Assessorem en la planificació i l'execució de successions i en la resolució dels conflictes que poden sorgir entre hereus, legitimaris, legataris i altres persones amb drets sobre una herència.
Planificar una successió no consisteix únicament a atorgar testament. Exigeix conèixer la composició del patrimoni, determinar quins drets s'han de respectar, ordenar les atribucions i anticipar-ne les conseqüències civils, patrimonials i fiscals. La qüestió adquireix una importància especial a Catalunya, que compta amb un dret de successions propi i amb solucions específiques en matèria de testaments, pactes successoris, llegítima, desheretament, fideïcomisos, successió intestada i partició.
La nostra especialització històrica en dret civil patrimonial ens permet abordar la successió més enllà del fenomen hereditari mateix. Darrere d'una herència hi ha immobles, drets reals, participacions societàries, empreses familiars i inversions la transmissió de les quals exigeix comprendre el patrimoni en conjunt. Quan el desacord no es pot resoldre de manera negociada, aquesta especialització s'integra amb la nostra experiència en litigació civil davant els jutjats i tribunals de Barcelona, de Catalunya i de la resta del territori nacional.
Planificació successòria, testaments, pactes successoris i fideïcomisos
Una planificació successòria adequada permet decidir anticipadament com s'ha de transmetre el patrimoni, evitar incerteses i reduir el risc de conflictes futurs entre les persones cridades a succeir. Assessorem en la preparació i la redacció de testaments notarials i hològrafs, codicils i memòries testamentàries, després d'analitzar amb el client l'estructura del seu patrimoni, les seves circumstàncies familiars i els objectius que persegueix.
Aquest assessorament comprèn la institució d'hereu, els llegats i prellegats, les substitucions, les atribucions particulars, la designació de marmessors i administradors patrimonials, les previsions sobre l'administració de determinats béns i, en general, qualsevol disposició que permeti ordenar la successió d'acord amb la voluntat del causant.
La planificació esdevé especialment rellevant quan el patrimoni comprèn una empresa familiar, participacions en societats, immobles o altres actius la divisió dels quals podria comprometre'n la continuïtat o el valor. En aquests casos no n'hi ha prou amb decidir qui succeeix; també cal determinar de quina manera pot produir-se la transmissió i com s'han de coordinar els interessos dels diferents membres de la família.
El dret civil català ofereix en aquest àmbit instruments de gran rellevància, entre els quals hi ha els pactes successoris, que permeten convenir en vida disposicions per causa de mort, com ara la institució d'hereu o les atribucions particulars. El seu caràcter vinculant els diferencia substancialment del testament i exigeix valorar-ne els efectes amb una cura especial abans de formalitzar-los.
Assessorem així mateix en la constitució, la interpretació i l'execució de fideïcomisos. Aquesta institució, de llarga tradició en el dret successori català, permet ordenar transmissions successives de determinats béns i establir un règim jurídic específic entre fiduciari i fideïcomissaris. El Codi Civil de Catalunya regula, a més, mecanismes per protegir la posició d'aquests últims davant d'actuacions que puguin comprometre els béns fideïcomesos.
En tota planificació successòria atenem des del principi les seves conseqüències fiscals. La solució civilment més adequada s'ha d'analitzar també des de la perspectiva tributària, per evitar que una estructura successòria ben concebuda produeixi efectes fiscals no previstos.
Obertura de la successió, herència testada i intestada
Després de la defunció comença una fase en què cal determinar qui té dret a succeir, amb quin títol i amb quin abast. La nostra intervenció comprèn l'obtenció i l'anàlisi dels certificats de defunció, d'últimes voluntats i d'assegurances de vida, la localització i l'estudi del testament o d'altres títols successoris i la identificació d'hereus, legitimaris, legataris i altres persones que puguin tenir drets sobre l'herència. Si hi ha testament, n'analitzem les disposicions en conjunt per precisar-ne l'abast, la posició de cada interessat i la manera d'executar-lo.
Quan una persona mor sense hereu testamentari i s'obre la successió intestada, assessorem en la determinació de les persones cridades a succeir i en la tramitació de la declaració notarial d'hereus ab intestato. El dret català estableix el seu propi ordre de crides i reconeix una posició específica al cònjuge vidu i al convivent en parella estable supervivent, als drets dels quals prestem una atenció especial. En la successió intestada, la seva posició varia segons que concorrin o no amb descendents i pot comprendre, entre altres drets, l'usdefruit universal de l'herència i determinades facultats de commutació.
Intervenim també quan algun dels cridats a una herència demora indefinidament la seva decisió d'acceptar-la o repudiar-la i aquesta incertesa paralitza la successió. El dret català permet que determinades persones interessades instin davant de notari la interpel·lació del cridat perquè es pronunciï dins del termini legal.
Acceptació, inventari, llegats i partició de l'herència
Acceptar una herència és una decisió amb conseqüències patrimonials, que s'ha de prendre després de conèixer tant els actius que la integren com els seus deutes, càrregues i obligacions. Analitzem amb l'hereu la composició de l'herència i les diferents maneres d'acceptar-la, amb una atenció especial als casos en què l'existència o l'abast dels deutes aconsella protegir el seu patrimoni personal. El dret català estableix un règim específic per a l'acceptació a benefici d'inventari. Si l'inventari es forma correctament i concorren els requisits legals, la responsabilitat de l'hereu per les obligacions del causant queda limitada als béns hereditaris i no arriba als seus béns propis.
Assessorem en la formació de l'inventari de l'herència, en la identificació i la valoració d'actius i passius i en l'anàlisi de les disposicions fetes en vida pel causant, així com de la seva possible incidència en la successió. Un cop identificat el patrimoni i determinades les persones que hi tenen drets, abordem la partició. La composició dels lots exigeix atendre no solament el valor econòmic dels béns, sinó també la seva naturalesa, la seva divisibilitat, les seves càrregues, les possibilitats d'adjudicació i la seva relació amb els drets de cada cohereu.
Assessorem i assistim en la negociació entre hereus i en la preparació i la formalització de les escriptures d'acceptació, adjudicació i partició de l'herència, així com en les posteriors actuacions registrals i fiscals. La nostra intervenció comprèn així mateix l'execució i el lliurament de llegats i prellegats i la resolució de les qüestions que puguin sorgir entre hereus i legataris.
La partició és sovint el moment en què afloren les discrepàncies que romanien latents des de l'obertura de la successió. Una valoració diferent d'un immoble, el tractament d'una donació feta en vida, l'atribució de determinats béns o la interpretació del testament poden convertir una operació inicialment consensuada en un conflicte d'una complexitat especial.
Llegítima, desheretament i conflictes successoris
La llegítima és una de les matèries que més controvèrsies successòries generen. En el dret civil català, la llegítima no es configura com una quota de propietat sobre béns concrets de l'herència, sinó com el dret de determinades persones a obtenir un valor patrimonial en la successió. Aquesta configuració permet una flexibilitat més gran en el pagament, però exigeix determinar-ne correctament la quantia, les atribucions imputables i les disposicions fetes pel causant que puguin afectar-ne el càlcul. Assessorem tant els legitimaris que pretenen obtenir el reconeixement i el pagament de la seva llegítima com els hereus que afronten reclamacions de llegítima o del seu suplement.
El desheretament requereix també una anàlisi especialment rigorosa. A Catalunya només es pot fonamentar en les causes previstes en la llei i ha de complir els requisits formals establerts. Una d'aquestes causes és l'absència manifesta i continuada de relació familiar per un motiu exclusivament imputable al legitimari. Si el desheretament s'impugna, la prova de la causa pot convertir-se en una qüestió central.
Els conflictes successoris poden tenir, tanmateix, orígens molt diversos. Intervenim en accions de nul·litat i ineficàcia de testaments i d'altres disposicions successòries, reclamacions de llegítima i del seu suplement, lliurament de llegats, controvèrsies sobre l'acceptació o la repudiació de l'herència, interpretació de disposicions testamentàries, drets de fideïcomissaris i accions de divisió o partició judicial de l'herència. En aquests assumptes procurem determinar primer si hi ha una solució negociada que preservi el valor del patrimoni i eviti que el conflicte prolongui durant anys una situació d'indivisió. La negociació és especialment útil quan el problema no rau en l'existència del dret, sinó en la valoració dels béns o en la manera concreta d'adjudicar-los.
Quan l'acord no és possible, assumim la direcció del procediment judicial. La litigació successòria exigeix dominar el dret que regula l'herència i, alhora, definir una estratègia processal adequada quant a la prova, la valoració patrimonial, la legitimació i els efectes de les pretensions. Aquí pren tot el seu sentit la combinació de la nostra especialització en dret civil patrimonial i la nostra experiència processal, perquè el conflicte successori és, en bona mesura, un conflicte sobre patrimoni.
Fiscalitat successòria
La fiscalitat és inseparable de qualsevol decisió successòria. L'acceptació d'una herència, la manera de practicar la partició, l'adjudicació de determinats béns, les donacions efectuades en vida, els usdefruits o algunes operacions posteriors poden tenir conseqüències tributàries diferents. Per això integrem l'anàlisi fiscal des de l'inici de la successió, i no solament en el moment de presentar l'autoliquidació de l'impost sobre successions i donacions. Una operació civilment possible pot no ser fiscalment neutra. A més, determinats acords entre hereus que s'apartin de les disposicions del causant poden generar conseqüències tributàries pròpies.