En quins casos es pot posar fi a un contracte de manera unilateral?

Com a regla, no es pot, perquè un contracte obliga totes dues parts i el seu compliment no pot quedar a la voluntat d'una sola. Es pot quan l'altra part incompleix de manera greu, quan el mateix contracte ho permet o quan no té termini i s'avisa amb una antelació raonable. La llei ho autoritza a més en alguns contractes, com ara l'encàrrec d'una obra, el mandat o certes compres dels consumidors. Qui hi posa fi sense causa passa a incomplir i pot haver d'indemnitzar l'altre.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Els casos generals

  • Si l'altre incompleix de manera greu. És la resolució per incompliment. Només és possible si l'incompliment frustra el contracte. En una compravenda subjecta al Codi civil de Catalunya n'hi ha prou de notificar-la. En els altres contractes també es comunica per escrit. En tots, si l'altre no l'accepta, el jutge decideix si estava justificada.
  • Si el contracte ho permet, amb una clàusula de desistiment o de sortida, o amb unes arres penitencials, que permeten fer-se enrere perdent el que s'ha lliurat o tornant-ne el doble. A Catalunya, les arres només són penitencials si es pacta expressament. La clàusula ha de ser clara, perquè els tribunals la interpreten de manera restrictiva i, en cas de dubte, entenen que no permet sortir.
  • Si el contracte no té termini. Ningú no pot quedar obligat per sempre, així que qualsevol de les parts hi pot posar fi, de bona fe i amb una antelació raonable. Si el talla de cop, pot haver d'indemnitzar el perjudici que causi la manca d'avís.

En casos excepcionals, una força major que impedeix complir pot extingir l'obligació i un canvi extraordinari de les circumstàncies pot portar el jutge a revisar el contracte o, com a últim remei, a resoldre'l.

Els contractes en què la llei ho permet

  • L'encàrrec d'una obra. Qui l'encarrega pot desistir encara que estigui començada, pagant al constructor les seves despeses, la seva feina i el benefici que n'hauria obtingut. Aquesta regla del Codi civil comú regeix també a Catalunya.
  • Els serveis de confiança, com ara els d'un advocat o un assessor. Se sol admetre que el client prescindeixi del professional quan vulgui, pagant-li el que hagi treballat.
  • El mandat, que és l'encàrrec de gestionar un assumpte per compte d'un altre. Segons el codi català, qui fa l'encàrrec el pot revocar en qualsevol moment, comunicant-ho. Qui el rep hi pot renunciar, però si l'encàrrec era per un temps determinat o per a un assumpte concret i hi renuncia sense causa justificada, ha d'indemnitzar.
  • Les compres dels consumidors a distància o fora de la botiga, per exemple per internet o a un venedor que ve a casa. Es pot desistir sense donar raons en catorze dies naturals, llevat d'excepcions com ara els productes fets a mida. En els serveis que es paguen cada mes, com ara un gimnàs o el telèfon, l'empresa no pot posar obstacles desproporcionats per donar-se de baixa, encara que pot ser vàlida una permanència pactada amb una compensació proporcionada.
  • El lloguer d'habitatge o de local, que té les seves pròpies regles. Per exemple, el llogater d'un habitatge se'n pot anar passats sis mesos avisant amb trenta dies d'antelació, però el propietari no pot acabar el contracte abans d'hora llevat dels casos que estableix la llei.

Com fer-ho

  • Comuniqui-ho per escrit, per un mitjà que en deixi constància, expliqui'n la causa i, si el contracte no té termini, doni un preavís raonable.
  • Si la causa és l'incompliment de l'altre, convé haver-li demanat abans per escrit que complís.
  • Posar fi al contracte no esborra el passat. Es paga el que ja s'ha fet i es torna el que s'ha cobrat pel que no es farà.
  • Si no està segur que la causa sigui suficient, assessori's abans. Si no ho era, l'incomplidor passa a ser vostè.

A la major part de la resta d'Espanya s'apliquen les mateixes regles, llevat de la compravenda i el mandat, que allà regula el Codi civil comú.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.