Què interromp la prescripció d'un deute?

A Catalunya la interrompen la demanda al jutjat, l'inici d'un arbitratge, el reconeixement del deute per part del deutor i la reclamació feta fora del jutjat, per exemple amb un burofax. Cada vegada que s'interromp, el termini torna a començar sencer, sense límit de vegades. La reclamació ha d'arribar al deutor abans que acabi el termini i cal poder-ho provar. Si proposa una mediació, el més prudent és reclamar el deute en el mateix escrit, perquè no és clar si a Catalunya demanar-la interromp el termini o només l'atura mentre dura. Amb el Codi civil comú, que regeix a la major part de la resta d'Espanya, l'interrompen la reclamació al jutjat, la reclamació fora del jutjat i el reconeixement del deute.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Les causes d'interrupció

El Codi civil de Catalunya en recull quatre:

  • La reclamació al jutjat. Val encara que el jutge la rebutgi per un defecte processal, és a dir, de forma, sense entrar en si el deute existeix.
  • L'inici d'un arbitratge sobre el deute, si les parts l'havien pactat.
  • La reclamació extrajudicial, que és la que es fa directament al deutor, sense jutjat. L'ha de fer el creditor o algú amb un interès legítim i ha d'arribar al deutor abans que acabi el termini.
  • El reconeixement del deute per part del deutor o la seva renúncia a la prescripció. Reconeix el deute qui l'admet per escrit, però també qui demana un ajornament, en paga una part o en paga els interessos.

Des del 2025, abans de demandar cal intentar, en general, un acord, per exemple amb una invitació per escrit a negociar. Si aquesta invitació reclama a més el deute, val també com a reclamació extrajudicial. Si després hi ha un judici, el creditor ha d'al·legar la interrupció i provar-la, perquè el jutge no l'aprecia si no s'al·lega. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú recull la reclamació al jutjat, la reclamació extrajudicial del creditor i qualsevol acte de reconeixement del deute per part del deutor.

Quin efecte té

Cada interrupció fa que el termini torni a començar sencer, sigui de deu anys o de tres, com en els pagaments periòdics. No importa quantes vegades s'hagi interromput abans. El nou termini comença a comptar en un moment diferent segons la causa:

  • Amb la reclamació extrajudicial i el reconeixement, des que són eficaços, normalment quan arriben a l'altra part.
  • Amb la demanda, des que és ferma la resolució que posa fi al judici, és a dir, des que ja no es pot recórrer.
  • Amb l'arbitratge, des del laude, que és la decisió de l'àrbitre, o des que el procediment acaba d'una altra manera.

Amb la mediació hi ha un dubte. El codi català diu que demanar-la suspèn el termini, és a dir, l'atura mentre dura la mediació sense tornar-lo al principi. La llei estatal de mediació, en canvi, diu des del 2025 que l'interromp. Per això, si proposa una mediació, el més prudent és reclamar també el deute per escrit, perquè aquesta reclamació interromp el termini sense discussió.

Com fer-ho bé

Perquè la interrupció no es discuteixi després:

  • Reclami per escrit i per un mitjà que deixi constància de la data, del contingut i del fet que el deutor ho va rebre, com un burofax amb certificació de text i acusament de recepció. Un correu electrònic o un missatge de WhatsApp poden servir si es pot provar que van arribar.
  • No es refiï d'una trucada o d'una conversa, perquè després són molt difícils de provar.
  • Faci-ho abans que venci el termini. Una reclamació feta quan el deute ja ha prescrit no el fa exigible de nou.
  • Si hi ha diversos deutors, reclami a tots. Reclamar a un de sol pot no interrompre el termini davant dels altres.
  • Si no pensa demandar de seguida, repeteixi la reclamació abans que es torni a complir el termini.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.