Quina diferència hi ha entre un document privat i un de públic?
El document públic és el que autoritza un notari o un altre funcionari competent, com ara una escriptura notarial. El privat és el que signen les parts pel seu compte, sense notari. Entre els qui el signen, un contracte privat obliga igual que una escriptura. La diferència és en la prova i en els efectes davant d'altres persones. L'escriptura prova per si sola qui va signar i quan, també davant de tercers, permet inscriure al Registre de la Propietat i, si recull un deute, demanar-ne el cobrament al jutjat sense un judici previ.
Alburquerque Abogados
Què prova cadascun
A Catalunya, com a la resta d'Espanya, aquestes regles són les del Codi civil comú i la Llei d'Enjudiciament Civil.
L'escriptura pública prova, fins i tot davant de tercers, el fet que la motiva i la seva data. Davant dels qui la signen i dels seus hereus, prova a més les declaracions que hi van fer. El notari identifica els qui signen, jutja si tenen capacitat, els informa i comprova que el contracte s'ajusta a la llei. El que l'escriptura prova és que es van fer aquestes declaracions, no que siguin certes. Si diu que el preu ja es va pagar, es pot demostrar el contrari amb altres proves.
El document privat fa prova plena en un judici si la persona a qui perjudica no nega que sigui autèntic. Si ho nega, qui el presenta ho ha de provar, per exemple amb un informe pericial sobre la signatura. A més, davant de tercers la seva data només compta des que s'incorpora o s'inscriu en un registre públic, des que mor un dels signants o des que es lliura a un funcionari per raó del seu ofici.
Que un notari legitimi les signatures d'un document privat, és a dir, que doni fe de qui les ha posades, no el converteix en públic. El notari no dona fe del seu contingut.
El que només dona l'escriptura
- La inscripció al Registre de la Propietat, que només admet escriptures públiques, sentències i altres documents autèntics. Sense la inscripció, qui compra un pis amb un document privat queda exposat davant de tercers.
- El cobrament directe d'un deute. La còpia de l'escriptura que s'expedeix amb caràcter executiu permet demanar al jutjat l'execució, per exemple l'embargament de béns del deutor, sense un judici previ. Amb un document privat, abans cal reclamar al jutjat i obtenir una resolució que condemni a pagar.
- La validesa dels contractes que la llei exigeix fer en escriptura pública, com ara la donació d'un immoble o la hipoteca.
Passar de privat a públic
Si un contracte per al qual la llei demana escriptura, com ara la compravenda d'un pis, es va signar en privat, qualsevol de les parts pot exigir a l'altra que l'elevi a escriptura pública, és a dir, que signi el mateix contracte davant notari. Si s'hi nega, se li pot demanar per escrit i, si no hi ha acord, demandar-la perquè el jutge l'obligui a fer-ho, després d'intentar una negociació com exigeix en general la llei.
L'escriptura té el cost que fixa l'aranzel dels notaris i, segons el contracte, pot comportar a més l'impost d'actes jurídics documentats.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.