Què passa quan es ven un deute?

El deute continua sent el mateix i només canvia el creditor. El seu creditor el pot vendre sense que vostè hi consenti, però el comprador només li pot reclamar el que devia, amb els mateixos interessos, terminis i garanties. Vostè conserva davant d'ell les defenses que tenia, com la prescripció, els pagaments ja fets o les clàusules abusives. Si paga el creditor antic abans de saber que el deute s'ha venut, queda alliberat. Si el deute ja es discutia en un judici, en alguns casos el pot extingir pagant al comprador el que aquest va pagar per comprar-lo.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Què canvia i què no

Vendre un deute és el que la llei anomena cessió de crèdit, és a dir, el creditor transmet a un altre el seu dret a cobrar. És un acord entre el creditor antic i el nou, que no necessita el consentiment del deutor. El Codi civil de Catalunya no regula la cessió, així que s'aplica el Codi civil comú, igual que a la major part de la resta d'Espanya. Com explica la publicació, el Tribunal Suprem va recordar el gener de 2026 que la cessió no crea una obligació nova i que el crèdit conserva la seva naturalesa. A la pràctica, això suposa:

  • El nou creditor no pot reclamar més del que es devia ni canviar els interessos, els terminis o les altres condicions.
  • També se li transmeten les garanties, com la fiança d'un avalador o una hipoteca. Si el deute té hipoteca, la cessió es fa en escriptura pública i s'inscriu al Registre de la Propietat.
  • La venda no fa que el termini de prescripció torni a començar. Continua corrent el que hi havia, encara que una reclamació del nou creditor sí que l'interromp.

Quan s'ha de pagar el nou creditor

La llei protegeix el deutor que no sap que el seu deute s'ha venut. Si paga el creditor antic abans d'assabentar-se'n, el pagament val i queda alliberat. Des que coneix la venda, en canvi, ha de pagar el nou. Per això és habitual que se li comuniqui per escrit. Si li escriu un creditor nou:

  • Demani-li que acrediti que ha comprat el deute i que li doni el detall del que reclama, amb el capital, els interessos i els pagaments ja descomptats.
  • No pagui dues vegades. Si ja va pagar alguna cosa al creditor antic, guardi el justificant i faci'l valer.
  • Li pot oposar les mateixes defenses que tenia davant de l'anterior i que afecten el deute, com que està pagat en part, que ha prescrit, que encara no ha vençut, que el contracte és nul o que té clàusules abusives.
  • La compensació, que és descomptar el que el creditor antic li devia a vostè, té regles pròpies. Si va acceptar la venda, ja no ho pot fer davant del nou creditor. Si no la va acceptar però li van comunicar la venda, pot descomptar els deutes de l'antic creditor anteriors a la venda. Si no sabia res de la venda, també els posteriors, fins que se'n va assabentar.

Si és vostè qui ven el que li deu un altre particular, regeixen les mateixes regles i convé avisar el deutor per escrit.

Si el deute ja era objecte d'un judici

Hi ha un cas especial, l'anomenat retracte de crèdit litigiós. Si el deute es ven quan ja es discuteix en un judici, el deutor el pot extingir pagant al comprador el mateix que aquest va pagar per comprar-lo, més les costes que hagi tingut i els interessos d'aquest preu. Té límits estrictes:

  • El deute només es considera litigiós des que el deutor ha contestat la demanda.
  • S'ha d'exercir en nou dies des que el comprador li reclama el pagament.
  • El Tribunal Suprem l'interpreta de manera restrictiva. Només val si en el judici es discuteix que el deute existeixi o que es pugui exigir, no quan es discuteix únicament una clàusula, com la clàusula sòl.
  • Segons aquesta mateixa doctrina, no s'aplica quan el deute es ven juntament amb molts altres en una cartera per un preu global, que és el que sol passar quan un banc ven deutes a un fons.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.