Quins drets dona una servitud de pas? Es pot posar una tanca o una porta? Quan es perd?

Una servitud de pas dona dret a passar per la finca d'un altre per on i com digui el títol que la va crear, normalment una escriptura o una sentència. A Catalunya només neix d'aquest títol, així que haver passat durant anys no dona dret a continuar passant. El propietari de la finca per on es passa hi pot posar una tanca o una porta si això no impedeix ni dificulta el pas, per exemple perquè dona una clau al titular. La servitud es perd, entre altres causes, si no s'usa durant deu anys.

Alburquerque Abogados

José Manuel Alburquerque

Quins drets dona

El Codi civil de Catalunya diu que les servituds només neixen d'un títol, voluntari o forçós. Cap no s'adquireix pel pas del temps. Per això el primer és llegir l'escriptura i demanar una nota simple, el resum que dona el Registre de la Propietat de qui és la finca i quines càrregues té, per veure si hi consta la servitud. A partir d'aquí:

  • El titular pot passar pel lloc i de la manera que digui el títol. Ho ha de fer de la manera més útil per a la seva finca i menys molesta per a la del veí. No pot eixamplar el camí ni fer-lo servir per a més del que permet el títol.
  • Les obres per fer i conservar el camí les paga el titular, llevat que el títol digui una altra cosa. Si el pas també és útil per al propietari de la finca per on es passa, aquest contribueix a les despeses en proporció.
  • Si una finca no té sortida a un camí públic, o la que té no és suficient, el seu propietari pot exigir al veí que li doni pas, pagant-li una indemnització. És la servitud forçosa.

Amb el Codi civil, que regeix a la major part de la resta d'Espanya, la servitud de pas tampoc no s'adquireix amb els anys.

Posar una tanca o una porta

El codi català prohibeix al propietari de la finca per on es passa fer obres que perjudiquin o dificultin el pas. Per això:

  • Pot posar una tanca a la seva finca o una porta al camí si el titular pot continuar passant com abans, per exemple perquè li dona una clau o un comandament.
  • No pot tancar el pas, estrènyer-lo ni posar-hi obstacles. Si ho fa, el titular li pot exigir que el deixi com estava i, si no hi ha acord, demandar-lo, després d'intentar negociar com exigeix la llei.
  • Si el pas tal com és li resulta excessivament gravós, pot demanar que es canviï de lloc o de forma, pagant ell el canvi, sempre que el pas continuï sent igual d'útil.

El Codi civil també permet tancar les finques, però sense perjudici de les servituds que tinguin.

Quan es perd

Segons el codi català, la servitud s'extingeix, entre altres causes:

  • Si no s'usa durant deu anys. Es compten des que consta que es va deixar d'usar o des que el propietari de l'altra finca va fer alguna cosa que impedia el pas. Per això, si li tanquen el pas, no deixi passar els anys sense reclamar.
  • Si es perd del tot una de les dues finques o si el pas esdevé impossible. En aquest últim cas no reneix encara que després torni a ser possible passar.
  • Per les causes que extingeixen qualsevol dret real, per exemple si el titular hi renuncia.

Si la servitud està inscrita, per esborrar-la del Registre cal l'acord del titular en escriptura o una sentència. Qui digui que no s'ha usat en deu anys ho haurà de provar. Amb el Codi civil, cal que passin vint anys sense ús.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.