Quan prescriu un deute amb un particular?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

A Catalunya, als deu anys des que es podia exigir el pagament, que és el termini general del Codi civil de Catalunya. Si es tracta de pagaments periòdics, com les rendes d'un lloguer, cada pagament prescriu als tres anys. Si el creditor reclama el deute o el deutor el reconeix, el termini s'interromp i torna a començar sencer. La prescripció no s'aplica sola, sinó que el deutor l'ha d'al·legar quan se li reclama tard. Amb el Codi civil comú, que regeix a la major part de la resta d'Espanya, el termini general és de cinc anys. Els terminis a Catalunya Aquests terminis s'apliquen quan el deute es regeix pel dret català, el normal si tots dos viuen a Catalunya. El codi català distingeix: Deu anys com a regla general. És el termini, per exemple, d'un préstec que s'havia de tornar d'una vegada. Tres anys per als pagaments periòdics, els que es fan per anys o per terminis més curts, com les rendes d'un lloguer o els interessos que es paguen cada mes. Cada pagament té el seu propi termini, que comença el dia en què venç. Tres anys també, entre altres casos, per cobrar un servei o una obra i per reclamar els danys causats fora d'un contracte. Si un préstec es retorna en quotes, no és clar si cada quota té el termini de tres anys dels pagaments periòdics o el de deu del préstec. El més prudent és reclamar cada quota impagada abans que passin tres anys des del seu venciment. Des de quan es compta El termini comença quan el deute es pot exigir i el creditor coneix, o pot conèixer raonablement, els fets i la persona a qui ha de reclamar. Es compta de data a data. Per exemple, si un préstec de 10.000 euros s'havia de tornar d'una vegada l'1 de març de 2024 i es regeix pel dret català, es pot reclamar fins a l'1 de març de 2034, si abans ningú no interromp el termini. A la major part de la resta d'Espanya, amb els cinc anys del Codi civil comú, el termini acabaria l'1 de març de 2029. Si no es va fixar una data per tornar els diners, el moment en què comença a comptar el termini es pot discutir. El més prudent és demanar la devolució per escrit i no deixar passar els anys sense reclamar. El que canvia el termini Hi ha situacions que interrompen o aturen el termini: L'interrompen la reclamació del creditor al jutjat o per escrit i el reconeixement del deute per part del deutor, per exemple si demana un ajornament o en paga una part. Després el termini torna a comptar sencer. El termini se suspèn, és a dir, deixa de córrer, entre cònjuges fins que se separen, entre membres d'una parella estable mentre conviuen i entre pares i fills mentre aquests estan sota la seva potestat, que normalment dura fins que fan divuit anys. Entre pares i fills majors d'edat, per regla general, sí que corre. Encara que el termini s'hagi suspès, el deute s'extingeix en tot cas quan passen trenta anys des que va néixer sense que ningú hagi interromput la prescripció. Si el creditor reclama quan el termini ja ha passat, el deutor ha d'al·legar la prescripció per no pagar, perquè el jutge no l'aplica si ningú no l'al·lega.