01.La llei i la seva entrada en vigor
La Llei 13/2026, de 3 d'agost, de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones, es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 9722, de 4 d'agost de 2026. Segons la seva disposició final novena, entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació, és a dir, el 4 de febrer de 2027.
El seu article únic dona nova redacció a tot el títol II del llibre segon, que passa a denominar-se “Institucions de protecció i de suport a la persona”. El capítol I queda reservat a les persones menors d'edat, amb la tutela, la guarda de fet i la protecció en cas de desemparament. El capítol II, completament nou, regula els suports a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones majors d'edat. El capítol III regula la defensa judicial, comuna a menors i majors, i el capítol IV, la protecció patrimonial, amb el patrimoni protegit i l'administració especial dels béns donats o heretats. La llei deroga el Decret llei 19/2021, de 31 d'agost, i les seves disposicions finals adapten nombrosos preceptes dels altres llibres del Codi, entre els quals diversos de dret de successions.
02.Els antecedents
El punt de partida és l'article 12 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, de 13 de desembre de 2006, que reconeix a aquestes persones capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida. En el dret estatal, la Llei 8/2021, de 2 de juny, va suprimir la incapacitació judicial i va substituir la tutela dels majors d'edat per un sistema de mesures de suport. L'article 250 del Codi civil enumera aquestes mesures, que són les voluntàries, la guarda de fet, la curatela i el defensor judicial, i el seu article 269 només permet que el curador assumeixi la representació “en els casos excepcionals en què resulti imprescindible per les circumstàncies de la persona amb discapacitat” i per a actes concrets que la resolució judicial ha de precisar.
Catalunya s'hi va adaptar amb el Decret llei 19/2021, de 31 d'agost, vigent des del 3 de setembre de 2021. Com recorda el preàmbul de la nova llei, aquell decret llei va comportar “la derogació de la tutela i la curatela de persones majors d'edat i de la potestat parental prorrogada i rehabilitada” i va convertir en la mesura central de suport l'assistència, que el llibre segon ja regulava des de 2010 i que des d'aleshores es pot constituir judicialment o, com a novetat, en escriptura pública. Era una regulació de mínims, i la seva disposició final segona va ordenar al Govern que presentés un projecte de llei per disposar d'una regulació completa. Aquesta llei és la 13/2026.
Convé precisar, per tant, el seu abast. La Llei 13/2026 no suprimeix la tutela ni la curatela dels majors d'edat, que a Catalunya no es poden constituir des de 2021. El que fa és construir el sistema complet de suports que el decret llei només va esbossar, suprimir la curatela residual dels menors emancipats, que es recondueix a la defensa judicial, i abandonar per als majors d'edat la figura de la guarda de fet, que substitueix pels suports no formalitzats. Sí que afecta, en canvi, les tuteles i curateles constituïdes abans de 2021 que encara no s'han revisat, com veurem en tractar el règim transitori.
03.Els principis del nou règim
L'article 222-1 formula el principi del qual parteix tot el capítol:
“1. Tota persona té dret a accedir a suports individualitzats i adaptats a la seva situació per a prendre decisions amb efectes jurídics en condicions d'igualtat. 2. El fet de disposar de suports en la presa de decisions no comporta cap limitació de la capacitat jurídica de la persona.”
La llei ordena les respostes de menor a major intensitat. Primer, les mesures d'accessibilitat universal; si no n'hi ha prou, els ajustos raonables; i només si tampoc no són suficients, el suport (article 222-2). El suport pot consistir a ajudar a manifestar una voluntat ja formada, a ajudar a prendre la decisió o a intervenir en la “configuració de la voluntat”, que l'article 222-4.4 defineix com donar conformitat a l'acte quan s'exigeix com a requisit d'eficàcia o actuar en nom o per compte de la persona si el suport inclou la representació.
Al nostre parer, aquest és un tret característic de la llei catalana enfront de l'estatal. El Codi civil presenta la representació com una cosa excepcional dins de la curatela. La Llei 13/2026 regula la representació com una modalitat més de l'assistència, tot i que subsidiària de les altres segons el seu preàmbul, i situa l'excepcionalitat, en la via judicial, en la limitació permanent de les facultats de la mateixa persona. És una opció més realista per a la pràctica i, ben aplicada, no menys respectuosa amb l'autonomia.
La voluntat de la persona determina l'establiment, el contingut, l'exercici i l'abast del suport, amb dos límits que fixa l'article 222-6.1. Que sigui una voluntat lliure d'influències indegudes o de situacions d'abús, i que no resulti d'una circumstància que limiti el ple coneixement de la seva situació i les seves necessitats amb greu risc per a la persona o per a tercers, o d'una condició que la porti a negar aquesta situació i afecti el seu discerniment. Només en aquests casos, o si és impossible conèixer la voluntat, i sempre que calgui prendre una decisió amb efectes jurídics que concerneixi la persona, l'autoritat judicial ha d'establir de manera motivada el suport necessari, fins i tot sense el seu consentiment (article 222-6.2).
04.Els suports no formalitzats
L'ajuda que presten les famílies sense cap títol, que fins ara s'enquadrava en la guarda de fet, passa a anomenar-se suport no formalitzat. L'article 222-11 el defineix així:
“Els suports no formalitzats són aquells en què una persona, sense tenir un suport formalitzat, ajuda, aconsella i fa actes de tràmit sempre que aquests no comportin un canvi significatiu en la forma de vida de la persona o no siguin d'especial rellevància econòmica. El suport s'ha de formalitzar sempre que es tracti de la realització d'actes o tràmits amb entitats financeres, autoritats judicials, registres i notaris.”
La segona frase és, al nostre parer, la de més impacte pràctic de tota la llei. En el règim estatal, l'article 264 del Codi civil permet al guardador de fet sol·licitar prestacions econòmiques a favor de la persona i fer sense autorització judicial actes sobre béns d'escassa rellevància econòmica que no tinguin un significat personal o familiar especial. La llei catalana, en canvi, no distingeix per quanties quan l'acte es fa davant d'una entitat financera. Des del 4 de febrer de 2027, el fill que, sense ser cotitular del compte ni tenir autorització o poder de la seva mare, gestiona al banc els seus comptes, encara que sigui per a pagaments corrents, necessitarà un suport formalitzat, sigui un poder preventiu o una assistència. La llei concep, a més, aquests suports com a provisionals, perquè es presten “mentre no es constitueix el suport formalitzat que estableix la llei” (article 222-5.3).
Creiem, no obstant això, que la regla s'ha de llegir en relació amb l'article 222-4.3, que inclou entre les activitats de suport informar la persona, ajudar-la a comprendre els actes jurídics i les seves conseqüències i facilitar-li que arribi a acords amb tercers. El que exigeix formalització és que qui presta el suport faci l'acte o el tràmit davant l'entitat, no que ajudi la persona perquè sigui ella qui actuï. L'autoritat judicial pot requerir en qualsevol moment a qui presta un suport no formalitzat que informi i reti comptes (article 222-12.4), i qui el presta de manera continuada està legitimat per demanar la constitució judicial d'assistència (article 222-36.2).
05.Els mandats i poders preventius
Els suports preventius són els que la persona constitueix preveient que els pugui necessitar. Poden adoptar la forma d'un contracte de mandat o d'un poder (article 222-15), sempre en escriptura pública, i amb eficàcia immediata o diferida (article 222-18). En els d'eficàcia diferida, l'atorgant pot preveure com s'acredita la necessitat del suport, fins i tot mitjançant acta notarial amb informe pericial. A falta de previsió, la persona apoderada pot fixar l'inici del seu comès sota la seva responsabilitat, i ha d'informar sense dilació els qui supervisen. L'atorgament de tot suport preventiu, les seves modificacions i la seva extinció s'han d'inscriure en el Registre civil i en el Registre de nomenaments tutelars no testamentaris i de suports a la capacitat jurídica, i en aquests registres també hi ha de constar l'activació dels d'eficàcia diferida (article 222-26.2).
La regla que més afectarà la redacció dels poders és la de l'article 222-19.4:
“En els poders preventius, resten excloses l'autocontractació i l'atribució de facultats de disposició a títol gratuït, o de garantia personal o real, llevat que sigui per a actes concrets que han de constar en el poder.”
Un poder general, per ampli que sigui, no permetrà donar ni avalar. Si el poderdant vol que el seu apoderat pugui, per exemple, fer regals als néts o garantir el préstec hipotecari d'un fill, ho ha de dir expressament. El mateix passa amb l'autocontractació, de manera que el fill apoderat no podrà comprar al seu pare un immoble ni contractar amb si mateix en nom seu sense una previsió expressa. I l'exclusió de les garanties no distingeix entre deute propi i aliè, de manera que, al nostre parer, abasta també la hipoteca de l'habitatge del poderdant per finançar les seves pròpies despeses, que a més exigeix sempre la facultat expressa d'hipotecar (article 569-29.3).
La llei exigeix “actes concrets” sense definir-los. Es pot sostenir que n'hi ha prou amb una categoria d'actes suficientment delimitada en el seu objecte, el seu destinatari i la seva quantia, perquè la finalitat de la norma és evitar l'abús i no impedir la planificació. Però l'argument sistemàtic hi juga en contra, perquè quan el mateix llibre segon admet categories ho diu expressament, com en els articles 221-3.2 i 211-12.2, que parlen de “diversos actes de la mateixa naturalesa”. Mentre no hi hagi criteri judicial, el més prudent és identificar cada acte amb la màxima precisió possible.
A això s'hi sumen tres salvaguardes obligatòries. La primera és la supervisió, que l'article 222-54.2 imposa en els mandats i poders preventius llevat que la persona apoderada sigui el cònjuge o convivent en parella estable, un descendent o un ascendent. La segona és la relació de béns, crèdits, deutes i càrregues que s'ha d'annexar a l'escriptura o formalitzar abans de començar a gestionar el patrimoni, de la qual només es pot eximir quan la persona apoderada és l'única descendent de primer grau (article 222-52.2 i 3). La tercera és el retiment de comptes anual, o per períodes de fins a tres anys si així s'ha establert, en tot suport formalitzat amb facultats de gestió patrimonial (article 222-58). Convé preveure també què passa si l'apoderat és el cònjuge o la parella, perquè el suport s'extingeix per la separació, el divorci o la ruptura de la parella estable si no consta la voluntat contrària del poderdant (article 222-25.1.e).
La llei deixa aquí dues qüestions que caldrà resoldre. La primera, la relació entre el retiment anual i el seu lliurament. L'article 222-58 imposa el retiment anual, però l'article 222-60.1 disposa que en els suports preventius i en les assistències notarials, si no s'ha previst el contrari, la informació i els comptes es donen a la persona poderdant o assistida i als qui supervisen “a sol·licitud d'elles mateixes”. Al nostre parer, l'obligació de portar i tancar els comptes de cada període existeix sempre, perquè l'article 222-61.1 en fixa el retiment en els sis mesos següents al tancament, i el seu lliurament depèn que es demani, llevat que el títol disposi una altra cosa. Els supervisors han de comunicar a l'autoritat judicial qualsevol retard injustificat o irregularitat que no s'hagi esmenat a temps. La segona, com es combina aquesta relació de béns amb l'inventari formal que l'article 222-52.1 exigeix, amb les regles de la tutela, en tot suport amb facultats de representació d'abast general en l'àmbit patrimonial. Al nostre parer, l'apartat 2 és la regla especial dels suports preventius i de les assistències notarials, però un poder general encaixa també en l'apartat 1, i el dubte pesa sobre qui l'accepta.
06.L'assistència i les seves tres modalitats
L'assistència és el suport formalitzat que es presta a una persona major d'edat perquè exerceixi la seva capacitat jurídica, en l'àmbit personal, en el patrimonial o en tots dos, per a un assumpte concret o de manera continuada (article 222-27). Es pot constituir per acord notarial o judicialment, i la via judicial només és procedent si el suport preventiu o l'assistència notarial existents són insuficients o no funcionen adequadament (article 222-28.2).
L'article 222-29 distingeix tres modalitats. La d'acompanyament consisteix a aconsellar, i en l'assistència notarial és la que es presumeix si no s'ha qualificat la modalitat (article 222-33.4). La de cooperació exigeix la conformitat de l'assistent per a l'eficàcia dels actes en els àmbits que es fixin expressament. La de representació es regula així:
“3. L'assistència de representació faculta l'assistent per actuar en nom o per compte de la persona assistida. L'assistència de representació no limita les facultats de la persona assistida d'actuar per si mateixa, tret que s'hagi establert altrament d'una manera expressa en l'acord notarial o en la resolució judicial que la constitueix. L'assistència judicial de representació que inclou limitacions de caràcter permanent a les facultats d'actuació de la persona assistida és excepcional, i només es pot referir a tipus d'actes o de béns determinats.”
La diferència amb el règim vigent és notable. L'article 226-4.3, en la redacció del Decret llei 19/2021, només permet a l'autoritat judicial, en casos excepcionals, determinar “els actes concrets” en què l'assistent pot representar. La nova llei regula la representació com una de les tres modalitats d'assistència, compatible amb el fet que la persona continuï actuant per si mateixa, tot i que el preàmbul la qualifica de subsidiària respecte de les altres dues. El que l'article 222-29.3 declara excepcional és l'assistència judicial de representació que limita de manera permanent les facultats de la persona, i aquesta limitació mai no pot ser general, perquè tan sols pot referir-se a tipus d'actes o de béns determinats. En l'assistència notarial de representació, l'escriptura ha d'expressar si comporta una autolimitació de les facultats de la persona i si l'assistent necessita autorització per a determinats actes (article 222-33.6). És una figura singular, perquè la limitació procedeix de la mateixa persona, i per això la llei l'envolta de garanties.
La principal és l'acta prèvia, obligatòria en tota assistència notarial llevat de la d'acompanyament (article 222-32). En aquesta acta el notari acredita que l'assistència respon a la voluntat, les preferències i els desitjos de la persona i que aquesta en coneix prou l'abast i les conseqüències. S'hi poden incorporar els informes pluridisciplinaris que es considerin necessaris i, si l'assistència és de representació, s'hi ha d'incorporar un inventari de béns, llevat que es limiti a béns identificats. L'escriptura s'atorga a continuació del tancament de l'acta, davant el mateix notari, i ha de designar els qui supervisen, perquè la supervisió és obligatòria en les assistències notarials de cooperació i de representació, llevat que l'assistent sigui el cònjuge o convivent, un descendent o un ascendent (articles 222-32.4, 222-33.3 i 222-54.2). L'acta té també una funció d'intimitat, perquè l'escriptura d'assistència que circularà en el trànsit jurídic no necessita al·ludir a la condició personal que la va motivar. Qualsevol persona major d'edat pot, a més, designar en escriptura pública, sense acta prèvia, qui s'ha de nomenar amb preferència si un dia es constitueix judicialment l'assistència (article 222-35).
D'això se'n segueix que l'assistència notarial, com el poder preventiu, l'atorga la mateixa persona i exigeix que comprengui el que fa. Quan ja no ho pot comprendre, la via és la judicial. En aquesta via, la sol·licitud ha d'incloure un pla d'assistència, amb les persones proposades, l'abast i les funcions de l'assistència, el règim de comunicació amb la persona assistida, les propostes per millorar la seva autonomia, les salvaguardes i, si escau, la remuneració (article 222-37). L'assistència es pot sol·licitar també per a menors no emancipats de més de disset anys si s'acredita que necessitaran suport en arribar a la majoria d'edat, i és eficaç des d'aquell moment (article 222-36.1).
07.Les salvaguardes comunes
La secció cinquena reuneix les garanties, moltes de les quals són les que tradicionalment acompanyaven els càrrecs tutelars. Només poden prestar suport les persones físiques que no incorrin en causa d'ineptitud i les persones jurídiques sense ànim de lucre que tinguin aquesta finalitat, i aquestes últimes no ho poden fer si presten a la persona serveis assistencials, residencials, laborals o anàlegs en virtut d'un contracte, llevat que l'autoritat judicial ho autoritzi excepcionalment per les seves necessitats (article 222-48). La regla és diferent de la de l'article 250 del Codi civil, que no admet excepcions però abasta qualsevol persona, física o jurídica, que presti aquests serveis.
Qui presta el suport ha d'actuar amb lleialtat i amb la diligència d'una persona raonable, i respon dels danys causats per l'incompliment d'aquests deures, amb una acció que prescriu als tres anys del retiment final de comptes (article 222-8). Si el suport inclou l'àmbit personal, l'assistent ha d'informar, a més, dels canvis rellevants en la salut, la residència i la situació personal i familiar de la persona assistida, amb la mateixa periodicitat que els comptes (article 222-59).
Els suports judicials es revisen d'ofici cada tres anys, però si és previsible que no hi haurà canvis substancials l'autoritat judicial pot limitar-se a ordenar la revisió quan sorgeixin circumstàncies noves (article 222-47.1), sense el màxim de sis anys que avui fixen l'article 226-2.6 i, en el dret estatal, l'article 268 del Codi civil. L'article 222-58, dedicat als comptes, conserva, però, una referència a un termini de revisió superior “que no ha d'excedir els sis anys”, cosa que obre el dubte de si aquest límit subsisteix. Les assistències notarials es revisen en els terminis fixats en l'escriptura, que no poden excedir els tres anys, mitjançant compareixença davant notari de la persona assistida, de l'assistent i dels qui supervisen (article 222-47.3).
Hi ha un canvi que convé destacar. Amb el Decret llei 19/2021, l'article 226-6 aplica a l'assistència les regles de la tutela en allò que no s'oposin al seu règim propi, cosa que permet entendre aplicable, entre d'altres, l'exigència d'autorització judicial per als actes de més transcendència. Amb la Llei 13/2026, aquesta autorització només serà necessària si així ho disposa la persona en constituir el suport o l'autoritat judicial, que han d'especificar els actes d'entre els de l'article 221-45.1 (article 222-53.1). En els suports voluntaris, la persona pot atribuir aquesta autorització als qui supervisen. Els actes fets sense l'autorització necessària són anul·lables en el termini de quatre anys des del seu atorgament.
08.La validesa dels actes
L'article 222-62.1 aporta seguretat al trànsit jurídic:
“1. Els actes jurídics duts a terme amb la intervenció d'un suport formalitzat dins l'àmbit de les seves funcions no es poden anul·lar únicament per raó de la condició personal que va donar lloc a la constitució del suport.”
L'acte celebrat sense la conformitat de l'assistent en l'assistència de cooperació, o infringint les limitacions d'un suport representatiu, el pot impugnar l'assistent, la mateixa persona assistida i els seus successors, tot i que l'assistent també pot confirmar els actes fets sense la seva intervenció (article 222-29.2). L'acte celebrat amb conflicte d'interessos, abús o influència indeguda de qui presta el suport només es pot impugnar si l'altra part coneixia o havia de conèixer aquestes circumstàncies. En tots dos casos el termini és de quatre anys des de l'atorgament de l'acte (article 222-62). Per als notaris, les entitats financeres i les contraparts, la conseqüència és clara. Comprovar l'existència i l'abast del suport formalitzat, i la seva inscripció, serà la millor protecció davant d'una impugnació posterior. La llei afegeix una protecció per a la mateixa persona, perquè la prescripció de les seves pretensions se suspèn mentre no pugui actuar per si mateixa i no tingui els suports que necessita, i també entre ella i qui li presta suport, mentre aquest es manté (article 121-16, lletres b i g).
09.Els efectes en la successió
La reforma abasta també el dret de successions. Per testar n'hi ha prou amb la capacitat natural en el moment de l'atorgament (article 421-4), i el notari pot requerir la intervenció de dos facultatius per apreciar-la (article 421-9). En canvi, per atorgar un pacte successori cal poder actuar per si mateix sense necessitat de suports, llevat que la persona sigui només afavorida i no se li imposi cap càrrega (article 431-4). Les persones amb un suport formalitzat accepten i repudien l'herència amb la intervenció, si escau, dels seus suports (article 461-9.1), gaudeixen de ple dret del benefici d'inventari (article 461-16) i, si se les interpel·la perquè acceptin o repudiïn i no contesten, s'entén que accepten a benefici d'inventari (article 461-12.4).
La llei crea, a més, una inhabilitat per succeir. Qui ha exercit un suport formalitzat representatiu no pot succeir per les disposicions que la persona que rep el suport faci durant la vigència del suport, llevat que sigui ascendent, descendent, cònjuge o convivent en parella estable, o germà, o que s'aprovi el retiment final de comptes dins de termini (article 412-5.1.e). I els qui, en virtut d'un contracte, hagin prestat al causant serveis assistencials o residencials, inclosos els cuidadors que en depenen, només poden ser afavorits en testament notarial obert o en pacte successori (article 412-5.2).
La substitució exemplar s'adapta al nou sistema. El nou article 425-10 només permet que l'ordenin els ascendents d'una persona legitimària “si aquesta té constituït un suport amb funcions representatives”. Exigeix, a més, que l'ascendent li deixi la llegítima i que la persona substituïda no hagi atorgat ni atorgui després cap pacte successori ni acte d'última voluntat, i l'article 425-13 deixa sense efecte la substitució en cessar el suport formalitzat representatiu.
10.El règim transitori
La disposició transitòria segona és la que afectarà més persones de manera immediata. Les tuteles, curateles i potestats parentals prorrogades o rehabilitades constituïdes abans del Decret llei 19/2021 i encara no revisades es mantenen en els termes fixats per l'autoritat judicial, però s'han d'exercir d'acord amb els principis dels suports. Es poden revisar a petició de la persona o de qui exerceix el càrrec en qualsevol moment, i la revisió s'ha de fer en el termini d'un any des de la sol·licitud. Si ningú no la demana, l'autoritat judicial l'ha de fer, d'ofici o a instància del ministeri fiscal, en el termini de tres anys des de l'entrada en vigor de la llei, és a dir, com a màxim el 4 de febrer de 2030. En el mateix expedient, la persona pot demanar autorització per substituir la mesura judicial per una assistència notarial, i la mesura continua vigent fins que, un cop atorgada l'escriptura, el notari en doni compte a l'autoritat judicial i aquesta la deixi sense efecte. Les persones declarades pròdigues i els seus curadors poden demanar en qualsevol moment l'extinció de la curatela. La disposició transitòria primera estableix un règim equivalent per a les assistències constituïdes abans de 2021.
Segons la disposició transitòria quarta, els poders preventius atorgats abans del 4 de febrer de 2027 continuen subjectes, pel que fa als seus efectes i al seu exercici, a les normes anteriors, tot i que l'autoritat judicial, d'ofici o a instància de persona legitimada, i el poderdant poden exigir el retiment periòdic de comptes o altres mesures de control. La regla atén la data d'atorgament, de manera que també un poder d'eficàcia diferida atorgat abans i activat després seguirà el règim anterior. La disposició transitòria tercera manté l'eficàcia de les delacions fetes per la mateixa persona per al cas de modificació judicial de la capacitat, que s'aplicaran si es demana el nomenament judicial de qui l'hagi d'assistir.
Especial atenció mereix la disposició transitòria cinquena. Les substitucions exemplars atorgades abans de l'entrada en vigor de la llei només mantenen la seva validesa i eficàcia si compleixen els requisits formals i de contingut dels articles 425-10 a 425-13 en la seva nova redacció. La combinació amb la disposició transitòria segona té una conseqüència que no ha de passar desapercebuda. Al nostre parer, si la revisió d'una tutela anterior a 2021 sobre un fill legitimari conclou en una assistència sense funcions representatives, la substitució exemplar que haguessin ordenat els seus pares quedarà sense efecte.
11.Les qüestions que la llei deixa obertes
A les que ja hem assenyalat, que són l'abast de la formalització exigida en els actes amb entitats financeres, el grau de concreció dels actes gratuïts i de garantia, el lliurament dels comptes, l'inventari dels poders generals i la subsistència del límit de sis anys per revisar els suports judicials, se n'hi sumen tres més.
La primera és el règim de les assistències constituïdes entre el 3 de setembre de 2021 i el 4 de febrer de 2027. La disposició transitòria primera només abasta les anteriors al Decret llei i la segona, les tuteles, curateles i potestats prorrogades o rehabilitades. Al nostre parer, a aquestes assistències se'ls aplicarà directament la nova llei des de la seva entrada en vigor, cosa que planteja si les notarials de cooperació o de representació necessitaran supervisors, si s'hauran de revisar davant notari en un termini màxim de tres anys i quina modalitat tenen les que es van constituir sense qualificar-la.
La segona és si un poder preventiu atorgat pel mateix legitimari és un suport amb funcions representatives als efectes de la substitució exemplar. L'article 222-17 defineix el poder preventiu com un suport que faculta per actuar en nom del poderdant, i l'article 222-5.2 el qualifica de suport formalitzat, de manera que la resposta literal és afirmativa. Es pot defensar el contrari si s'atén que la substitució exemplar protegeix qui no pot testar, i l'existència d'un poder no ho acredita. Al nostre parer, la qüestió acabarà als tribunals, i qui ordeni avui una substitució exemplar l'ha de tenir en compte.
La tercera és l'aplicació territorial. L'article 9.6 del Codi civil sotmet les mesures de suport a la llei de la residència habitual de la persona, i l'article 16.1 estén les normes de dret internacional privat als conflictes entre els drets civils espanyols amb la particularitat que la llei personal és la del veïnatge civil. Al nostre parer, aquesta particularitat no desplaça la residència habitual, perquè l'article 9.6 no es remet a la llei personal, i la Llei 13/2026 s'aplicarà a les persones amb residència habitual a Catalunya, amb independència del seu veïnatge civil. Aquest mateix article 16.1 és, però, el suport de la tesi contrària. I l'article 9.6, en preveure el canvi de residència a un altre Estat, atén la llei de la nova residència, de manera que, al nostre parer, un poder atorgat a Catalunya per qui després es trasllada a una altra comunitat autònoma passarà a regir-se per una altra llei, amb regles diferents, per exemple, sobre les donacions i les garanties.
12.Què convé fer abans del 4 de febrer de 2027
Per a qui vol planificar el seu propi futur, el poder preventiu continua sent l'instrument més eficaç. Qui l'atorgui abans del 4 de febrer de 2027 quedarà subjecte, pel que fa als seus efectes i al seu exercici, al règim anterior, que no imposa la supervisió ni el retiment anual de comptes de la nova llei, tot i que l'autoritat judicial els podrà exigir. Qui l'atorgui després haurà de preveure expressament els actes gratuïts, de garantia i d'autocontractació que vulgui permetre i, si l'apoderat no és un familiar dels que la llei eximeix, designar qui el supervisi. En tots dos casos convé incloure-hi instruccions clares, substituts i mesures de control, i valorar una designació preventiva d'assistent.
Per a les famílies que avui ajuden una persona gran sense cap títol, la reforma exigeix actuar. Si aquesta ajuda inclou operacions bancàries, tràmits registrals o notarials o la intervenció en procediments judicials, convé formalitzar-la com més aviat millor, mitjançant un poder preventiu o una assistència notarial si la persona pot comprendre'n l'abast i atorgar-los, o mitjançant una assistència judicial si ja no pot.
Per als qui exerceixen una tutela o una curatela constituïda abans de 2021, convé demanar-ne la revisió, que permet dissenyar un suport a la mida de la persona. Des del 4 de febrer de 2027 permetrà, a més, si la persona ho vol i l'autoritat judicial ho autoritza, substituir la mesura judicial per una assistència notarial. Si els pares han ordenat una substitució exemplar, cal valorar abans com afectarà el resultat de la revisió la seva eficàcia.
I per als qui hagin ordenat en el seu testament una substitució exemplar, a la vista de la disposició transitòria cinquena convé revisar el testament. Pot ser que la substitució deixi de ser eficaç si la persona substituïda no arriba a tenir constituït un suport representatiu, i convé valorar amb el testador alternatives com la substitució fideïcomissària o l'administració especial dels béns del capítol IV.
Veure totes les publicacions relacionades
