Quants anys han de passar per a la usucapió?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

A Catalunya, vint anys per als immobles i tres per als béns mobles, sense necessitat de títol ni de bona fe. Es compten des que es comença a posseir com a amo, no des que s'entra en el bé amb permís del propietari o com a llogater. El termini torna a començar de zero si el propietari fa un requeriment davant notari o presenta una demanda, o si el posseïdor reconeix que el bé és d'un altre. A la major part de la resta d'Espanya, amb el Codi civil comú, són deu anys per als immobles si hi ha títol i bona fe, vint si el propietari viu a l'estranger i trenta si falta alguna de les dues coses. És el sistema que va aplicar el Tribunal Suprem el 2026 al Pazo de Meirás, a Galícia. Els terminis i des de quan es compten El Codi civil de Catalunya fixa vint anys per als immobles i tres per als béns mobles. No hi ha terminis més curts per a qui té títol i bona fe. Per comptar-los cal tenir en compte aquestes regles: Corren des que es posseeix com a amo. Qui va entrar com a llogater o amb permís del propietari no comença a comptar mentre no deixi clar, amb fets que el propietari conegui, que ja es comporta com a propietari. No n'hi ha prou de deixar de pagar la renda. Es pot sumar el temps que va posseir qui li va transmetre el bé, com els seus pares o qui l'hi va vendre. El termini no corre entre cònjuges o membres d'una parella estable mentre conviuen. Per exemple, qui va començar a posseir com a amo una franja de terreny el 15 de setembre de 2008 l'adquireix el 15 de setembre de 2028 si res no interromp el termini. Si el 10 de maig de 2020 el propietari li va fer un requeriment notarial, el termini va començar de nou aquell dia i no es complirà fins al 10 de maig de 2040. Quan s'interromp el termini El codi català fixa aquestes causes d'interrupció, que fan que el termini torni a començar de zero: Que el posseïdor deixi de posseir. Que reconegui, de paraula o amb fets, el dret del propietari, per exemple demanant-li permís o pagant-li un lloguer. Que el propietari s'hi oposi davant del jutge o que tots dos acordin portar la qüestió a un arbitratge. En aquest cas, el nou termini comença quan és ferma la resolució que posa fi al procediment. Que el propietari li faci un requeriment davant notari. La llista no inclou la simple carta ni el burofax, de manera que el propietari que vulgui interrompre el termini ha de fer servir el requeriment notarial o la demanda. El que ensenya la sentència del Pazo de Meirás La publicació explica la sentència del 2026 en què el Tribunal Suprem va confirmar que el Pazo de Meirás ha de tornar a l'Estat. Com que el Pazo és a Galícia, el cas es regeix pel Codi civil comú, que exigeix trenta anys de possessió com a amo a qui no té títol o bona fe. El Suprem va considerar que l'Estat l'havia posseït com a amo des del 1938 fins al 1975, en destinar-lo a residència oficial del Cap de l'Estat. La possessió dels hereus com a amos només va poder començar a principis dels anys noranta, quan l'Estat va deixar de vigilar-lo. Des d'aleshores no havien passat trenta anys. A més, el Pazo no es podia usucapir mentre continués destinat a un servei públic. De la sentència en surten ensenyaments que també serveixen a Catalunya: Els anys es compten des que es posseeix com a amo, no des que s'ocupa el bé. Pagar l'IBI o figurar com a titular al Cadastre no prova la propietat ni interromp la usucapió d'un altre. El simple retard del propietari a reclamar no li fa perdre el seu dret. Perquè el perdi pel que els tribunals anomenen retard deslleial, calen a més actes seus que hagin fet confiar el posseïdor que ja no reclamaria. El que canvia a Catalunya és el termini, que és de vint anys i no de trenta. A més, amb el Codi civil comú l'acció del propietari per recuperar un immoble prescriu als trenta anys, com diu la publicació, mentre que el codi català diu que no prescriu mai. Així, a Catalunya el propietari només perd el bé si un altre l'ha adquirit per usucapió.