A qui embarguen primer, al deutor o a l'avalador?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Depèn del que hagi signat l'avalador. Si és un avalador simple, la llei li permet exigir que el creditor cobri primer dels béns del deutor, sempre que ho demani tan bon punt li ho reclamin i assenyali béns del deutor que siguin suficients. Però en els préstecs bancaris gairebé sempre signa com a solidari i renuncia a aquest dret, de manera que no hi ha cap ordre i el banc pot reclamar al deutor, a l'avalador o a tots dos alhora i embargar-ne els béns. Hi ha una excepció en les hipoteques sobre l'habitatge habitual del deutor. L'avalador que es trobi en una situació econòmica molt difícil, en els termes que fixa la llei, pot demanar que abans s'esgoti el patrimoni del deutor encara que hagués renunciat a aquest dret. Si l'aval és simple Quan l'avalador no s'ha obligat solidàriament ni ha renunciat a res, la llei no permet obligar-lo a pagar sense que abans s'hagin executat tots els béns del deutor. És el que s'anomena benefici d'excussió. Però no funciona tot sol: L'ha de demanar tan bon punt li reclamin el pagament. Si deixa passar aquest moment, el pot perdre. Ha d'assenyalar béns del deutor situats a Espanya que siguin suficients per cobrir el deute, com un pis o un compte. Si el creditor, després d'intentar l'acord que en general exigeix la llei, demanda tots dos alhora, el jutge pot condemnar-los tots dos. Però en l'execució de la sentència s'anirà primer als béns del deutor. Tampoc no hi ha excussió, encara que l'aval sigui simple, si el deutor està en concurs de creditors o si no se'l pot demandar a Espanya. Aleshores el creditor pot anar directament contra l'avalador. El més habitual en els préstecs bancaris Les pòlisses i les escriptures de préstec diuen gairebé sempre que l'avalador respon “solidàriament” amb el deutor i que renuncia als beneficis “d'excussió, ordre i divisió”. Amb això no hi ha cap ordre entre ells. El banc pot reclamar el deute sencer al deutor, a l'avalador o a tots dos alhora i embargar-ne els béns. Si l'aval es va signar davant de notari, com és normal en aquests préstecs, el banc pot demanar directament l'execució contra l'avalador, sense un judici previ sobre el deute. A la pràctica, el banc sol començar pel deutor i, si hi ha hipoteca, per la finca hipotecada, perquè és el més senzill. Però no hi està obligat. Si la subhasta de la finca no cobreix el deute, pot continuar reclamant el que falti al deutor i a l'avalador. L'excepció de l'habitatge habitual La norma de protecció dels deutors hipotecaris sense recursos, la que regula l'anomenat Codi de Bones Pràctiques bancàries, preveu un cas en què l'avalador sí que pot demanar que s'actuï primer contra el deutor. Es dona quan el préstec té una hipoteca sobre l'habitatge habitual del deutor i l'avalador es troba en el que aquesta norma anomena llindar d'exclusió, una situació d'ingressos molt baixos i de gran dificultat per pagar que la mateixa norma defineix amb requisits concrets. En aquest cas pot demanar al banc que esgoti abans el patrimoni del deutor, encara que en el contracte hagués renunciat al benefici d'excussió. També val per a qui no deu res però va posar la seva pròpia finca com a garantia del deute d'un altre. Si creu que es troba en aquest cas, demani-ho per escrit al banc tan bon punt li reclami el pagament, amb els documents que acreditin la seva situació.