Què és la usucapió i per a què serveix?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

La usucapió és la manera de fer-se propietari d'un bé, o titular d'un altre dret com l'usdefruit, per haver-lo posseït com si fos propi durant el temps que marca la llei. A Catalunya aquest temps és de vint anys per als immobles i de tres per als béns mobles. No cal tenir un títol ni haver actuat de bona fe. Serveix sobretot perquè qui fa molts anys que té una finca sense papers que ho acreditin pugui ser reconegut com a propietari i per defensar-se de qui la reclama quan el termini ja s'ha complert. L'efecte es produeix tot sol, quan es compleix el termini, encara que si no hi ha cap altre títol normalment cal una sentència que la declari per inscriure el bé a nom seu al Registre de la Propietat. Com s'adquireix El Codi civil de Catalunya la regula amb regles pròpies. Per usucapir, la possessió ha de reunir aquestes condicions: Ser en concepte d'amo, és a dir, actuant com a propietari i no amb permís del propietari o per un contracte que reconeix que el bé és d'un altre, com el del llogater. Qui té la cosa sense actuar com a amo no pot usucapir mentre continuï en aquesta situació. Ser pública i pacífica, és a dir, a la vista de tothom i sense violència. Durar sense interrupció tot el termini. Es presumeix que la possessió ha estat contínua. A més, s'hi pot sumar el temps que va posseir qui li va transmetre el bé, per exemple els seus pares si el va heretar d'ells o qui l'hi va vendre. No cal un títol, com una compravenda o una donació, ni bona fe. Qui sap que la finca és d'un altre també la pot usucapir si la posseeix d'aquesta manera durant tot el termini. L'efecte es produeix sense que el posseïdor hagi de fer res. Poden al·legar la usucapió ell, els seus hereus o qualsevol persona interessada, per exemple un creditor seu. A la major part de la resta d'Espanya regeix el Codi civil comú, que distingeix la usucapió ordinària, que exigeix bona fe i un títol com una compra, de l'extraordinària, que no els exigeix però demana més anys. Per als immobles, l'ordinària exigeix en general deu anys i l'extraordinària, trenta. Per a què serveix A la pràctica es fa servir en aquests casos: Per fer-se propietari del que s'ha posseït com a propi durant anys sense un títol vàlid. Per exemple, una casa comprada amb un document privat que s'ha perdut, una finca d'un avantpassat que va passar de mà en mà sense papers o una franja de terreny que es va unir a la pròpia fa dècades. Per defensar-se de qui reclama el bé. A Catalunya l'acció del propietari per recuperar el que és seu no prescriu, però ja no serveix si un altre l'ha adquirit per usucapió. Per posar els papers en ordre i inscriure el bé a nom seu al Registre, amb una sentència que declari que s'ha adquirit per usucapió. La usucapió no és el mateix que la prescripció d'un deute. Amb la usucapió es guanya un dret per posseir. Amb la prescripció es perd una acció per no exercir-la. A Catalunya les servituds, com la de pas, no s'adquireixen mai amb els anys.