Quina diferència hi ha entre la resolució d'un contracte i la rescissió?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Un contracte es resol quan una de les parts no compleix i es rescindeix quan, encara que totes dues compleixin, causa un perjudici que la llei no admet. A Catalunya es pot rescindir qualsevol contracte onerós, en què totes dues parts donen alguna cosa, si el que rep una d'elles val menys de la meitat del que lliura o si l'altra es va aprofitar de la seva necessitat, la seva dependència o la seva inexperiència per treure'n un avantatge injust. Hi ha quatre anys des de la signatura per demanar-ho. Amb el Codi civil comú, que regeix a la major part de la resta d'Espanya, no es pot rescindir un contracte entre particulars per un simple preu desproporcionat. A la pràctica es diu de vegades “rescindir” quan el que es fa és resoldre o desistir. La resolució És el remei davant l'incompliment. El contracte era vàlid i equilibrat, però una part no compleix de manera greu i l'altra decideix desfer-lo. Cada part torna el que va rebre i qui va incomplir paga els danys. A Catalunya es regeix pel Codi civil comú, llevat de la compravenda i la permuta, en què el Codi civil de Catalunya permet resoldre amb una simple notificació. La rescissió a Catalunya El codi català permet rescindir la compravenda i els altres contractes onerosos signats des del 2018 en dos casos: Per lesió en més de la meitat. La pot demanar la part que, en signar, va rebre una cosa el valor de mercat de la qual era inferior a la meitat del valor de mercat del que va lliurar, sigui el venedor o el comprador. Per exemple, si un pis val 300.000 euros al mercat i es ven per 140.000, hi ha lesió, perquè la meitat del seu valor són 150.000. Si es ven per 160.000, no n'hi ha. Per avantatge injust. La pot demanar qui, en signar, depenia de l'altra part o hi tenia una relació especial de confiança, estava en una situació de vulnerabilitat econòmica o de necessitat imperiosa, no podia preveure les conseqüències dels seus actes o era manifestament ignorant o inexpert. Cal a més que l'altra part ho sabés o ho hagués de saber, se n'aprofités i obtingués un benefici excessiu o un avantatge manifestament injust. La lesió no compta si el desequilibri s'explica pel risc propi del contracte, com en la venda a canvi d'una renda vitalícia, o perquè es va voler regalar una part. En l'avantatge injust, el jutge pot adaptar el contracte en lloc de rescindir-lo si ho demana el perjudicat. En la lesió, qui en va sortir beneficiat pot evitar la rescissió amb un pagament en diners, més els interessos legals des de la signatura. El termini per demanar-la és de quatre anys des de la signatura i és de caducitat, així que no s'atura amb una simple carta de reclamació. Tampoc no val renunciar-hi en el mateix contracte. Els contractes anteriors al 2018 es regeixen per les normes d'aleshores, més limitades. Fora de Catalunya i quan es diu rescindir sense que ho sigui El Codi civil comú, que regeix a la major part de la resta d'Espanya, no permet rescindir un contracte entre particulars per un simple preu desproporcionat. Només admet la rescissió en casos concrets, com els contractes fets en frau de creditors, quan un deutor ven o regala els seus béns perquè no li'ls embarguin. Aquesta regla del Codi civil comú s'aplica també a Catalunya. A la pràctica, la paraula rescindir es fa servir sovint per a qualsevol forma de posar fi a un contracte. Es parla de rescindir el lloguer quan el propietari el resol perquè el llogater no paga, o quan una de les parts es fa enrere amb unes arres penitencials, que és desistir. El que importa és la causa, perquè en depenen els requisits, els terminis i les conseqüències. La nul·litat i l'anul·labilitat, que afecten els contractes que van néixer amb un defecte, són una altra qüestió.