de llegats, controvèrsies sobre l'acceptació o la repudiació de l'herència, interpretació de disposicions testamentàries, drets de fideïcomissaris i accions de divisió o partició judicial de l'herència. En aquests assumptes procurem determinar primer si hi ha una solució negociada que preservi el valor del patrimoni i eviti que el conflicte prolongui durant anys una situació d'indivisió. La negociació és especialment útil quan el problema no rau en l'existència del dret, sinó en la valoració dels béns o en la manera concreta d'adjudicar-los.

Quan l'acord no és possible, assumim la direcció del procediment judicial. La litigació successòria exigeix dominar el dret que regula l'herència i, alhora, definir una estratègia processal adequada quant a la prova, la valoració patrimonial, la legitimació i els efectes de les pretensions. Aquí pren tot el seu sentit la combinació de la nostra especialització en dret civil patrimonial i la nostra experiència processal, perquè el conflicte successori és, en bona mesura, un conflicte sobre patrimoni.

Fiscalitat successòria

La fiscalitat és inseparable de qualsevol decisió successòria. L'acceptació d'una herència, la manera de practicar la partició, l'adjudicació de determinats béns, les donacions efectuades en vida, els usdefruits o algunes operacions posteriors poden tenir conseqüències tributàries diferents. Per això integrem l'anàlisi fiscal des de l'inici de la successió, i no solament en el moment de presentar l'autoliquidació de l'impost sobre successions i donacions. Una operació civilment possible pot no ser fiscalment neutra. A més, determinats acords entre hereus que s'apartin de les disposicions del causant poden generar conseqüències tributàries pròpies.

Publicacions

Herències, dependència i influència indeguda. Qui pot ser afavorit en testament després de la Llei catalana 13/2026

La Llei 13/2026 introdueix una reforma de gran abast en el règim d'inhabilitat successòria del Codi Civil de Catalunya i en modifica l'article 412‑5 per preveure expressament la posició de qui ha exercit suports formalitzats de caràcter representatiu i per reforçar les cauteles respecte de cuidadors, residències i prestadors de serveis assistencials afavorits pel causant. Aquesta reforma se situa en la confluència entre el nou model de suports a la capacitat, la protecció davant la influència indeguda i la necessitat de preservar la llibertat de testar de persones grans o en situació de dependència. Per a la pràctica privada, l'impacte és immediat en testaments atorgats per persones que viuen en residències, reben cures particulars o compten amb assistents, i obre un camp de litigiositat potencial al voltant de conflictes d'interessos, rendició de comptes i impugnació per legitimaris.

Llegir-ne més

Testar amb suports: la nova capacitat testamentària a Catalunya després de la Llei 13/2026

La Llei 13/2026, de 3 d'agost, suposa una reforma de gran abast del llibre IV del Codi Civil de Catalunya en matèria de successions, amb entrada en vigor prevista per al 4 de febrer de 2027. L'eix de la reforma és la redefinició de la capacitat per testar al voltant de la capacitat natural en el moment de l'atorgament, l'adaptació del judici notarial de capacitat a un model de suports i la regulació específica del testament de persones amb discapacitat sensorial. La reforma s'insereix en el procés general d'adequació del dret civil català al nou paradigma de la discapacitat, centrat en l'autonomia, els suports i l'accessibilitat, i planteja qüestions rellevants sobre la distinció entre capacitat natural i capacitat jurídica, la intervenció de facultatius, la impugnació posterior del testament, la influència indeguda i la responsabilitat notarial.

Llegir-ne més

Herències internacionals el 2026: residència habitual, professio iuris i prova del Dret estranger

Les successions internacionals s'han convertit en un terreny d'alta complexitat tècnica el 2026. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la sentència Isergartler, C‑618/24, de 26 de març de 2026, ha tornat a interpretar de manera àmplia el concepte de successió del Reglament (UE) 650/2012, i n'ha reforçat la vocació de regulació integral. Paral·lelament, una Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 27 d'abril de 2026 ha abordat una herència transfronterera i ha insistit en la correcta determinació de la residència habitual del causant, de la llei successòria aplicable i de la prova del Dret estranger, tot distingint acuradament entre certificat successori europeu i certificats successoris nacionals. Per a Catalunya, la combinació entre Reglament europeu, nacionalitat estrangera, residència a Catalunya i veïnatge civil català afegeix un nivell addicional de complexitat.

Llegir-ne més

Testament hològraf i Impost sobre Successions: la protocol·lització notarial no atura el termini tributari

El testament hològraf és una figura clàssica del Dret civil que exigeix, per desplegar plenament els seus efectes, un tràmit posterior d'adveració i protocol·lització. A la pràctica, molts hereus han entès que aquest tràmit “suspèn” o desplaça el moment en què neix l'obligació de declarar i pagar l'Impost sobre Successions i Donacions. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 27 de gener de 2026, Secció Segona, recurs de cassació 1845/2024, corregeix de manera clara aquesta percepció: quan la protocol·lització del testament hològraf es tramita com a jurisdicció voluntària i no es converteix en un procediment contenciós, l'impost es merita amb la defunció del causant i la protocol·lització posterior no desplaça per si mateixa l'inici del termini de sis mesos per presentar l'autoliquidació. La decisió té conseqüències pràctiques rellevants en termes de recàrrecs, interessos de demora i prescripció, i obliga a distingir entre una simple tramitació notarial o judicial de jurisdicció voluntària i una veritable controvèrsia judicial amb efectes suspensius sobre els terminis.

Llegir-ne més

Crònica d'una marmessoria de realització d'herència: llegar el que no es té

Hi ha testaments que es compleixen signant una escriptura d'acceptació d'herència i repartint el que hi ha. I n'hi ha d'altres que, per poder complir-se, exigeixen abans desmuntar l'estructura societària del causant i treure'n els béns que ell havia llegat a tercers sense ser-ne el propietari. Aquest és el segon cas. El despatx va actuar com a marmessor universal de realització d'herència i va completar l'encàrrec en poc més d'onze mesos, molt per sota del termini que el testador havia fixat. Però el treball que va fer possible aquest resultat no va començar amb la mort del causant, sinó anys abans, el dia en què se'l va ajudar a redactar el seu testament.

Llegir-ne més

Pot una convivència convertir automàticament el supervivent en hereu? La successió intestada de les parelles estables catalanes davant el Tribunal Constitucional

La qüestió d'inconstitucionalitat 8613‑2024, admesa pel Tribunal Constitucional i encara en tramitació, ha col·locat al centre del debat els drets successoris intestats de les parelles de fet catalanes. El model del Codi Civil de Catalunya configura automàticament la parella estable per convivència i atribueix al convivent supervivent la condició d'hereu ab intestato a falta de descendents, i l'equipara al cònjuge vidu. Aquest article analitza l'abast d'aquesta equiparació, els problemes probatoris i d'autonomia personal que suscita, el conflicte entre progenitors i convivent i els possibles efectes d'una eventual declaració d'inconstitucionalitat sobre successions ja obertes, en un context d'alta litigiositat potencial.

Llegir-ne més
Veure totes les publicacions relacionades