Quina diferència hi ha entre la nul·litat i l'anul·labilitat d'un contracte?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

El contracte nul no ha estat mai vàlid, perquè li falta un requisit, com ara el consentiment, l'objecte o la causa, o perquè va contra una llei que no admet pacte en contrari. L'anul·lable reuneix tots els requisits i és vàlid, però té un defecte, com haver-se signat per error, amb engany o sota intimidació, que permet a la persona perjudicada demanar que s'anul·li. La nul·litat la pot al·legar qualsevol persona que hi tingui interès i no caduca, mentre que l'anul·lació només la pot demanar la persona protegida i en un termini de quatre anys. Un cop declarada l'una o l'altra, cada part ha de retornar el que va rebre. El contracte nul A Catalunya, com a la major part de la resta d'Espanya, la nul·litat i l'anul·labilitat les regula el Codi civil comú, perquè el Codi civil de Catalunya no té regles generals sobre aquestes qüestions. És nul, per exemple: El contracte al qual falta el consentiment, l'objecte o la causa, com ara la venda d'una cosa que no existeix ni pot arribar a existir o per un preu que no es pot determinar. El que té una causa il·lícita. El que va contra una norma imperativa o prohibitiva, és a dir, que no admet pacte en contrari, llevat que la mateixa norma prevegi una altra conseqüència. La venda simulada, que se signa només per aparentar, per exemple perquè els creditors no trobin béns. El contracte nul no produeix efectes des del principi. El jutge pot apreciar la nul·litat encara que ningú no l'al·legui, el contracte no es pot confirmar i l'acció perquè es declari no caduca. Tot i així, convé no esperar, perquè mentre no es declari l'altra part pot actuar com si el contracte fos vàlid. De vegades només és nul·la una clàusula, per exemple una clàusula abusiva en un contracte d'una empresa amb un consumidor. Aleshores es té per no posada i la resta del contracte continua sent vàlida. El contracte anul·lable El contracte anul·lable reuneix els tres requisits, però el consentiment o la capacitat de qui el va signar tenen un defecte. És el cas de l'error important, l'engany, la violència o la intimidació. També el dels contractes d'un menor o d'una persona que va prescindir del suport que necessitava. Les seves diferències amb el nul són aquestes: És vàlid i produeix efectes mentre no s'anul·li. Només pot demanar l'anul·lació la persona a qui la llei protegeix. Qui va enganyar o intimidar no ho pot fer. L'acció caduca als quatre anys. A Catalunya el termini és el mateix. Es pot confirmar, de manera expressa o complint el contracte quan ja es coneix el defecte i ha desaparegut, per exemple quan ha cessat la intimidació. Des d'aleshores ja no es pot anul·lar. El Codi civil comú anomena sovint “acció de nul·litat” l'acció d'anul·lació. El que decideix si un contracte és nul o anul·lable no és la paraula que es faci servir, sinó el defecte que té. Què passa quan es declara Declarada la nul·litat o l'anul·lació, les parts s'han de restituir recíprocament el que van rebre, la cosa amb els seus fruits i el preu amb els seus interessos. Si la cosa no es pot retornar, se'n paga el valor. Hi ha excepcions. El menor i, en alguns casos, la persona que va prescindir del suport només retornen allò amb què es van enriquir. Si el contracte era il·lícit, qui va actuar conscientment pot perdre el que va lliurar.