Què diu el Codi civil comú sobre la força major?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

L'article 1105 del Codi civil comú diu que ningú no respon dels esdeveniments que no es podien preveure o que, encara que es preveiessin, eren inevitables, llevat que la llei o el mateix contracte diguin una altra cosa. És la regla de la força major i del cas fortuït, que s'aplica també a Catalunya. Qui l'al·lega ha de provar que el fet va ser imprevisible o inevitable, que no depenia d'ell i que va ser el que li va impedir complir. L'allibera d'indemnitzar els danys, però no li permet quedar-se el que va cobrar pel que no ha pogut fer. El que diu la llei L'article 1105 estableix que, fora dels casos que digui la llei o el contracte, “ningú no respondrà d'aquells esdeveniments que no s'haguessin pogut preveure, o que, previstos, fossin inevitables”. És la norma que s'aplica quan es parla de força major o de cas fortuït, encara que no faci servir aquestes paraules. A Catalunya regeix aquest mateix article, perquè el Codi civil de Catalunya no té una regla general pròpia, tampoc en la compravenda. Perquè alliberi qui no compleix s'han de donar aquestes condicions: Un fet que no es podia preveure o que, previst, no es podia evitar, com ara una inundació, un terratrèmol o un tancament ordenat per l'autoritat. Que sigui aliè a qui l'al·lega. Que sigui la causa real del seu incompliment. Ho ha de provar qui ho al·lega. A la major part de la resta d'Espanya regeix el mateix article. Quan no allibera Si el contracte o la llei posen aquest risc a càrrec de qui havia de complir. Molts contractes tenen una clàusula de força major que diu quins fets compten i què passa en aquest cas, així que convé llegir-la primer. Si qui havia de lliurar una cosa ja estava en mora quan va passar el fet, és a dir, en un retard que ja se li havia reclamat. Des d'aleshores, aquest risc corre a càrrec seu. Si el fet es podia evitar amb una diligència normal. Una avaria previsible de la furgoneta pròpia, la manca de personal o una pujada de preus no són força major. En els deutes de diners. Pagar gairebé mai no esdevé impossible, així que la força major pot explicar un retard, però no allibera de pagar. Què passa amb el contracte Si l'impediment és temporal, el compliment s'ajorna fins que desaparegui. Si el retard deixa el contracte sense sentit, com passa amb el banquet d'un casament, es tracta com a definitiu. Si és definitiu, l'obligació s'extingeix. En els contractes en què totes dues parts s'obliguen, l'altra part tampoc no ha de complir la seva part i pot demanar que li tornin el que va pagar, encara que sense indemnització. Qui no pot complir fa bé d'avisar de seguida l'altre per escrit, explicar-li què ha passat aportant-ne les proves i proposar-li una solució, com ara una data nova. La força major fa impossible complir. Si complir continua sent possible però s'ha tornat molt més onerós per un canvi extraordinari de les circumstàncies, la qüestió és una altra, la de la regla rebus sic stantibus, que en casos excepcionals permet revisar el contracte.