Què és l'acció reivindicatòria i quan procedeix?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

És l'acció amb què el propietari que no té el bé en el seu poder exigeix que l'hi torni qui el posseeix sense dret. Procedeix quan pot provar que n'és el propietari, identifica sense dubtes el bé que reclama i demostra que l'altre el té sense cap títol que valgui davant d'ell. A Catalunya no prescriu, així que es pot exercir encara que hagin passat molts anys, llevat que l'altre hagi adquirit el bé per usucapió. Amb el Codi civil, que regeix a la major part de la resta d'Espanya, la dels immobles prescriu als trenta anys. El que ha de provar el propietari El Codi civil de Catalunya concedeix aquesta acció als propietaris que no posseeixen el bé perquè els el restitueixin. Perquè prosperi, qui reclama ha de provar tres coses: Que n'és el propietari. Serveix qualsevol manera d'adquirir, com ara una compra, una herència o la usucapió. Si la finca està inscrita a nom seu al Registre de la Propietat, es presumeix que és seva, cosa que facilita molt la prova. Que el bé que reclama és exactament el dels seus títols, sense dubtes sobre la seva situació, els seus límits o els seus metres. És el que més falla en les finques, perquè les descripcions antigues sovint no coincideixen amb la realitat. Que l'altre el posseeix sense dret. Si té un contracte de lloguer que val davant del propietari, un usdefruit o un altre dret a posseir-lo, o si l'ha adquirit per usucapió, l'acció no prospera. Si el jutge ordena la devolució, a més es fan els comptes dels fruits, com ara les rendes que hagi produït el bé, de les despeses i dels deterioraments. El resultat depèn de si el posseïdor va actuar de bona fe o de mala fe. La llei impedeix reclamar en alguns casos. Per exemple, davant de qui va comprar de bona fe a qui figurava com a propietari al Registre i va inscriure la seva compra o, si es tracta de béns mobles, davant de qui els va comprar de bona fe en una botiga o en una subhasta pública. Sense termini a Catalunya El codi català diu que l'acció reivindicatòria no prescriu. El propietari pot reclamar el seu bé encara que faci molts anys que no ho fa. El límit és la usucapió. Si una altra persona ha posseït el bé com a propietària durant el temps que marca la llei, vint anys per als immobles i tres per als mobles, ja és seu i l'acció no prospera. El simple retard a reclamar tampoc no li fa perdre l'acció per allò que els tribunals anomenen retard deslleial. Per a això calen, a més, actes del propietari que fessin confiar el posseïdor que ja no reclamaria, com va recordar el Tribunal Suprem el 2026 en la sentència sobre el Pazo de Meirás. Amb el Codi civil, que regeix a la major part de la resta d'Espanya i que el Suprem va aplicar en aquest cas perquè el pazo és a Galícia, l'acció per recuperar un immoble prescriu als trenta anys. Són els mateixos que necessita qui el posseeix sense títol ni bona fe per adquirir-lo per usucapió. Com s'exerceix i quines altres accions hi ha S'exerceix amb una demanda davant el jutjat, després d'intentar, en general, un acord, per exemple amb una proposta per escrit o una mediació. No s'ha de confondre amb altres accions: La negatòria, quan algú no li pren el bé però li pertorba l'ús, per exemple amb fums o sorolls, o passant per la seva finca sense dret. Serveix perquè cessi la pertorbació i es pot exercir mentre duri. La delimitació, quan el que es discuteix és per on passa el límit entre dues finques. L'acció per recuperar la possessió, més ràpida, que només es pot fer servir durant l'any següent a la despossessió i no exigeix provar que s'és propietari. El desnonament per precari, davant de qui viu a l'immoble perquè se li va permetre. Per a l'ocupació il·legal d'habitatges hi ha, a més, vies pròpies, més ràpides.